Publicitat
Publicitat

ESTILS DE VIDA

Viure a 2.000 metres i abocats a França

El Pas de la Casa, que aporta quasi el 30% del PIB andorrà, és un dels pobles europeus de més altitud habitats tot l’any

Són les 11 del matí d’un dijous de finals de maig. Després de superar els 2.400 metres del port d’Envalira, apareix, enmig d’una vall imponent, envoltat de natura, el Pas de la Casa. El poble em rep mig nevant i amb boira, i em costa aparcar entre la munió de vehicles amb matrícula francesa. Pels carrers, turistes gals, abrigats o no tant, entren i surten dels comerços.

Em rep el president de l’Associació de Veïns, Òscar Ramon, a la seva farmàcia del carrer Major. M’explica que el Pas de la Casa és un lloc molt especial, amb gent de moltes procedències, sobretot francesos, portuguesos, espanyols i hindús. Pocs andorrans. Una altra veïna, Teresa Borra, destaca que la gent del Pas és, sobretot, molt treballadora i molt solidària.

I és que el poble viu del turisme, amb una activitat comercial molt important durant tot l’any, i amb l’atractiu de l’esquí a l’hivern. De fet, es calcula que el Pas aporta entre un 20% i un 30% del PIB del país.

La gent del Pas que fa més anys que hi viu assegura que històricament ha sigut “un lloc per obrir-te pas”. La clau ha sigut -i és- el diferencial de preu que els compradors (francesos en un 90%) poden trobar en tota mena de productes, avui en dia sobretot en el tabac, l’alcohol, la benzina, la perfumeria i la parafarmàcia. Actualment, però, la crisi econòmica que ha afectat els països veïns també s’hi ha fet notar.

Visito al seu despatx Jean Jacques Carrié, president de la Iniciativa Publicitària -una entitat privada creada per potenciar l’atractiu comercial del poble-. Carrié és un home colrat pel sol de les pistes, amb un català marcadament afrancesat. Fa 45 anys que viu al poble, i m’assegura que el Pas és una de les poblacions d’Andorra en què es treballa més bé, sobretot durant els mesos d’hivern. En canvi, durant l’estiu “els diners ja no es fan sols com abans” i es mostra convençut que cal deixar de basar-se en el diferencial de preu per centrar-se a donar valor afegit als visitants. Per això, l’entitat impulsa esdeveniments i activitats, i demana la implicació del Comú d’Encamp i de la societat que gestiona l’estació d’esquí, Saetde, per potenciar activitats a l’estiu.

El cònsol d’Encamp, Jordi Mas, reconeix que hi ha una mancança d’activitats de lleure i d’excursionisme, però assegura que s’està intentant que Saetde pugui oferir alguna activitat durant l’estiu, obrint algun remuntador o restaurant d’altitud. De moment, per a aquest estiu s’ha aconseguit disposar d’un servei de guies de muntanya, tot i que amb sortida des de Grau Roig. L’objectiu és que els visitants passin més d’un dia al Pas i que l’activitat hotelera i de restauració no decaigui a l’estiu. Un altre dels projectes que s’està impulsant juntament amb Saetde és la millora del peu de pistes per “tornar-lo a obrir de cara al poble”.

La climatologia marca el dia a dia

Pregunto si la vida al Pas de la Casa és dura, tenint en compte que és a 2.000 metres d’altitud i té un clima totalment diferent al de la resta d’Andorra, pel fet d’estar al vessant atlàntic. Els habitants del Pas em desmunten aquest tòpic. Michel Serres, que hi viu des de fa 40 anys i regenta un supermercat a la part de la Solana, està cansat de baixar a Andorra i que li preguntin: “¿Vius al Pas? S’hi pot viure allà dalt?” M’assegura que s’hi viu molt bé: “Fem molta pinya amb els veïns, i si algú té un problema ens ajudem”. I a l’hivern “hi ha molt d’ambient”.

