Publicitat
Publicitat

AFERS EXTERIORS

Diplomàcia a la mida d’un microestat

El Principat disposa d’ambaixada a Madrid, París, Brussel·les i Lisboa i delegació permanent a Nova York, Ginebra, Viena i Estrasburg

Quan l’any 1993 Andorra va aprovar la Constitució i va fer el pas definitiu per convertir-se en un estat modern, van ser moltes les estructures que es van haver de teixir. Una d’elles va ser la xarxa diplomàtica pròpia de l’estat andorrà, fins aleshores inexistent. Espanya i França van ser els primers estats a obrir delegacions diplomàtiques permanents a Andorra la Vella, i les capitals d’aquests dos països, a la vegada, van ser les primeres ciutats a acollir ambaixades andorranes.

Avui en dia Andorra disposa de vuit ambaixades o missions diplomàtiques permanents, tal com apunta el ministre d’Afers Exteriors en funcions, Gilbert Saboya. “Tenim ambaixada a París, Madrid, Brussel·les i Lisboa, i després disposem de missions diplomàtiques”, explica. Una d’aquestes missions es troba a Nova York, on “fa funcions tant d’ambaixada com de representació davant les Nacions Unides”. Les altres delegacions se situen a Ginebra, on també hi ha presència de l’ONU; a Viena, on hi ha l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE), i a Estrasburg, seu del Consell d’Europa. Per Saboya aquestes vuit localitzacions arreu del planeta permeten “ser presents al món”, tot mantenint relacions d’àmbit bilateral amb els estats i multilateral amb organismes d’abast regional o mundial.

Relacions bilaterals

Un dels ambaixadors que es dediquen a cultivar aquestes relacions “bilaterals” és Jaume Gaytán, representant d’Andorra a Espanya i coordinador del Principat a les Cimeres Iberoamericanes. El fet de ser un país petit fa que les delegacions diplomàtiques siguin també reduïdes i que “amb menys mitjans” s’hagi d’arribar a molts llocs, explica Gaytán. A l’ambaixada a Madrid, de fet, només hi treballen quatre persones: el mateix ambaixador, una primera secretària, una secretària i un agregat de comerç i turisme.

Aquesta condició de microestat també es nota en el dia a dia, explica Gaytán. Si bé és cert que, “els interlocutors et reconeixen”, les petites dimensions del país i la seva poca influència a nivell internacional fa que “calgui picar molta pedra” per trobar “el canal d’accés” a les personalitats del país amb qui es vol contactar des de l’ambaixada.

En aquest sentit, les recepcions i els actes oficials són moments que cal aprofitar, ja que és quan hi ha més “contacte directe, sense necessitat d’haver de demanar cita prèvia”. L’ambaixadora a París, Maria Ubach, coincideix en aquest punt amb Gaytán, i afegeix que molts cops costa fer entendre que “part de la feina també consisteix a assistir a aquestes festes o trobades”, on assegura que es treballa molt: “No hi anem a passar-nos-ho bé”, diu.

Ubach és una de les ambaixadores que millor coneix la necessitat de ser a molts llocs amb pocs mitjans. A banda del seu càrrec a París també és ambaixadora d’Andorra a Portugal, delegada permanent davant la Unesco i representant personal del cap de govern al Consell Permanent de la Francofonia.

Tot i disposar de personal adjunt encarregat de cadascuna d’aquestes qüestions, Ubach és qui, al final, acaba coordinant bona part de la representació. Organismes com la Unesco o la Francofonia tenen “una agenda atapeïda a la qual cal adaptar-se” i, a més, el càrrec d’ambaixadora a Portugal l’obliga a desplaçar-se, un cop al mes, des de París fins a Lisboa per abordar la feina que es genera a l’ambaixada portuguesa.

Aquest vessant de representació i de relació bilateral amb l’estat es complementa, en els casos de Madrid i París, amb la tasca consular. Espanya i França són els dos estats estrangers on resideixen més andorrans, i el personal de les dues ambaixades també és qui n’ha de gestionar l’atenció.

Presència al Consell d’Europa

Força diferent és la feina que es fa a les ambaixades o delegacions on les relacions són de caràcter “multilateral”. Ho explica Josep Dallerès, que després de dedicar mitja vida a la política interna, l’any 2011 va decidir sortir a representar Andorra frontera enfora. Durant tres anys va exercir d’ambaixador del Principat davant el Consell d’Europa, en un període molt important per al país.

Des del maig del 2011 fins al mateix mes del 2014 Andorra va formar part del Consell de Ministres de l’ens europeu i durant sis mesos el va presidir. Dallerès explica que això va ser “un autèntic repte, ja que era la primera vegada que Andorra presidia el Consell de Ministres”. La presidència és rotatòria, i l’anterior ocasió que a Andorra li va tocar exercir-la -pocs anys després d’adherir-se al Consell d’Europa- hi va renunciar “en no sentir-se suficientment preparada”.

Dallerès explica que, en aquesta ocasió, preparar la presidència andorrana del Consell d’Europa “va representar molta feina”, bàsicament perquè el país “no s’ha dotat, al llarg d’aquests vint anys, d’un ambaixador permanent a Estrasburg”. Per Dallerès, mantenir una delegació permanent davant el Consell d’Europa és bàsic per poder participar en la reflexió al voltant dels drets humans, la democràcia i l’estat de dret, els “tres pilars” que “sostenen i que defensa” el Consell.

Andorra també és present davant la principal organització mundial, les Nacions Unides. Narcís Casal compagina la representació del Principat davant aquest òrgan amb la d’ambaixador als Estats Units, Mèxic i el Canadà. Les relacions bilaterals amb els tres estats són intenses, però donen “força menys feina” que la representació davant de l’ONU.

Tot i aquest gran volum de representacions, Casal -que està a punt de deixar la plaça d’ambaixador- assegura que “de moment s’estan cobrint amb èxit els objectius que es consideren prioritaris”. Els principals àmbits en els quals es treballa són la promoció i la protecció dels drets humans, així com aspectes relacionats amb la infància, l’educació i la “defensa de la llengua”. “En aquests últims àmbits -explica-, el fet que puguem exhibir un cert èxit de gestió a casa nostra, ens esperona a ser actius també dins les Nacions Unides”. En relació a la llengua, afegeix, “Andorra és dels poquíssims països del món que sempre ha fet servir la llengua nacional en els discursos del cap de govern”.

Casal destaca que “les Nacions Unides és on un estat com Andorra és més important”. L’ONU es regeix pel principi d’igualtat de representació, de manera que cada país té un vot. El fet que la veu d’Andorra valgui “el mateix que la de l’Índia o la de la Xina ens aporta molta consideració i respecte”, conclou.