Publicitat
Publicitat

SEGURETAT A PISTES

Prevenció i civisme: claus per esquiar segurs

L’ús del casc ha augmentat els últims anys i ja el porten el 49% dels accidentats

Més de dos milions de persones van esquiar la temporada passada a les pistes d’esquí del Principat d’Andorra. El país compta amb dos dominis esquiables de grans magnituds que són, amb diferència, el principal atractiu turístic d’Andorra i, per aquest mateix motiu, el país hi ha d’estar adaptat en tots els sentits. A més dels hotels i les compres, també és imprescindible per donar un bon servei als esquiadors comptar amb una seguretat d’alt nivell a les pistes i amb uns serveis mèdics ben preparats per poder atendre els accidents que inevitablement es produeixen cada any.

Els dos eixos per abordar la seguretat a les pistes d’esquí són la prevenció i l’atenció posterior i, en tots dos, Andorra intenta ser un referent. Per a la prevenció, és tan important la dels mateixos esquiadors com la de les pistes, que han d’estar preparades per acollir-los.

Preparació del terreny

Des de Grandvalira, un dels caps de pistes, Manel Vidal, explica que abans de començar la temporada, al llarg de l’estiu, ja es treballa per aplanar el terreny. Les pedres a les pistes poden suposar un perill, i per això s’intenta eliminar-les al màxim i desbrossar la zona perquè la base on caigui la neu sigui correcta. A més, quan cau la primera nevada és imprescindible fer un bon trepitjat de la neu que serveixi de base. Amb aquesta preparació es facilita molt la pràctica de l’esquí.

La feina de preparació de les pistes, però, també inclou l’abalisament i la col·locació de les xarxes fixes i altres senyalitzacions de llocs perillosos que orientin els esportistes. És una feina que comporta molta dedicació del personal de pistes, però Vidal assegura que després se n’observen els resultats.

Dins aquesta prevenció, a més, també és important que els usuaris coneguin la informació de l’estat de les pistes i les condicions meteorològiques perquè s’hi puguin adaptar. Així, a les pistes s’ofereixen aquestes dades i es recomana als usuaris que adaptin l’esquí al seu nivell. De fet, dins de la prevenció també és molt important l’actuació dels mateixos esquiadors i, en aquest àmbit, des de les pistes tot el que es pot fer és informar de les bones pràctiques, cosa que s’impulsa des de Ski Andorra editant anualment un seguit de recomanacions.

Ski Andorra demana sempre que es tingui en compte el respecte als altres a l’hora de circular, que es controli la velocitat, que es triï la direcció en funció de les persones que hi ha més endavant, que es facin els avançaments amb prou distància dels altres esquiadors, que es vigili als encreuaments, que es pari sempre a les zones més apartades, que es respecti la senyalització i que s’ajudi qualsevol persona que tingui un accident.

Pel que fa al casc, hi ha diversos estudis que demostren que utilitzar-lo pot reduir la gravetat dels accidents, per això en els últims anys el seu ús s’ha disparat i cada vegada és més comú. El cap de pistes assenyala que no es pot obligar a portar-ne, sinó recomanar-ho, però que el fet que els escolars en portin n’estén cada vegada més l’ús. En l’última temporada d’esquí, el 49% dels accidentats portaven casc.

A més, però, tant Vidal com la doctora Carmen Mombiedro, del centre mèdic de Pal, a Vallnord, coincideixen a remarcar la importància de la preparació física de cadascú. Mombiedro explica que sovint els accidents els pateixen persones amb baixa forma física, i per això recomana entrenar-se un temps abans. Estirar abans de començar l’exercici físic també és molt important, així com adaptar l’esquí al nivell de l’usuari i respectar el descans que necessita el cos. De fet, la doctora assegura que centenars de vegades els accidentats manifesten que “era l’última baixada”, i és que demanar més al cos quan ja està cansat fa que no respongui de la mateixa manera.

La doctora Mombiedro, però, reconeix que tot i que es prenguin precaucions, els accidents sempre es poden produir. Per a aquests casos, però, Andorra està “molt ben organitzada”. Tots els sectors de les dues estacions disposen de centres mèdics, cosa que no és habitual en altres països, i en cada un dels centres hi ha com a mínim un metge i una infermera, que estan en constant comunicació amb els pisters socorristes de l’estació, que són els que acudeixen a rescatar els ferits i demanen que el metge es desplaci o porten el ferit al centre.

Atenció mèdica

La gran majoria dels accidents que es produeixen a les pistes d’esquí són lleus i poden ser tractats als mateixos centres mèdics de pistes, que, segons la doctora, el que més troben són fractures de genolls (27%) i canells (11%), més freqüents entre els practicants de surf de neu. No obstant, quan hi ha accidents més greus els ferits es traslladen a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Durant l’última temporada, l’hospital va atendre un total de 878 persones accidentades a les pistes d’esquí, de les quals 189 van ser hospitalitzades i 130 operades.

El fet que sigui un país petit però amb un volum tan important d’esquiadors fa que a l’hospital hi hagi més especialistes en traumatologia i ortopèdia que en altres centres de dimensió similar. Són un total de deu traumatòlegs, que per les circumstàncies tenen una gran experiència en les fractures produïdes per l’esquí. De fet, el cap de cirurgia ortopèdica i traumatologia, Josep Maria Muñoz, explica que de vegades quan s’ha d’operar un esquiador de fora i se li dóna l’opció de ser intervingut al seu país demana que es pugui fer aquí per l’experiència dels professionals.

Concretament, una de les fractures greus que es troba sovint l’equip de traumatologia és la del planell tibial, que pot comportar al voltant d’un any i mig de recuperació i, tot i ser molt poc freqüent en altres centres, a Andorra en una sola temporada se’n van operar més d’una quarantena. En aquest sentit, el metge explica que anteriorment era molt més habitual trobar fractures de turmell provocades per l’esquí, però l’evolució de les botes va reduir aquestes lesions, i les que es troben ara són més amunt.