Societat 19/05/2015

El Tribunal d'Estrasburg avalua el cas Gouarré

El ginecòleg demana que se li aixequi la pena accessòria d'inhabilitació permanent per exercir la medicina, després de ser condemnat a cinc anys de presó per abusos sexuals

M.c.
2 min
El Tribunal d'Estrasburg durant l'audiència pública pel cas Gouarré / TEDH

EstrasburgEl Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg ha celebrat aquest dimarts l'audiència pública pel cas Gouarré Patte contra Andorra, pel qual el ginecòleg recorre la decisió de la justícia andorrana d'inhabilitar-lo permanentment per a la pràctica mèdica. Carme Perna, per part del Govern, i Miquel Bellera, advocat de Gérard Gouarré, han exposat els seus arguments davant del jurat format pel president de la cambra, Luis López i els jutges Josep Casadevall, Ján Šikuta, Kristina Pardalos, 
Johannes Silvis, Valeriu Griţco i Branko Lubarda.

El Tribunal de Corts, en una sentència del 17 de desembre del 1999, va condemnar el metge per tres delictes sexuals a cinc anys de presó i una pena accessòria d'inhabilitació permanent per exercir la medicina. Malgrat l'apel·lació, la condemna va ser confirmada. Amb l'aprovació d'un nou Codi Penal el 2005, el metge va interposar un recurs de revisió, al·legant que, de conformitat amb les disposicions d'aquest nou Codi Penal, la durada de la pena accessòria en cap cas pot excedir el terme de la sanció principal. El 15 de juliol de 2009 el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va desestimar la seva apel·lació, i va assenyalar que la possibilitat d'interposar un recurs de revisió es dirigeix exclusivament a penes privatives de llibertat.

Després que el Tribunal Constitucional tampoc li acceptés un recurs d'empara, el metge va acudir a la Cort Europea dels Drets Humans el 4 de juny del 2010, per demanar que es revisés la seva pena accessòria d'inhabilitació permanent de la pràctica de la medicina.

Aquest dimarts, el cas s'ha exposat davant del Tribunal Europeu en una audiència pública, durant la qual els jutges han preguntat per quins motius el Tribunal de Corts no ha acceptat revisar el cas amb el nou Codi Penal, per la via de l'article 7. De fet, precisament el jutge andorrà Josep Casadevall s'ha qüestionat si avui en dia, i en conformitat amb el nou Codi Penal, seria possible establir una pena de durada limitada i alhora una privació permanent. Ara caldrà esperar que la sala deliberi i dicti sentència.

stats