Publicitat
Publicitat

S’estabilitza la pobresa però els ajuts es mantenen

Des de Càritas diuen que els últims dos anys no hi ha hagut un increment d’usuaris com anteriorment

Les imatges de persones dormint al carrer o demanant almoina no s’acostumen a associar amb Andorra. Tot i així, això no significa que no hi hagi persones amb dificultats per cobrir les seves necessitats més bàsiques o per arribar a final de mes.
En els últims anys, a més, l’administració ha vist com les demandes per rebre algun tipus d’ajuda s’incrementaven arran de la crisi econòmica. De fet, la partida econòmica del Govern per satisfer aquestes necessitats ha anat augmentant. Així, durant el primer semestre del 2016 s’han destinat 6 milions d’euros a ajudes socials, mentre que la partida en els últims anys, des del 2013, s’ha situat al voltant dels deu milions. A més, la feina de les administracions, tant comunals com la general, per satisfer les necessitats de les persones amb menys recursos es veu acompanyada de la que duen a terme les ONG i, de manera molt especial, Càritas, que des de fa molts anys es dedica a atendre les  persones amb dificultats.

El president de Càritas, Amadeu Rocamora, recorda que principalment el que fan és “acompanyar”, acollir persones que tot sovint no saben ni on anar a demanar ajuda ni a quin tipus d’ajuda tenen dret. “Per a nosaltres és important que la persona se senti acompanyada”, diu, i afegeix que, a més d’aquest suport, en cas de situacions extremes donen ajuda perquè aquestes persones puguin “menjar, vestir-se i equipar els seus habitatges”, tot i que es considera que les necessitats més bàsiques les satisfà ja l’administració. Per tot això, insisteix que a Andorra no es pot parlar de “pobresa extrema”.

Els problemes que presenten les persones que recorren a aquesta ONG són “molt variats”, tot i que la
majoria van lligats a la pobresa i, de fet, la vocació de l’entitat és ajudar aquells que ho necessiten a “sortirse’n”, i per això els programes que fan busquen la integració social, que puguin deixar enrere el mal moment que estiguin passant i aconseguir, en definitiva, que “la pobresa no es cronifiqui”.

En els dos últims anys sembla que la situació s’ha estabilitzat (1.078 usuaris el 2014 i 1.065 el
2015) i ja no hi ha l’increment constant que es va registrar en els primers anys de la crisi. Una prova d’això és el volum d’usuaris que registra el Banc d’Aliments, que ara com ara està en uns nivells baixos, d’uns 25 usuaris setmanals. Tot i que hi ha moments en què es pot arribar a pics de 40 persones, es tracta d’una quantitat que en altres moments havia sigut molt superior. En aquest
sentit, també, Rocamora recorda que la xifra “varia molt” d’unes setmanes a unes altres.

El Rober, el més freqüentat


El Banc d’Aliments és un dels serveis que ofereix Càritas que més es fan servir, si bé el més freqüentat és el Rober, on s’ofereixen peces de roba i fins i tot estris per a la llar, la qual cosa suposa una ajuda per a aquelles famílies amb més dificultats. Aquest servei es veu complementat amb la botiga de segona mà que l’entitat ha posat en marxa fa poc i que està molt freqüentada per usuaris o exusuaris del Rober, segons Rocamora.

Aquests tres recursos serveixen especialment perquè les famílies puguin destinar els diners amb què compten a altres necessitats i tinguin cobertes de manera correcta l’alimentació i el vestir. Aquesta ajuda que es facilita des de l’ONG es visualitza clarament amb tres exemples del Rober: la demanda a començaments d’hivern dels temporers que vénen a fer la temporada d’esquí i als quals es facilita un lot amb mantes, tovalloles i llençols; els equipaments perquè els infants puguin fer esquí escolar, i la roba de feina, com camises blanques i pantalons negres, que els demanen els que treballen a la restauració.

Perfils variats

El perfil de persones que van a Càritas a demanar ajuda és molt variat, tot i que assegura que “el més colpidor” són els casos de famílies monoparentals, normalment dones, que per diverses circumstàncies
han de fer front totes soles a la criança dels fills i que sovint no tenen gaires recursos per sortir-se’n totes soles. De fet, des de l’ONG manifesten que una de les preocupacions principals “és la protecció de la infància” i per aquest motiu es fan esforços perquè els fills d’aquestes famílies puguin tenir les mateixes oportunitats que els altres infants.

