FIRES DE TARDOR
Suplement 04/10/2015

Del comerç de bestiar a la compra massiva de forfets

Fa anys que les fires d’Andorra viuen una transformació en mostres empresarials

Jordi Domingo
4 min
Del comerç de bestiar a la compra massiva de forfets

Andorra La VellaLa modernització industrial d’activitats tradicionals com l’agricultura i la ramaderia va suposar que les fires de bestiar d’Andorra, i també de la resta d’enclavaments importants del Pirineu, visquessin un període de transformació i reconversió. Aquests esdeveniments han passat de tenir un objectiu ramader i comercial a funcionar com a divulgadores de la tradició de les valls entre una població cada vegada menys rural. D’altres també funcionen com a reclam turístic per a visitants forans. La d’Andorra la Vella o la de Canillo són dos exemples, però fa més d’un segle cada parròquia del Principat tenia la seva fira, que representava un punt de trobada i una cita important del calendari.

La pèrdua de pes del sector ramader i agrícola és, com explica la coordinadora d’Agricultura i Paisatge del Comú de Canillo, Gisela Jané, la “tendència” actual. De fet, Jané insinua que “d’aquí uns anys no n’hi haurà”, de ramaders a Andorra. No obstant això, l’evolució del país ha fet que cada parròquia diversifiqui aquest tipus d’esdeveniments. Mentre que Canillo aposta per una jornada de mostra, d’exposició d’un sector tradicional, i per l’espai turístic de bestiar i artesania, Sant Julià instal·la una vila medieval als carrers de la parròquia i la capital separa la Fira Concurs Nacional de Mascles de la Raça Bruna d’Andorra de la Fira del Bestiar -recuperada pels esforços, entre d’altres, de Casimir Arajol- i de la Fira d’Andorra la Vella, una fira de mostres i exposicions de les empreses del país.

El boom

La Fira d’Andorra la Vella va arribar a moure quantitats enormes de visitants a finals del segle XX quan, més que bestiar, el que buscaven els assistents eren els forfets dels camps de neu nacionals a un preu reduït. Els locals recorden cues quilomètriques a les paradetes de les estacions. Avui dia, però, l’accés a internet ha fet que aquesta bogeria col·lectiva ja no sigui la mateixa. No obstant això, l’any passat, durant els tres dies de la fira 65.000 persones van passejar pel recinte amb 70 estands de la zona comercial i turística, segons el Comú. L’aleshores cònsol major, Rosa Ferrer, va destacar que s’havia vist “molta més gent” que l’any anterior i les compravendes d’automòbils o les inscripcions als centres esportius van substituir el comerç amb bestiar, que des de fa anys ja disposa d’un espai propi. El 23, 24 i 25 d’octubre l’administració i les empreses del país -enguany l’organització espera tornar a augmentar-ne el nombre- volen superar els resultats, coincidint amb la incipient reactivació econòmica.

L’espai per al bestiar

Les fires comercials han heretat de les tradicionals les dates de celebració, entre altres coses. El president de l’Associació de Pagesos i Ramaders del Principat d’Andorra, Xavier Coma, recorda, precisament, com les fires es concentraven a la tardor, quan les cries nascudes a la primavera -època tradicional de cria- ja es poden separar de la mare.

El calendari de fires ramaderes s’ha reduït força, però, i ja només hi ha dues cites veritablement especialitzades i rellevants per a les explotacions del país: el Concurs Nacional de Mascles de la Raça Bruna d’Andorra i la Fira del Bestiar d’Andorra la Vella, que coincideix amb la fira de mostres de la capital. El primer es va recuperar fa quatre anys per premiar els exemplars més excepcionals de la cabana andorrana i va rebre una forta empenta amb el reconeixement amb el segell d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP). La segona és la gran trobada del sector, de la qual ja s’han celebrat 36 edicions i hi participen 35 cases pairals amb 180 caps de bestiar.

Tot i que ja no generen el moviment comercial que suposaven antigament -de fet, moltes de les transaccions es fan actualment abans de la cita, mitjançant visites dels marxants-, la celebració d’aquests esdeveniments té una certa importància econòmica per als ramaders, que opten als premis del concurs, poden subhastar els millors mascles i, fins i tot, reben ajudes de l’administració -també a Canillo- per transportar el seu bestiar fins al lloc de la fira.

Xavier Coma, de fet, reconeix que “puntualment s’arriba a algun tracte, però l’esperit és ara més de divulgació de la cultura”. Coma assegura que la comercialització de la carn, per exemple, es feia abans gairebé completament a les fires, però la transformació actual ha fet que la compravenda canviï. Els ramaders estan, doncs, contents amb el format actual de la fira i satisfets per la possibilitat que tenen de “difondre a la societat civil andorrana” el resultat de la seva feina.

El futur del sector

Tot i que, com lamenta Gisela Jané, hi ha una falta de relleu generacional per als professionals del sector primari, hi ha una mena de “pau social” entre el sector, explica Coma. “Hi ha feina”, ho resumeix el president de l’associació que acull aquests professionals, però “preocupacions”, com a tot arreu. Ara bé, Coma insisteix que l’ statu quo actual permet que els ramaders i agricultors no hagin de “fer vagues, tallar carreteres i llençar llet, com els nostres homòlegs europeus”.

L’acord d’associació

Des d’aquest punt de vista, alguns representants del sector, com Coma, veuen l’acord d’associació amb la Unió Europea com una possible font de preocupacions. Coma insisteix que no hi ha por que augmenti la competència dins el territori andorrà, perquè, de fet, ja hi ha una obertura que permet a qui vingui de fora muntar les seves explotacions. L’associació vol, no obstant, que es mantinguin les condicions de la producció de tabac, la veritable línia vermella per al sector a l’hora de negociar l’associació.

stats