AINA: el somni d’un mossèn tossut que durant 40 anys ha format infants i joves

CanilloSón pocs els que viuen a Andorra i no coneixen Ramon Rosell, o mossèn Ramon de Canillo, com en diu la majoria. Una persona que encarna la tossuderia com ningú, però també la solidaritat i les ganes d’ajudar de manera desinteressada. Ha posat tots els seus esforços en un projecte que aquest 2016 celebra 40 anys. Esforços i diners. Pràcticament des que va arribar al país, l’any 1966, que se li va posar entre cella i cella la construcció d’una casa de colònies socials, per oferir moments d’oci als infants més necessitats, i tranquil·litat a les famílies que a l’estiu no tenien més alternativa que deixar-los a casa quan anaven a treballar i no hi havia escola. Quatre dècades després, el projecte AINA, que mossèn Ramon defineix com el seu “fill”, s’ha convertit en icona de país, en un espai on infants amb problemàtiques econòmiques però també provinents de famílies de classe mitjana, fins i tot alta, s’han format com a persones.

Mossèn Ramon era vicari d’Organyà quan va ser traslladat a la parròquia de Canillo, pel llavors bisbe Ramon Iglesias. La seva vocació d’educador (ha sigut professor durant molts anys de la seva vida) el va portar a col·laborar als Campaments del Molt Il·lustre Consell, ja desapareguts, i d’allà li va començar a rondar pel cap la idea de fer alguna cosa similar. Veia com infants andorrans quedaven desemparats a l’estiu. “Ja me’n cuidaré jo”, va garantir a les famílies. I dit i fet. Va adaptar la cort de la rectoria de Canillo per poder acollir les primeres colònies.

El primer estiu, el del 1976, va cuidar 35 nens, amb l’ajuda de quatre monitors; mossèn Ramon destaca també la importància d’oferir oportunitats als joves en la tasca de cuidar els més petits. De fet, segueix sent una de les virtuts d’AINA en l’actualitat. Mossèn Ramon dedica grans esforços a formar joves (la majoria exassistents a les colònies) a preparar-los per al futur, tant laboral com humà. Ha aconseguit que les formacions que els ofereix actualment estiguin homologades per la Generalitat.

La primera pedra d’AINA

El projecte de mossèn Ramon va anar creixent. Al cap d’uns anys, els infants es repartien entre un alberg i tendes de campanya. Però no s’hi cabia. Calia actuar per millorar les instal·lacions. I va ser llavors quan va començar el projecte d’AINA, nom escollit pel mateix mossèn, ja que, justament el 1979, quan tot va començar, va ser l’Any Internacional del Nen. Hi va afegir, al final, la paraula Andorra.

Hi havia nom, però quedava el més important. Una instal·lació on poder consolidar el projecte de la casa de colònies. “Anava casa per casa a les famílies demanant diners”, recorda Ramon Rosell. També va trucar a la porta del Consell General, de les empreses, dels bancs... Per part de l’Església, el bisbe li va cedir un prat als peus de Sant Joan de Caselles. Allà, i sense un projecte clar encara ni amb els diners suficients (però per demostrar que ho tiraria endavant malgrat que molts no hi creien), va fer l’acte simbòlic de posar la primera pedra. Era l’any 1979. Tres anys després s’inaugurava la casa de colònies AINA.

Des de llavors fins a l’actualitat vora 16.000 infants s’han format en aquestes instal·lacions. Unes instal·lacions que, pas a pas, s’han anat ampliant. Gràcies, explica el mossèn, a préstecs dels bancs, subvencions polítiques, donacions, permutes de terrenys de l’església (en zones que ara s’han revaloritzat) amb terrenys contigus a la casa de colònies, i amb el que s’ha anat guanyant durant primavera, tardor i hivern, ja que durant aquests mesos AINA és un alberg. “Entre el 8 de setembre i el 24 de juny ens hem de guanyar les garrofes per poder fer obres, però també per pagar les set persones que hi treballen de manera fixa”, exposa.

