Camí cap al mercat únic europeu per “poder seguir sent competitius”

Andorra La VellaAndorra, juntament amb Mònaco i San Marino, està negociant un acord d’associació amb la Unió Europea. L’objectiu d’aquest acostament és poder participar en el mercat únic europeu i eliminar obstacles en les relacions comercials i en la circulació de persones. Així, l’acord permetrà que els nacionals andorrans estiguin en igualtat de condicions amb la resta d’europeus a l’hora de treballar, estudiar o posar en marxa projectes empresarials a Europa. Un altre benefici serà la possibilitat de participar en programes europeus i, tal com ha destacat el ministre d’Exteriors andorrà, Gilbert Saboya, servirà per equiparar la legislació andorrana a la normativa europea, com un “segell” que pugui homologar les activitats econòmiques o els productes que provenen del Principat “per poder seguir sent competitius”.

Les negociacions van començar al maig, després que el desembre de l’any passat la Unió Europea aprovés el mandat per iniciar-les. La possibilitat d’arribar a un acord ad hoc amb la UE ha estat sobre la taula des del 2009, i en paral·lel s’han produït avenços en altres temes de relació amb la UE com la signatura de l’Acord Monetari entre Andorra i la UE i la negociació d’un acord en matèria d’intercanvi automàtic d’informació fiscal, a partir de l’adopció dels estàndards de l’OCDE, un fet que la UE va celebrar en el mateix mandat de negociació.

Cinc escenaris inicials

Quan es va començar a plantejar un acostament a Europa, el debat polític es va centrar en cinc escenaris possibles, que anaven des de mantenir l’statu quo fins a la plena adhesió a la UE, passant per l’opció d’entrar a l’Espai Econòmic Europeu (EEE) -format per Noruega, Islàndia i Liechtenstein-, negociar acords sectorials com en el cas de Suïssa, o assolir un acord d’associació. Tant Andorra com la Comissió Europea han anat descartant les diferents opcions per finalment triar la més convenient per a totes dues parts. En primer lloc, no es vol mantenir la situació actual perquè, segons el ministre d’Exteriors, Gilbert Saboya, “no tenir les mateixes regles del joc comença a ser més un obstacle que un privilegi”. També s’ha descartat arribar a ser membre de la UE, ja que tal com va admetre la Comissió Europea el 2012 “és molt complex per als petits estats assumir tot el cabal comunitari que comportaria”.

Pel que fa al model suís, comportaria haver de signar un nombre molt elevat d’acords bilaterals i, a més, aquesta via està esgotada perquè Suïssa també està negociant un acord similar amb la UE. Finalment, entrar a l’EEE suposaria haver de comptar amb l’acord de tots els membres de l’EFTA (l’Associació Europea de Lliure Comerç).

Treballant el marc institucional

Actualment s’està negociant el marc institucional (comú per als tres estats, Andorra, San Marino i Mònaco) que establirà els mecanismes de funcionament de l’acord amb un model similar a l’EEE, la supervisió del compliment i els calendaris a seguir. De moment, el que ha transcendit és que es crearia un comitè mixt que fixaria la legislació que hauria d’adoptar Andorra, que la supervisió aniria a càrrec de la Comissió Europea i que caldria recórrer al Tribunal Europeu de Justícia per resoldre els possibles conflictes. Pel que fa al comitè mixt, l’executiu andorrà vol aconseguir la màxima participació en el disseny de les normes que hagin de ser d’aplicació en un futur.

Paral·lelament, aquest mes de setembre han començat les negociacions de la part sectorial, per pactar com s’aplicarà la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals. L’objectiu és que a finals d’any ja es pugui enllestir tot el que fa referència a mercaderies i persones, i que serveis i capitals s’abordi durant el 2016. Si es compleixen els terminis, l’acord podria tancar-se a principis del 2017, i la voluntat del Govern és que el text es ratifiqui a través d’un referèndum i amb l’aprovació per part d’una majoria qualificada del Consell General. D’altra banda, s’estima que els terminis siguin similars als de l’Acord Monetari, en què el cabal comunitari s’està adoptant en diferents fases al llarg de sis anys.