L’ONG vol que els seus projectes vagin més enllà i, per aquest motiu, es planteja la reinserció social lligada al Rober. Es tractaria que dos o tres persones puguin treballar en aquest servei que es vol fer créixer en col·laboració amb el Govern, amb la instal·lació de més contenidors a la via pública. Es busquen tres objectius: que els usuaris de l’ONG tinguin al seu abast roba, que no s’acabi llençant i que, per tant, no hi hagi un impacte mediambiental i, també, que es pugui treballar la integració social.

Una societat solidària

Per dur a terme tots aquests projectes, des de l’ONG compten amb el suport de la població a través de les donacions i també dels voluntaris que dediquen part del seu temps, per exemple, a fer la tria de la roba que posteriorment s’oferirà al Rober. “Andorra és molt solidària”, assenyala Rocamora, que recorda que uns hi destinen diners i altres part del seu temps lliure. La prova d’aquesta solidaritat es materialitza clarament per Nadal, amb diferents projectes solidaris com la recollida de joguines en favor de Càritas, els Encants de l’Unicef o col·laboracions amb La Marató de TV3.

I quina és la situació de la pobresa a Andorra? L’any 2014 un estudi qualitatiu del Centre de Recerca Sociològica posava en relleu que l’exclusió social afectava sobretot els que estaven sense feina, tenint en compte, a més, que a Andorra no hi ha un subsidi d’atur i que la pèrdua de feina no va estrictament lligada a rebre una ajuda per desocupació. En aquest sentit alertava de l’emergència
d’un nou col·lectiu que podia caure en l’exclusió: els que perdien la feina de manera sobtada i no comptaven amb suport relacional. Una dada que evidenciava aquestes dificultats: que un 16,5% dels enquestats no podien mantenir una temperatura òptima a la llar els mesos de fred.

Des del Govern es donen ajudes en l’àmbit social sota diferents conceptes, i el que representa una partida més gran cada any és la prestació econòmica d’atenció social, que serveix per prevenir situacions de marginació, evitar l’exclusió i fomentar l’autonomia. Fins al juny d’aquest any ja s’hi han destinat 1,2 milions i des del 2013 la suma se situa per sobre dels dos milions anuals. També es donen ajuts per a l’habitatge, a les persones amb discapacitat o a les persones grans per compensar pensions baixes i a més per “desocupació involuntària, que, de fet, és el tipus d’ajuda que baixa per la disminució de persones sense feina”. A més, hi ha les beques d’Educació i les exoneracions dels comuns per a serveis com les llars d’infants.

Activitats extraescolars a càrrec de Càritas

Des de Càritas tenen el ferm convenciment que els fills de pares pobres tenen més possibilitats de
patir pobresa i que l’educació és l’única manera de sortir-se’n. Per aquest motiu, una de les línies
d’activitats que preparen gira al voltant d’aquesta idea. Volen oferir activitats extraescolars perquè
aquests infants en puguin fer com la resta dels seus companys. Així, aquests nens i joves podran
anar a fer activitats extraescolars a les mateixes acadèmies i Càritas es farà càrrec de la despesa. La
prova pilot arrencarà de manera immediata amb una desena d’infants, que podran anar on els pares
i els assessors considerin que és més adequat per les seves necessitats. Es tracta, en definitiva, que tinguin l’oportunitat de formar- se en igualtat de condicions que la resta de nens, tal com posa
en relleu el president de Càritas, Amadeu Rocamora. Fa possible que “puguin fer classes d’anglès,
matemàtiques, música, teatre o esport en les mateixes condicions” que aquelles famílies que no
tenen dificultats econòmiques. El projecte s’ha de posar en marxa de manera immediata i les previsions de l’entitat són que se’n puguin acabar beneficiant, cada any, una vintena d’infants i joves.
D’aquesta manera, per tant, des de l’ONG es reforça la feina que s’ha fet en favor dels infants, ja
que fins ara eren voluntaris el que ajudaven els menors en les tasques extraescolars.