Publicitat
Publicitat

A L'ANDORRANA

FER L'ANDORRÀ

Equival a fer l’orni o a fer-se el suec, descrivint el comportament que històricament han tingut els andorrans

Fer l’andorrà és una expressió molt utilitzada al país, que equival a fer l’orni o a fer-se el suec, descrivint el comportament que històricament han tingut els andorrans, i sobretot la classe política, davant de la presa de decisions. Fa referència al fet de dubtar, desconfiar o deixar passar algun fet rellevant. Per alguns també s’atribueix al fet de fer-se el pobre per eludir una qüestió.

L’expressió ja es descrivia en el Manual Digest, una recopilació d’usos i costums d’Andorra que Antoni Fiter i Rossell va es- criure el 1748 per encàrrec del Consell Ge- neral. En parla explícitament al capítol de les “Màximes cristianes de vertadera política i sòlida prudència”, i en concret, a la màxima 28, que diu: “Tolerar alguna cosa i fer el desentès a fi d’evitar un gran dany o aconseguir algun profit”. En el comentari d’aquesta màxima, l’autor recomana “fer el cec, mut i sord per no patir algun greu dany, i també per aconseguir algun profit. Fer, en fi, l’andorrà (com se sol dir per tot Catalunya per expressar taciturnitat i prudència) per assolir la seva honesta conveniència, perquè al contrari, si les coses anessin contra l’honestedat i el bé públic, en seguirien a vegades conseqüències deplorables”.