Els valors d’AINA

Pel que fa al procés formatiu que inculca mossèn Ramon als nens a les colònies, se centra sobretot en tres conceptes. El primer, “s’ha de conèixer i estimar el país, i com que estimes Andorra estimes tot el món”. El segon, la passió per la muntanya, pel senderisme, una manera de fer esport “que no costa diners”. El tercer, sembrar “valors humans” de “respecte, solidaritat i alegria”.

Fruit d’aquests principis, el mossèn s’enorgulleix d’estampes com reunir 230 nens d’entre 7 i 15 anys al pic de la Serrera, el quart més alt d’Andorra, o veure com s’activa l’instint de supervivència dels joves d’entre 15 i 17 anys que passen 15 dies en un campament. S’ho fan tot ells i desconnecten un temps de les noves tecnologies. També ressalta com entre monitors han sortit parelles estables, i també el fet de poder rebre a AINA fills de monitors, que ara els porten a les colònies.

Després de mossèn Ramon, què?

Ramon Rosell és AINA, i això ningú ho qüestiona. Segueix al peu del canó estiu rere estiu. El debat no és aquest, sinó què passarà amb aquest projecte al futur. “Ja m’he fet gran, després de mi, què?”, es pregunta ell mateix.

“Aquesta és la gran incògnita”, planteja també la Clara Fernàndez, exassistent a les colònies i exmonitora d’AINA. Tot dependrà, exposa, del substitut que el bisbat hi decideixi posar. Serà difícil trobar algú a la seva alçada, assegura: “Ningú te’n pot parlar malament, amb nosaltres sempre ha sigut tan generós, sempre hem tingut la porta oberta i tot al nostre abast”.

El testimoni de Fernàndez és dels que confirmen que AINA deixa empremta. Va anar a les colònies dels 7 als 17 anys. “I ara què faig?”, es va plantejar quan ja no podia seguir anant a les colònies. Va decidir fer-se monitora, i va seguir en el projecte durant vuit anys més.

Per a Fernàndez, AINA és “un oasi”, un “parèntesi en la teva vida real”, per “connectar amb tu mateix i entendre el que és essencial a la teva vida”. Un lloc on t’adones que no necessites gaire per aconseguir-ho, recalca. És una convivència de 24 hores durant 15 dies. En conseqüència, fas amics per a tota la vida, entre els quals el mateix mossèn. Durant tot l’any, envia correus electrònics a monitors i exmonitors convidant-los a la reflexió, perquè els contestin també amb les seves vivències. De fet, aquestes reflexions les transmet sovint a la ciutadania en general, ja que mossèn Ramon és un assidu a la secció d’opinió de diversos mitjans de comunicació escrits del país. I pel que fa a la qüestió religiosa, “el Ramon no deixa de predicar, ell t’apropa a la fe”. Però “tu l’agafes com vols, no t’obliga a res” i no li importa si ets o no creient, explica l’exmonitora.

Fernàndez assegura: “Gràcies al meu pas per AINA ara sóc més bona persona, a banda que m’ha ensenyat a conèixer millor Andorra i a estimar la muntanya”. Per aquest motiu li costa desprendre’s d’aquest període de la seva vida. “S’enyora molt”. Per matar el cuquet, a l’estiu puja a les colònies i participa, ara ja des de fora, en alguna de les activitats amb els infants.

Celebració dels 40 anys

On també va ser present Fernàndez va ser a la celebració dels 40 anys d’AINA, que es va celebrar al santuari de Meritxell (un dels indrets més vinculats al mossèn) al setembre. Va reunir bona part de monitors i exmonitors.

En el marc d’aquesta celebració per les quatre dècades, també es prepara un llibre en què mossèn Ramon convida tots els monitors que han passat per AINA a parlar sobre la seva experiència i expectatives de futur. De nou el mossèn insta a la reflexió i no cessa en la seva tasca de formar els que passen per les instal·lacions canillenques. No ho ha deixat de fer des que, l’any 1966, va posar els peus a Andorra. Ni ho deixarà de fer.