Comença la rehabilitació de les cabanes de la vall del Madriu-Perafita-Claror

Andorra la VellaLes obres de rehabilitació de les cabanes de la vall del Madriu-Perafita-Claror (VMPC), començant per les que necessiten una actuació més urgent, per raons de temps i d’efectius tant econòmics com humans, ja s'han iniciat i es preveu que a l'estiu de l'any vinent hagin finalitzat. De fet, la cabana de l’Estall Serrer ja està acabada i aquest dimecres es finalitzarà la del Serrat de la Barracota. Tot seguit, es començaran els treballs a la dels Estanys (coneguda com la de la Bova) i es treballarà fins que la climatologia ho permeti. Aquestes actuacions es fan amb el personal de la brigada de camins del Comú d’Escaldes-Engordany, que està qualificat en el treball de la pedra seca, amb formació en aquest àmbit, i que té experiència en les tècniques i materials tradicionals necessaris per l'execució d'aquests treballs, que seran supervisats per tècnics de Patrimoni Cultural del Govern.

En la convocatòria d’ajuts destinats a la implantació de mesures de conservació integrada, conservació i restauració, i manteniment i millora del patrimoni cultural d’Andorra del 2015, el Govern va atorgar a la comissió de gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror (VMPC) 22.252,64 euros, el que representa el 50% de l’import demanat per poder realitzar el manteniment de les cabanes de pastor de la vall. Així, ara comencen les obres de rehabilitació d'aquestes construccions, que són un dels elements més importants del patrimoni cultural de la vall, llegats de l'arquitectura en pedra seca, i no només de patrimoni material de la VMPC sinó també immaterial, ja que estan associades als coneixements, habilitats i a les tradicions de les comunitats que s'han anat succeint.

Els principals usos de la VMPC han estat sempre lligats a l’agricultura i a la ramaderia, però també a l’explotació forestal, a la siderúrgia i a l’aprofitament hidroelèctric. A partir del segle XIV fins al XVII, l’explotació ramadera esdevé l’activitat més destacada i la vall es converteix en la principal zona de pastura de l’antiga parròquia d’Andorra la Vella, predominant-hi els ramats ovins. La gestió dels ramats i la producció de formatges comporta la construcció d’orris i de cabanes. Les cabanes són els més primitius habitacles coneguts, utilitzats pels pastors per aixoplugar-se, o bé per passar-hi la nit, i la seva composició evoluciona amb el temps, amb l’augment de ramats ovins i equins a principis de segle XX. Es construeixen aleshores noves cabanes a la vall destinades als vaquers per adaptar-se a aquests canvis.

Per això, és de primordial importància executar les feines de manteniment necessàries per evitar perdre aquests importants elements del patrimoni i elements indissociables del paisatge cultural de la vall. En total, hi ha nou cabanes de pastor a la vall, de diferents períodes: Fontverd (2), Estall Serrer, Barracota, Setut, Farga, Estanys, Perafita i Claror.