Publicitat
Publicitat

TERRITORI

Amb un peu a cada banda de la frontera

La situació geogràfica d’Os de Civís fa que els seus veïns visquin a cavall d’Andorra i l’Alt Urgell

Frontera hispano-andorrana del riu Runer. Un cotxe dels Mossos d’Esquadra s’aproxima al punt de control i creua la ratlla fronterera. En territori andorrà l’espera un cotxe patrulla de la policia del Principat. Els agents se saluden i els dos vehicles, amb l’andorrà al capdavant, emprenen la CG-1 en direcció nord. La comitiva policial internacional creua Sant Julià de Lòria davant la mirada curiosa d’algun vianant. No es tracta de cap missió conjunta: el cotxe dels Mossos va cap a Os de Civís i necessita passar per territori andorrà per accedir-hi. Quan arriben de nou a la frontera, a dos quilòmetres del poble, el cotxe patrulla andorrà s’atura, per no entrar en territori espanyol i els Mossos prossegueixen, ja dins de la seva jurisdicció. En aquest cas no han de creuar cap control fronterer ni duaner, ja que la frontera la marquen tan sols un enorme cartell amb el nom d’Andorra rodejat de les dotze estrelles europees i el canvi de tonalitat de l’asfalt de la carretera. Per tornar a la comissaria de la Seu d’Urgell hauran de repetir el mateix procés a la inversa i ser escortats de nou per un cotxe de la Policia d’Andorra.

El poble alturgellenc d’Os de Civís, a gairebé 1.500 metres d’altitud, és el que tècnicament es coneix com a periclavament. Tot i estar connectat per via terrestre amb la resta de territori català, l’únic accés per carretera és a través d’Andorra. A l’estiu s’hi pot arribar per pista forestal, a través del coll de Conflent, però a l’hivern la neu fa que aquesta via sigui totalment impracticable. Amb una seixantena d’habitants censats que hi viuen tot l’any, aquest poble pertanyent a l’extens municipi de les Valls de Valira viu a cavall de dues realitats: l’andorrana i l’alturgellenca.

Estar separat de la resta de territori català per un país que no forma part de l’espai Schengen, com és Andorra, comporta un seguit d’incomoditats, i la majoria estan motivades pel fet de tenir una duana al mig. Tot i que hi ha mecanismes establerts perquè els veïns d’Os de Civís no es vegin afectats per les taxes i imposicions duaneres de la Farga de Moles quan volen pujar mercaderies al poble, no els treu ningú la pèrdua de temps que els suposen els tràmits duaners.

“La frontera és una dificultat, però l’hem anat superant sempre”, explica l’alcalde de les Valls de Valira, Ricard Mateu. Gestionar un municipi com aquest, amb poblacions molt allunyades i molt mal connectades entre si, no és senzill. Tenir un poble al qual no s’hi pot accedir per carretera sense creuar una frontera, però, encara ho és menys.

La dependència d’Andorra

És per això que fa anys es van establir diferents acords amb les administracions andorranes perquè fossin aquestes les que s’encarreguessin de garantir alguns serveis bàsics del poble. Així doncs, la recollida d’escombraries és a càrrec del Comú de Sant Julià de Lòria, mentre que la retirada de neu de la carretera la realitza el Govern d’Andorra.

Des del Comú de Sant Julià de Lòria expliquen que fan aquesta tasca per “bon veïnatge”, i des de l’ajuntament de les Valls de Valira, l’alcalde explica que, a canvi, i com a “compensació”, fa anys el poble d’Os de Civís va cedir una font per tal que la parròquia laurediana es pogués beneficiar de la seva aigua.

Os de Civís és una entitat municipal descentralitzada (EMD) dins del municipi de les Valls de Valira, el que abans es coneixia com una pedania. Des de fa gairebé 30 anys, presideix l’EMD Jordi Betriu, que explica que aquesta figura de descentralització municipal “pren més importància” en un poble “aïllat” com Os de Civís. Aquesta entitat és l’encarregada de garantir alguns dels serveis que no subministren ni el Comú de Sant Julià ni l’Ajuntament de les Valls de Valira, com ara la captació i distribució de l’aigua.

Betriu també destaca que la duana és un inconvenient, però que la gent del poble ja s’hi ha acostumat. Un dels principals maldecaps amb què es troben els veïns és quan volen pujar alguna mercaderia de la resta de territori espanyol que cal declarar a la duana. Betriu explica que hi ha unes guies de trànsit especials per a Os de Civís que eviten haver de pagar cap taxa, ja que s’entén que, tot i entrar en territori andorrà, els productes són per a ús o consum en una població sota jurisdicció espanyola.

Tot i això, cal aturar-se a la duana per fer els tràmits pertinents i, en aquest sentit, adaptar-se als horaris de les oficines, de manera que hi ha mercaderies que no es poden pujar o baixar a determinades hores.

