Publicitat
Publicitat

La xarxa viària andorrana té 25 punts negres

L'Automòbil Club d'Andorra ha detectat 25 punts o trams on l'acumulació d'accidents és més alta de l'habitual

L'Automòbil Club d'Andorra (ACA) ha detectat fins a 25 punts d'alta concentració d'accidents a la xarxa viària del país. En la majoria de casos, el factor humà és el que més influeix en els accidents. Així ho ha constatat l'entitat aquest dilluns durant la presentació del tercer Informe de Mobilitat de l'Automòbil Club d'Andorra (IMACA), que recull, d'una banda, un informe amb els principals punts negres de la xarxa viària, i de l'altra, com ja és costum, les dades més rellevants de tots aquells aspectes que tenen a veure amb la mobilitat del país, corresponents en aquest cas a l'any 2014.

L'ACA ha dedicat la segona part del seu tercer informe de mobilitat a analitzar i senyalitzar els punts negres de la xarxa viària del Principat i ha constatat que n'hi ha un total de 25. Tal com ha destacat durant la presentació el secretari general de l'entitat, Antoni Sasplugas, per obtenir aquesta dada "hem fet un treball de camp", tot recopilant les dades ofertes durant el 2014 pels serveis de circulació comunals i per la Policia i incloent aquells trams on hi ha "més accidents del normal".

Model estàndard entre la Policia i els serveis de ciruclació

En aquest sentit, ha celebrat que des de la Taula de Mobilitat s'està impulsant la creació d'un model estàndard "on la Policia i els serveis de circulació marcaran exactament els llocs dels accidents, les seves característiques o els vehicles afectats, tot plegat seguint un mateix criteri". Aquest fet, ha constatat, "facilitarà la recopilació automàtica de dades i no caldrà fer un treball de camp com el que hem hagut de fer nosaltres per assenyalar els punts negres del país".

Pel que fa a les causes d'aquests accidents, Sasplugas ha destacat que el "factor humà" és el que més hi influeix. "Andorra té una orografia i una idiosincràsia curioses, amb algunes rotondes molt petites, d'altres molt grans o vies ràpides en zones urbanes, i hi ha molts conductors que no saben circular amb aquestes condicions", ha destacat. Així doncs, des de l'ACA han posat èmfasi en la necessitat de conscienciar i potenciar la formació dels conductors per tal que condueixin bé en aquest entorn.

Pel que fa als altres factors que poden influir en els accidents, l'estat de la via i les condicions del vehicle, Sasplugas ha destacat que, en general, aquests estan en uns bons nivells. "Les vies estan, en general, ben pavimentades i senyalitzades, i els vehicles, en bon estat", ha apuntat.

Punts negres per parròquies

Per parròquies, els punts negres de Canillo són Racons i la corba d'Incles. El motiu principal d'accidentalitat, en aquesta parròquia, són l'excés de velocitat i la neu. A Encamp, les zones més conflictives són la rotonda de sortida del túnel dels Dos Valires –un dels principals punts negres del país, de fet- i el doble carril de pujada cap a Canillo.

A Ordino, les zones més conflictives són a la rotonda de la Clota Verda, a la zona de tres carrils de la Farga Rossell, a la Cortinada i a l'accés a Arcalís –per culpa de la neu, bàsicament, en aquest darrer cas-. A la Massana, els punts negres són l'avinguda de Sant Antoni, la zona circular al voltant del telecabina de la Massana, la rotonda de l'entrada sud, prop de l'hotel Marco Polo, i el tram d'accés a Erts.

A Andorra la Vella, el carrer Prat de la Creu, l'avinguda de Tarragona –com a via ràpida en un entorn urbà-, les avingudes de Salou i de Santa Coloma, les rotondes del KM 0 i de la Margineda, o curiosament, l'interior de l'aparcament del Fener, són els punts més conflictius de la parròquia.

Pel que fa a Sant Julià de Lòria, apareixen el tram entre Aixovall i la Margineda, la rotonda de les Arades i el tram de la CG1 entre la Riberola i la frontera. Finalment, a Escaldes-Engordany, s'han detectat la carretera de l'Obac, la carretera d'Engolasters i l'avinguda de Fiter i Rossell com a punts més complicats.

Des del Govern, el ministre de Transports, Jordi Alcobé, ha destacat que per tal de pal·liar els accidents en aquests punts ja s'estan duent a terme algunes inversions i que "el pressupost de l'any que ve ja preveu inversions d'obra púbica en alguns dels punts negres que apareixen en aquest informe".

Tot i això, ha constatat que la formació dels conductors també és molt important, ja que hi ha ocasions en què l'orografia del país, amb carreteres amb fortes pendents, i la gran utilització de la xarxa viària, degut a la suma dels vehicles del país i també dels turistes, fan que "sigui molt complicat aconseguir el risc zero".

Caiguda dels accidents per quart any consecutiu

Pel que fa a la part de l'informe on s'apunten algunes de les dades més rellevants de la mobilitat del país, el document posa de manifest que el nombre total d'accidents fa quatre anys que disminueix. Així doncs, si el 2011 n'hi va haver 683, el 2012, 601 i el 2013, 514, l'any passat la xifra va baixar fins els 512. El que també ha baixat força el 2014 respecte als tres anys anteriors són els atropellaments.

Pel que fa a les sancions, l'any 2014 se n'han imposat 9.031, la xifra més alta dels darrers quatre anys (el 2011 se'n van posar 8.021, el 2012, 7.375 i el 2012, 6.701). Per tipologia, la causa més habitual –i que puja més, any rere any- és l'excés de velocitat. En relació als controls d'alcoholèmia, l'ACA ha constatat que l'any 2014 s'han registrat molts més positius que els anys anteriors, arribant fins als 293, una xifra que Sasplugas ha qualificat de "força preocupant".

L'ACA també ha posat de manifest que quan la Policia realitza campanyes dissuasives centrades en algun aspecte concret, les infraccions en aquest àmbit es redueixen. Així doncs, han apuntat que l'any 2013 es van fer 1.121 controls per controlar la utilització de cinturons de seguretat i per acabar amb l'ús del telèfon mòbil al voalnt, i es van detectar 243 infraccions en aquest àmbit, mentre que el 2014 no es va fer cap control específic i les infraccions van pujar fins les 326.