Publicitat
Publicitat

L’ENTREVISTA

JOAQUIM ‘PURITO’ RODRÍGUEZ: “Un cop vius aquí t’adones que Andorra no és només l’avinguda Meritxell o l’esquí”

Va néixer el 1979 a Parets del Vallès amb el nom de Joaquim Rodríguez Oliver, però tothom el coneix pel malnom de Purito, des que, fa molts anys, es feia el tifa amb els seus companys veterans imitant algú que es fuma un cigar mentre els avançava pujant un fort empit a Andalusia. El Principat l’ha acollit com si fos d’aquí de tota la vida. I ell ho agraeix defensant l’altra Andorra, la dels paisatges i la de la tranquil·litat.

Aquesta temporada has patit molt…

Ha sigut una temporada una mica diferent de les d’abans. Els primers anys al Katusha sortia tot molt bé i aquest any, amb la caiguda a l’Amstel Gold Race, no han sortit bé les coses. El ciclisme és un esport difícil, treballem al carrer i les caigudes formen part del nostre esport. Aquest any m’ha tocat a mi.

Vas poder marxar de vacances?

Sí, vam marxar al novembre amb la canalla. Miro de gaudir de la família, que és el que no faig durant la resta de l’any.

Ja has canviat el xip?

Just acabo de començar a entrenar-me. Hem fet deu entrenaments, molt a poc a poc. Aquest any hem estirat una mica més el descans i no començaré a l’Argentina, ho faré a Dubai, al febrer, així que tindré més temps per preparar-me.

¿Comences a visualitzar l’any i el Tour 2015, que sembla fet a mida?

És un Tour molt bonic, molt de muntanya. Així és que centrarem el principi de la temporada en les clàssiques i, després, el següent punt de forma el vull tenir per al Tour de França i la Vuelta a Espanya, que són dos recorreguts que m’agraden.

Quin és l’objectiu principal?

El Tour. M’encantaria repetir podi, guanyar alguna etapa i, si pogués guanyar la cursa, seria perfecte. S’ha de tenir sort la primera setmana, no tenir problemes i després la muntanya decidirà, però jo crec que si arribo bé... La muntanya del Tour és ben dura.

Deus estar content amb l’etapa andorrana de la Vuelta 2015…

Molt, és duríssima. És una etapa a la qual li tinc moltíssimes ganes, es veurà tot el país i crec que la gent es quedarà al·lucinada de les muntanyes que tenim aquí. L’he dissenyada amb el suport de les institucions del país i de la Vuelta a Espanya, que són els que han decidit que el recorregut estava molt bé. La gent no s’oblidarà d’aquesta etapa.

¿Et porta mals records, aquella arribada al coll de la Gallina de fa dos anys?

Va ser un dia duríssim, amb pluja i fred. Jo espero que en aquesta etapa ens acompanyi el bon temps o que, com a mínim, no sigui una etapa tan freda, perquè seria un petit desastre. Esportivament la d’aquest any serà encara més dura, brutal, així és que la gent en gaudirà.

Com et sents a Andorra?

Molt bé. El 2007 vaig venir per primer cop i el 2011 hi vaig començar a residir. Ara mateix m’hi trobo com a casa. Visc aquí i m’hi involucro, també perquè hi tinc els amics, m’ho passo bé, no em costa. Tot el que faig és perquè la gent del país s’ha portat molt bé amb mi i ens ha ajudat a adaptar-nos, a mi i a la família.

El teu racó favorit?

La zona de la Gallina m’encanta. I més ara que han asfaltat la zona de Fontaneda amunt. Serà perfecte a l’hivern, perquè és solana i crec que es podrà treballar la pujada també els mesos de gener i febrer. No només hi ha aquesta zona, també el port d’Envalira, Arcalís... Totes les parròquies tenen el seu encant.

Què et semblen els esportistes que s’hi instal·len per motius fiscals?

Cadascú pot venir amb l’objectiu que vulgui. Un ciclista el primer que pensa d’aquí és que té un entorn impressionant per a la seva feina. Jo, a més, vaig tenir la sort de coincidir amb moltíssima gent molt ben parida, que em va ajudar molt a adaptar-me al país, i ara em costaria molt tornar a Barcelona. Només demano a la gent que decideixi venir-hi que tingui ganes de gaudir del país i de la gent. Aviat veurà com s’hi enganxarà, perquè és gent molt maca i el país és molt bonic.

La polèmica amb Marc Márquez...

Em sembla una marranada el que li han fet al nano, la veritat. Per part de la premsa, per part de qui sigui... Centrar-ho tot en el tema dels impostos ha sigut lleig. Crec que no es mereix que li posin un titular dient “Márquez marxa per no pagar”; ha sigut groller.

És una qüestió d’imatge de país?

De les fronteres cap enfora només en tenen una imatge relacionada amb els diners, però un cop vius aquí t’adones que Andorra no és només l’avinguda Meritxell o l’esquí. Andorra és més que això. El Principat et proporciona una seguretat que no tens a Catalunya. L’educació que estan donant als meus fills no me la donen a Barcelona. La seguretat de marxar lluny i que la meva dona es quedi tranquil·la no me la dóna Barcelona. Aquí tenim una pau que és la que necessitàvem, per això no m’ha costat adaptar-m’hi i em costarà marxar d’aquí. No em queda tant per deixar el ciclisme, d’aquí un parell d’anys, i encara que no guanyi els diners d’ara, no marxaria. He trobat el meu lloc.

Dius que ja penses a plegar… Com et trobes físicament?

Una mica abuelo ja... No, el millor punt de forma m’ha arribat a partir del decenni professional, des del 2010. Ara mateix estic en la flor del ciclisme. Continuaré fins que ja no pugui deixar la canalla i la família a casa, perquè ara mateix el que més em tira és això, més que el desgast físic o mental. Perdre’m, com avui, la primera esquiada del meu fill, la primera funció de l’escola... Això amb la meva edat es fa més dur. La competició potser sí, però el ciclisme no el deixaré mai: és la meva vida. Ara m’he posat el repte d’anar a Rio pels Jocs Olímpics, m’encantaria córrer-los. Un cop passin els Jocs, ja ho veurem, si el 2017 hi ha un Mundial bonic, o un Tour o una Vuelta, un recorregut que m’encanti, potser ho estiro una mica. No vull pensar-hi.