Un altre aspecte on la cooperació transfronterera és bàsica és en el cas de les emergències. A l’estiu, tant els Mossos d’Esquadra, que s’encarreguen de la seguretat ciutadana, com la Guàrdia Civil, que vigila bàsicament la qüestió del contraban, acostumen a accedir al poble a través de la pista forestal, és a dir sense trepitjar territori andorrà.

A l’hivern, però, la neu els ho impossibilita, i si necessiten pujar-hi han de contactar amb la Policia d’Andorra perquè els escorti durant el trajecte que facin en territori andorrà. En el cas dels bombers i de les ambulàncies, els que arriben primer pràcticament sempre són els efectius andorrans. De fet, Betriu admet que quan hi ha una emergència mèdica “primer sempre truquem a l’ambulància andorrana”.

Sentiments contraposats

Aquest grau de dependència d’Andorra es fa també evident quan es parla del sentiment de pertinença. Betriu creu que al poble tothom té clar que “som catalans”, però admet que la relació amb Andorra i amb Sant Julià és “d’unió total”.

A l’hora d’anar a comprar, Betriu remarca que la gent té més tirada a baixar a Andorra. A diferència del que passa a la resta de pobles de l’Alt Urgell, on el dimarts o el dissabte l’assistència al mercat de la Seu d’Urgell és gairebé sagrada, a Os de Civís “costa més de baixar-hi”. Un cop més, la duana i les cues que s’hi formen els caps de setmana tornen a ser un impediment, fins i tot, per fer accions tan quotidianes com anar a comprar a la capital comarcal.

Consuelo Díaz va néixer a Jaén, però amb 14 anys va arribar a viure a Andorra i des de fa gairebé 20 anys regenta una casa de turisme rural a Os de Civís amb el seu marit, que és d’Arsèguel. Tots dos viuen a Sant Julià i assegura que molta gent de la que té casa a Os de Civís “viu a Andorra i puja aquí el cap de setmana”. De fet, les matrícules de la gran majoria de cotxes que es poden trobar aparcats als carrers del poble són andorranes. Díaz assegura que les administracions catalanes “han abandonat” Os de Civís: “No ens arreglen la carretera, no ens tapen els forats... Tot ens ho fa Andorra”.

Molts dels veïns del poble treballen a Andorra, si bé és cert que durant molts anys el turisme ha permès força gent viure i treballar a la mateixa localitat. Fa uns anys, Os de Civís va arribar a tenir quatre hotels o hostals oberts, cadascun amb la seva corresponent botiga de records, i dues cases de turisme rural.

Avui dia només funcionen dos establiments hotelers i la casa que regenten la Consuelo i el seu marit. Sigui com sigui, Os de Civís és de llarg el poble del municipi on més s’ha desenvolupat el sector turístic. Díaz i Betriu, que a banda de ser l’alcalde pedani també gestiona un dels hostals del poble, coincideixen a assenyalar el fet que la proximitat amb Andorra hi ajuda molt. “La gent valora el fet que a Os hi tenen la tranquil·litat d’un poble, però molt a prop dels atractius comercials d’Andorra”, remarca Díaz.

Equívocs i anècdotes

La situació d’Os de Civís fa que molts visitants no sàpiguen que han sortit de territori andorrà. La dona de Jordi Betriu, Lourdes Díaz, explica que a l’hostal que regenten molts cops han d’“explicar a la gent que està a Catalunya, que això ja no és Andorra”, una anècdota que confirma la Consuelo.

Tot plegat també ha propiciat algunes situacions complicades de les quals la gent del poble prefereix parlar-ne amb la boca petita. Un d’aquests casos delicats va tenir lloc fa anys, quan al poble es va obrir un prostíbul més o menys clandestí -tancat poc després-, tot aprofitant que a Andorra aquest tipus de negocis estan prohibits i que per accedir a Os de Civís des del Principat no cal creuar cap control policial. L’aplicació de facto de la fiscalitat andorrana en determinats productes, tot i estar sota jurisdicció espanyola, és un altre cas que tothom reconeix però que ningú vol acabar d’explicar de manera oberta.

L'intent frustrat de crear un nou municipi a les Valls de Civís

El municipi de les Valls de Valira va ser creat l’any 1970, fruit de la unió dels antics termes d’Anserall, Arcavell, Ars, Bescaran i Civís, al qual pertanyia Os de Civís. A finals dels anys vuitanta les poblacions de la banda dreta de la Valira -és a dir, Ars, Argolell, Asnurri, Civís, Sant Joan Fumat i Os de Civís, entre d’altres- van intentar crear un municipi propi i separar-se així de l’altre vessant de la Valira i del poble de Bescaran. Betriu recorda que va ser quan Salou es va separar de Vila-Seca i assegura: “Després veníem nosaltres”. La Generalitat, però, no hi va donar el vistiplau i, actualment, les Valls de Valira és el municipi català que compta amb més EMD, amb set. D’aquesta manera, s’intenten pal·liar les dificultats de gestionar un territori tan extens i divers des d’un sol Ajuntament.