Publicitat
Publicitat

COMUNITAT ESTRANGERA

Jugueu al ‘bridge’ en català!

Una generació separa els angloparlants que abracen la idiosincràsia del país dels que no ho fan

Secretari del Club Internacional d’Andorra -una entitat que aplega el 25% dels angloparlants del Principat-, tresorer de l’Església angloparlant i tresorer de l’associació Carisma -que es dedica a l’obra benèfica-, John Pinnell, que ha viscut a Madrid i a Barcelona, té molt clars els motius pels quals va triar establir-se al Principat. Per les vistes a les muntanyes i la llum solar que entra al seu pis, a la Massana. Pel clima: “M’agrada viure les quatre estacions de l’any, cosa que a Barcelona no passa, a part de la humitat”. Per l’aigua: “Aigües de Barcelona està molt bé, però el producte que ofereixen no tant [riu]. A Madrid, en canvi, l’aigua és bona i no hi ha humitat, però no tenen panoràmiques boniques i hi ha molt trànsit”. Per la seguretat: “Aquí, quan hi ha un furt, l’endemà surt a tota la premsa!” Pel cost de la vida: “Els impostos són baixos, de la mateixa manera que l’IVA, que abarateix el cost de la vida en general, a part dels avantatges fiscals que té el país”.

“Tot el que necessito ho tinc, desplaçant-me a peu, a la Massana. Només baixo a Andorra la Vella per comprar càpsules de cafè”, resumeix Pinnell, rient, abans d’apuntar el darrer motiu pel qual va triar el Principat: la fibra òptica. “A vegades falla, però Andorra, en general, té molt bona qualitat de connexió a internet, perquè hi ha fibra òptica a tot arreu, per això ho tinc molt fàcil per treballar des de casa i per connectar-me per parlar amb la meva filla petita, per exemple, que viu al Canadà”.

El principal problema que posa Pinnell al Principat és la llunyania de l’aeroport i la N-145, “que en certs moments del dia es fa realment intransitable”.

Club Internacional

Els angloparlants residents al Principat tenen muntada una petita comunitat a partir de la formació d’una associació amb finalitats benèfiques. Pocs socis del club són andorrans: la majoria són britànics i la resta canadencs, australians, holandesos, alemanys, francesos i uns quants danesos i noruecs.

El Club Internacional d’Andorra canalitza l’entrada al país i la convivència d’angloparlants amb l’objectiu de bastir ponts entre aquesta mateixa comunitat: tenen dos clubs de bridge, un club de criquet, un grup de tenis, un d’esquí, un de bitlles i un altre que fa senderisme, activitats nàutiques i sortides de cap de setmana.

També organitzen esdeveniments amb finalitats benèfiques. Un dia a l’any fan activitats per als nens i un dinar popular a Pal per recollir fons. En la darrera edició van recaptar 8.000 euros, que van donar a la Creu Roja perquè comprés dos desfibril·ladors. “La virtut d’actes com aquests és donar-nos a conèixer, perquè hi vénen molts andorrans”, explica Pinnell.

La majoria de socis són persones adultes, jubilades, tot i que darrerament s’hi han incorporat perfils més joves, atrets pel sistema educatiu, la seguretat i l’entorn muntanyenc del Principat. Actualment són uns 550 socis dels més de 1.500 angloparlants residents registrats a Andorra.

Pinnell considera que la comunitat angloparlant no està integrada al país, principalment per la barrera de l’idioma: “Malgrat que alguns l’estudien no han entès que no es pot aprendre un idioma sense practicar-lo”.

Bretxa generacional

El problema, apunta Pinnell, és que els angloparlants adults i, sobretot els britànics, han format una minisocietat i la majoria no parlen ni català ni castellà: “No estan integrats. Jo parlo català perquè després de tres anys aquí em vaig posar a estudiar-lo. No parlen català ni castellà, en part perquè durant la seva vida, per feina, han viscut a Hong Kong, Sud-àfrica, Bahrain, l’Aràbia Saudita... i quan han acabat la seva vida professional, que sempre ha estat en anglès, en comptes de tornar al Regne Unit han decidit instal·lar-se a Andorra. Han arribat sense la mentalitat d’ajustar-se perquè als països on han viscut no han après l’idioma local perquè no els calia. I aquí tampoc ho han fet”.

Douglas Pate, emprenedor i empresari que entre altres ocupacions es dedica a ajudar esportistes d’elit a obtenir la residència andorrana, comparteix amb Pinnell que la comunitat angloparlant, i especialment els britànics, “hauria de parlar més l’idioma local”. Pate, que presideix l’International Committee de la Confederació Empresarial Andorrana, augura, però, que aquesta comunitat acabarà estrenyent llaços amb la resta de residents del país perquè “la resistència de l’actual comunitat angloparlant a aprendre el català i l’espanyol està a punt de desaparèixer”.

L’empresari dibuixa una línia imaginària entre “veterans i joves” angloparlants. “De veterans n’hi ha que fa 30 anys que viuen aquí i no saben ni pronunciar els noms de les botigues. Però aquesta generació ja és molt gran, i està deixant pas als que venim darrere, que sí que ens adaptem més fàcilment al lloc on vivim. Ara els joves britànics parlen dos o tres idiomes, i els de la resta de nacionalitats, holandesos i belgues, si no parlen cinc idiomes no en parlen cap. Polonesos, danesos, luxemburguesos, francesos... Els que s’instal·len aquí saben parlar molts idiomes, i la llengua que els vehicula és l’anglès”, explica.

Aquesta situació fa que Pate consideri que Andorra “té influència de moltes persones que, per pura inèrcia, han d’acabar comunicant-se en anglès”. Per això l’empresari assegura que “si el país vol internacionalitzar-se fins i tot la dependenta del Zara haurà d’aprendre anglès, encara que sigui per donar colors, talles i preus”.

Pate apunta que les raons dels angloparlants per viure a Andorra han canviat des que es van començar a instal·lar al país als 70: “Abans venien a jubilar-se i ara busquen oportunitats empresarials: des d’esportistes i youtubers fins a emprenedors atrets per l’entorn, la seguretat i els avantatges fiscals”.

“La influència de l’anglès aquí és una joia que Andorra encara no ha captat que té”, diu l’empresari, que conclou que “la gent angloparlant que es resisteix a parlar català es perd moltes coses, i exactament el mateix els passa a andorrans i espanyols que es resisteixen a aprendre anglès”. Clar i català.