També Emiliano Clemente, que fa 52 anys que és al Pas i és el propietari d’un establiment al carrer Major, remarca que no és pas Sibèria, com alguns l’anomenen, sinó “un poble com un altre”. Això sí, “tenim una altra manera de ser, els banquers ens diuen que som més familiars, i que a baix són més burgesos”.

Òscar Ramon sí que reconeix que les condicions climàtiques poden ser dures per a la gent gran, i és per això que la mitjana d’edat és molt jove. El Pas de la Casa té neu permanent durant 4 o 5 mesos, però pot nevar puntualment en qualsevol mes de l’any. La neu, però, no és necessàriament un inconvenient. Teresa Borra assegura que quan hi cauen “dos metres de neu les botigues obren a l’hora i els nens van a l’escola”. “La gent s’adapta: si fa fred, t’abrigues una mica més i ja està”.

Si bé actualment la vida al Pas de la Casa pot resultar còmoda, no ho era pas fa 50 anys, tal com explicava el pare de la Teresa, Juanito Borra, un històric del poble que malauradament va morir l’any passat. Durant els primers anys -va establir-se al Pas el 1948- no hi havia electricitat, durant l’hivern només es podien desplaçar amb esquís, s’acumulaven fins a 3 metres de neu als carrers i estaven totalment incomunicats, “intentant sobreviure”.

Però actualment el poble disposa d’una estructura de serveis i de comunicacions adequada, malgrat que alguns veïns considerin que és un poble “abandonat tant pel Comú com pel Govern”. El cònsol major assegura que, en els últims 30 anys, el Pas de la Casa ha fet un canvi molt substancial, amb uns serveis bàsics de primera qualitat -fins i tot més acurats per fer front al desgast que provoca el gel i la sal- i amb equipaments moderns com el Centre Esportiu. Malgrat tot, els veïns continuen treballant per defensar els seus interessos, que actualment se centren a tenir un bon transport públic intern i perquè el CAP continuï donant un bon servei.

Un lloc privilegiat

Més enllà de les mancances i dels problemes generats per la crisi econòmica, Teresa Borra m’assegura que el Pas de la Casa “és un lloc privilegiat” i amb molt de potencial. “Tenim la natura a tocar de les cases, un clima molt bo per a la salut, unes condicions ideals per a l’alt rendiment esportiu...”

I és que Borra considera que s’han de potenciar altres atractius al marge del comerç, com el turisme de relax, el fet de no passar calor a l’estiu i els beneficis del clima per a les persones amb asma o amb problemes reumàtics. Com a curiositat, m’explica que coneix una família de Nova Caledònia que des de fa 30 anys passen els hiverns al Pas de la Casa. “No es cansen mai de repetir que aquí no els fa mal res i que agafen una vitalitat que no tenen a casa seva”.

Punt de reunió entre refugiats de la Guerra Civil Espanyola

El Pas de la Casa és un poble de la parròquia d’Encamp, situat al vessant atlàntic i a tocar de la frontera amb França. Amb els seus 2.080 metres d’altitud, és una de les poblacions europees de més altitud habitades tot l’any. Els primers habitants van ser els obrers que als anys 30 van construir la carretera.

Més tard, la població va atreure refugiats de la Guerra Civil Espanyola, que van començar l’activitat comercial, aprofitant els anys de guerra per vendre als visitants francesos productes que no trobaven al seu país. Una altra part de la clientela eren refugiats espanyols instal·lats a França que es reunien al Pas amb les seves famílies, i fins i tot hi treien el cap els obrers de la mina de ferro de Pimorent. Més tard, van començar a arribar els primers esquiadors, fins i tot abans que s’instal·lés el primer teleesquí, el 1957.

A partir dels anys seixanta, el creixement comercial i urbanístic del poble va ser exponencial. Si bé el 1948 hi vivien una vintena de persones, actualment té una població fixa de 3.000 habitants, una xifra que es pot quadruplicar durant la temporada d’hivern.