Publicitat
Publicitat

El llarg periple per fer realitat un heliport nacional

Des de fa anys el Principat ambiciona una infraestructura de la qual pren forma un últim projecte

Andorra ambiciona des de fa anys poder comptar amb un heliport nacional que pugui ser una via d’entrada al país ràpida i alternativa a l’accés per carretera. Es tracta d’un projecte en què han treballat diferents governs i que, de moment, encara no ha vist la llum tot i que ja tingui espai: Encamp. El projecte va agafar força durant la legislatura passada, especialment lligat al procés d’obertura econòmica que ha engegat el Principat com a via per acostar Andorra i els grans centres de negoci un cop descartada la possibilitat de disposar d’un aeroport en terreny andorrà.

El projecte ja es va posar sobre la taula amb decisió durant el mandat de Marc Forné, als anys noranta, reprenent una feina anterior. En aquella època es van començar a estudiar els primers terrenys, un a prop del forn incinerador de deixalles, a Andorra la Vella, i l’altre, a la Borda Vidal, pròxim a la frontera hispano-andorrana. Començava així una llarga llista d’opcions que s’han anat succeint i descartant al llarg dels anys. A més, el projecte d’heliport nacional va quedar aparcat durant uns anys coincidint amb l’impuls que es va donar a la reobertura de l’aeroport Andorra-la Seu.

Durant la primera legislatura de Toni Martí (2011-2015) l’heliport va agafar embranzida i va passar a situar-se com un projecte essencial per a l’executiu, i va estar liderat pel llavors ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé. Així, el març del 2012 es va fer un concurs públic que plantejava dues opcions d’ubicació: un terreny pròxim a la desviació d’Encamp i un altre al Roc del Patapou, a Andorra la Vella. Ja al mes de juny es va anunciar que havia sigut l’empresa integrada per Heliand i Cat Helicòpters la guanyadora d’aquesta adjudicació per ubicar-lo al Patapou. No va trigar a sorgir, però, una plataforma en contra de la construcció en aquest punt per les molèsties que podria ocasionar a la població, un fet que va acabar enfrontant el Comú de la capital i el Govern i va aixecar una gran polèmica al país. Tot just sis mesos després, el Govern va anunciar que la construcció del projecte s’aturava a causa de l’informe d’un tècnic aeronàutic que constatava dificultats tècniques per implantar el vol instrumental.

Posteriorment, des de l’Executiu es va fer una crida perquè els comuns proposessin terrenys on creguessin que es podria construir aquesta infraestructura. Entre la desena de propostes ofertes, se’nvan seleccionar finalment un a la Comella, propietat del Comú d’Andorra la Vella, i un altre a Engolasters. L’objectiu fixat: que aquesta infraestructura pogués començar a funcionar el 2017.

Última opció, al costat de FEDA

Poc temps després d’aquest anunci, novament va sorgir una plataforma veïnal que s’oposava a l’emplaçament de la Comella que va convertir aquesta ubicació en una de les polèmiques de la campanya de les eleccions comunals del 2015. L’oposició veïnal i de la nova corporació comunal va fer descartar el terreny, i posteriorment es va anunciar que tampoc el d’Engolasters era l’idoni.
Passats uns mesos, va agafar força una nova opció: un terreny a Encamp per sobre de la central hidroelèctrica de FEDA i allunyat de nuclis urbans. Els informes encomanats –tant l’estudi aeronàutic fet al país com l’encarregat a tècnics francesos– hi són favorables, i la infraestructura també té el vistiplau dels propietaris del terreny. També té el suport del Comú d’Encamp, després que divendres passat l’actual ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, l’informés dels detalls del projecte i descartés qualsevol afectació en zona residencial.

El pressupost del 2017 ja preveu una partida d’1,5 milions d’euros per tirar endavant les obres i que sigui una realitat de cara al 2018.