AUVINYÀ
Suplement 11/10/2015

Enclavament medieval al mig d’Andorra

Auvinyà, un poble de cinc anys de vida però que sembla de fa més de cinc segles

Mayte Barrachina
3 min
QUALITAT DE VIDA I TRANQUIL·LITAT
 La filosofia del poble d’Auvinyà, situat a dos minuts de Sant Julià de Lòria, és mantenir la tranquil·litat que es respira als seus carrers.

AuvinyàTranquil·litat i pau a prop de la natura, carrers empedrats, aire pur i bones vistes. Aquesta és la primera impressió que pots tenir quan visites Auvinyà, un poble de propietat privada que es remunta al segle IX, quan existia un assentament anomenat Albigano, un nom que ha evolucionat amb el pas del temps fins a convertir-se en Auvinyà, probablement derivat de vinya.

Tot i ser un nucli apartat, és a dos minuts de Sant Julià de Lòria i a quinze del bosc de la Rabassa i de Naturlàndia.

Projecte familiar

L’any 2005, a iniciativa de la família Fiter, es va iniciar la construcció de l’eixample del casc antic, un projecte que es va allargar durant gairebé cinc anys. 19 cases i l’església dedicada a sant Ivo es van sumar a algunes cases pairals que ja hi havia al poble per conformar el que és actualment -“Un projecte il·lusionant en memòria del meu pare”, segons ha explicat Ricard Fiter, l’artífex d’aquest projecte.

Ricard Fiter, advocat de professió, va haver de documentar-se molt i confiar en un equip d’arquitectes per recrear el que podria ser un poble andorrà de l’Edat Mitjana. Ell mateix va anar dissenyant cadascun dels racons d’aquest petit poble, que tan sols té cinc anys de vida però que sembla propi de l’època.

No hi ha cap casa igual, cadascuna té una grandària i és d’un material diferent, molts dels quals recuperats d’altres llocs d’Andorra. Hi ha dues torres medievals, vuit plafons de ferro que resumeixen totes les èpoques i la història del país, dos ponts romànics i algunes peces singulars, com les portes d’entrada a les cases, adquirides a un antiquari. Els fanals, balcons o reixes fets a mà reconstrueixen un projecte d’arquitectura tradicional andorrana.

L’església de Sant Ivo

L’església d’Auvinyà és d’estil romànic i està dedicada a sant Ivo. El motiu, segons ha explicat Fiter, és perquè és el nom del seu pare: “Un nom molt poc comú i que aquí el coneixem com el patró dels advocats i procuradors”.

També hi ha les imatges de la Mare de Déu de Canòlic, patrona de Sant Julià; la Mare de Déu de Meritxell, patrona d’Andorra, i de sant Ricard -“Un regal que em van fer les meves germanes, i això és sagrat”.

El petit temple va ser inaugurat l’any 2011 per l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, que, a més, en va rebre una clau. La jurisdicció eclesiàstica pertany al bisbat i la jurisdicció civil a la família Fiter.

Particularitats

Auvinyà és l’únic poble andorrà al qual només poden accedir els vianants, fet que ha ajudat a la conservació del nucli antic. A l’entrada del poble hi ha un aparcament per a visitants i un per als veïns, amb una quarantena de places tancades des d’on accedeixen amb ascensor fins a les cases.

Una altra de les curiositats d’aquest nucli urbà és que les cases no estan numerades sinó que totes tenen el seu nom, bé dedicat a institucions familiars o civils o bé relacionat amb la natura i els animals. Ca l’Isard, Cal Gall, Cal Pardal, Ca l’Àvia, Ca la Pubilla o Caseta Xica són alguns dels noms que identifiquen els diferents immobles amb un forjat de ferro fet a mà.

Actualment hi viuen unes 23 famílies, la majoria de les quals són andorranes, tot i que també n’hi ha alguna d’espanyola, francesa i fins i tot suïssa. Famílies que han anat a Auvinyà a buscar la tranquil·litat, i això es respira als carrers. De fet, l’únic soroll que se sent és el de les campanes quan marquen les hores, tot i que mitjançant una votació popular es va decidir que només sonin entre les dotze del migdia i les deu de la nit. “Per molestar el mínim possible”, explica Fiter.

Qualitat de vida

Les cases són totes de lloguer i estan habitades per gent que s’interessa per viure allà buscant pau i qualitat de vida. Ricard Fiter explica que actualment hi ha més demanda que oferta, i amb les seves filles, Laia i Blanca, estudien la possibilitat de continuar el projecte construint cinc o sis cases més -“Tampoc volem massificar-ho, si no perdria l’essència”, diu.

L’interior de les cases és d’estil rústic, n’hi ha des d’unifamiliars fins a algunes que tenen tres plantes amb el seu jardí, i per tant els preus també varien -inclouen també dues places de pàrquing i un traster.

La filosofia del projecte és integracionista, tal com es pot llegir en un cartell a l’entrada del poble en què es demana a les terres andorranes que protegeixin els que són d’aquí i els que vénen de més enllà, ja que, segons Fiter, “Andorra l’hem feta entre tots”.

stats