Suplement 25/02/2017

Lydia Escanciano: “La cuina de tota la vida i les noves tendències no s’han de combinar”

Lydia Escanciano estima els fogons. Però també el tracte diari, cuidar tots els detalls del servei i el menjar de tota la vida andorrà

C.g.
2 min
Lydia Escanciano: “La cuina de tota la vida  i les noves tendències  no s’han de combinar”

PalLydia Escanciano estima els fogons. Però també el tracte diari, cuidar tots els detalls del servei i el menjar de tota la vida andorrà. Això és el que es pot trobar al restaurant Ca la Lydia de Pal, que regeix amb el seu marit i la seva filla des de fa més de 30 anys. Fuig d’ostracismes i defensa el concepte casolà.

Què és el més preuat de la gastronomia d’Andorra?

Tenim diversitat de gastronomia, tenim la nostra, la francesa, l’espanyola... El país té molts bons restaurants. La cuina d’aquí és molt extensa i l’hem de preservar.

Què és el que més s’ha de defensar per perill de perdre-ho?

La caça, el trinxat i totes les carns amb bolets. Tot ho fem amb productes d’aquí. Els porcs senglars els cacem aquí, el trinxat es fa amb cols del país i els bolets els anem a plegar, que aquí n’hi ha molts.

¿De quina manera s’ha de conjugar la cuina de tota la vida amb les noves tendències internacionals?

No s’han de combinar. Qui vol fer cuina estrambòtica la pot fer, i quin en vulgui fer de tota la vida, també. Poden conviure, però per separat. Per a mi és millor la cuina de sempre, no cal esverar-se tant fent coses sofisticades. També perquè acaben encarint el preu, i cada cop s’ho mira més això, la gent. Els comensals demanen menú i sempre s’ha de fer pagar el que val.

¿Andorra necessita la presència d’un gran xef o una estrella Michelin per guanyar visibilitat?

Andorra ja és coneguda per la seva gastronomia. Si ve un gran xef, sempre serà un a més a més. Però no ho necessita. Penso que la gastronomia andorrana ja està prou consolidada, tens de tot i amb diverses opcions possibles.

El servei professionalitzat és una de les demandes històriques del sector. ¿En quin punt ens trobem i com cal millorar-ho?

Soc una defensora del tracte personal que et dona un negoci familiar. I és el nostre cas, perquè hi som el meu home, la meva filla i jo. Aquí no agafem grans grups per poder oferir el millor servei, per ser tan familiars com sigui possible. Ens agrada que els comensals estiguin ben rebuts i que vulguin tornar. Tenim clients que van venir de petits, i ara ja estan casats. Si el restaurant contracta personal, te la jugues que no t’ofereixin el millor servei.

¿Estàs a favor de les jornades gastronòmiques?

En això no m’hi fico. Que cadascú faci el que vulgui, jo no hi estic en contra, però no li veig el què. Nosaltres sempre fem el mateix, el preu és el mateix, i no ho trobo necessari. Està bé per portar gent, però qui vol anar a un restaurant, hi va amb jornades o sense.

¿La implicació d’Andorra Turisme amb la gastronomia és l’adequada? Cal enfocar-la d’una altra manera?

Penso que se’n preocupen i hi treballen bastant, per exemple a través de les jornades, de la Mostra Gastronòmica d’Ordino... Per tot plegat, considero que la imatge que té la gent de fora de la gastronomia d’Andorra és la real.

stats