COMERÇ
Suplement 23/11/2016

111 accions per tornar a posicionar Andorra com a destinació referencial

S’ha definit un pla estratègic de turisme de compres en què es marquen els passos que cal seguir

Marta Fernández
5 min
111 accions per tornar a posicionar Andorra com a destinació referencial

Andorra La VellaAndorra vol tornar a posicionar-se com una destinació de compres de referència i, per aquest motiu, des de fa uns mesos es treballa per definir els principals reptes i marcar les accions que s’han de dur a terme, en el marc del Pla Estratègic del Turisme de Compres. Aquest pla, que ara arriba a la segona fase, marca l’estratègia per als pròxims anys: concretament preveu 111 accions (59 a nivell nacional i 52 per sectors) en les quals estaran implicats tant el sector públic com el privat.

Aquesta segona part del projecte és la que acaba de presentar el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, després de set mesos d’estudi en els quals, a partir de la identificació dels punts forts i febles, s’ha definit què cal fer. Entre els objectius estratègics que es marca aquest document hi ha diversificar i millorar la qualitat de l’oferta comercial, atreure noves marques de renom internacional, orientar-se cap a un comerç menys centrat en les promocions i les rebaixes i facilitar el desenvolupament del comerç electrònic. També es preveu un reforç de la vocació turística d’Andorra per incrementar els motius i la durada d’estada al país i afavorir les sinergies amb l’oferta cultural. De la mateixa manera, es busca reduir o eliminar les barreres físiques per millorar la comoditat per comprar i acompanyar els comerciants en la posada en valor de la seva oferta. Així ho ha detallat el ministre de Turisme i Comerç en la presentació davant del sector d’aquest pla, el desenvolupament del qual ha de servir com a revulsiu a una de les activitats que té més pes en el PIB del país, un 14,8% l’any 2015, però que en els últims anys ha anat perdent força.

Accions nacionals i sectorials

Amb la implementació de les accions que hi ha previstes en aquest document, que ara caldrà determinar com es duen a terme, es vol recuperar en un termini de vuit anys el milió de visitants. El pla d’accions es divideix en dos grans apartats: un en el qual hi ha inclosos els objectius a nivell nacional i un altre en què es detallen les actuacions que s’han de dur a terme per zones comercials. Així, a nivell nacional s’advoca per crear una etiqueta de qualitat que serveixi per agrupar tots els comerços, potenciar que alguns establiments pugin de categoria, reduir el nombre d’establiments en benefici de marques insígnia o reduir, també, la durada de les rebaixes, descomptes i promocions, ja que en l’avaluació que es va fer es va detectar que aquest és un dels punts negatius per a la imatge del comerç.

També es proposa desenvolupar tot un seguit de projectes amb vocació turística i de lleure que actualment estan en estudi com l’espai multifuncional per a esdeveniments culturals “de prestigi”, un casino, el parc d’aigües braves al riu Valira o culminar dos projectes que ja estan en marxa com són el nou edifici The Cloud, d’Andorra Telecom, que ha de ser un pol d’atracció per a les botigues relacionades amb les noves tecnologies, i el Museu Thyssen, que s’obrirà l’any que ve a Escaldes-Engordany.

A més, es té en compte la necessitat de desenvolupar altres ofertes de lleure lligades a les compres com pot ser la gastronomia o activitats pensades per a la canalla. Pel que fa a la millora dels espais, es preveu l’optimització dels punts fronterers o la potenciació dels mitjans de transport aeris (heliport), crear ajudes per animar els comerciants a reformar o mantenir els aparadors i les façanes o lluitar contra els locals buits. També es pretén crear un consell Andorra Shopping que impliqui sector públic i privat i que vetlli per les accions que s’han d’anar tirant endavant o un programa de fidelització dels clients. Aquest consell tindrà un comitè format pel ministre de Turisme, el gerent d’Andorra Turisme, els cònsols, la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis i la Confederació Empresarial. A part del comitè de seguiment, també hi haurà diferents comissions per sectors, una de gestió i una altra de comercialització, comunicació i dinamització.

Totes les accions que s’han previst poden arribar a tenir un cost de 115 milions, segons ha detallat Camp, i s’han de dur a terme a curt, mitjà o llarg termini (uns vuit anys) tot i que moltes, tal com ha reconegut el titular de Turisme, es poden començar a implantar de manera immediata. La majoria, a més, recauran sobre el sector públic: el Govern, Andorra Turisme o els set comuns. I, perquè el sector privat s’hi vegi implicat, també es preveuran les ajudes abans esmentades.

Avaluació prèvia

Les empreses Intueri i Cushman&Wakefield van fer la diagnosi prèvia del sector en el que va representar la primera fase d’aquest pla. La innovació, un personal professionalitzat i especialitzat, els espais públics, els locals buits o l’oferta de productes de luxe són les mancances que es van detectar. Per contra, els punts forts són una oferta “variada, amb gran intensitat i concentrada en una àrea molt accessible, amb varietat de marques comercials”. Aquesta diagnosi, juntament amb la detecció de les tendències actuals, ha sigut la base per determinar les 111 accions que se seguiran a partir d’ara.

Homogeneïtzació urbana i luxe a la part central

El Pla Estratègic del Turisme de Compres estableix un seguit de propostes per àrees. Així, hi ha la que s’ha anomenat central i que inclou Vivand, avinguda Meritxell, Fener Boulevard, que es considera l’eix central, i els sectors complementaris de Riberaygua i Travesseres, el Centre Històric d’Andorra la Vella i la part alta d’Escaldes-Engordany. Pel que fa a les tres primeres, es destaca que agrupa l’oferta de gamma mitjana i alta destinada al turisme internacional i s’advoca per una marca conjunta i una ordenació urbana homogènia. A l’avinguda Meritxell, a més, s’aposta per crear un espai de marques de luxe des de Pyrénées fins al pont de la Rotonda. Es proposa un minibús elèctric, una senyalització millor o un manual de bones pràctiques de rètols i aparadors. Pel que fa al Centre Històric es vol potenciar activitats comercials especialitzades i també, com a la part alta d’Escaldes, l’oferta cultural i gastronòmica.

Potenciar el concepte ‘outlet’ al Pas de la Casa

El Pas de la Casa és un altre dels sectors objecte de propostes concretes en el marc del pla. El que es pretén és que esdevingui l’ outlet d’Andorra i, per tant, s’aposta per desenvolupar botigues sota aquest concepte. També s’ha detectat que cal un pla global de rehabilitació del poble així com del punt fronterer amb França, per millorar tant la imatge que ofereix la població com la de l’entorn. Així, es preveu revisar la senyalització a l’entrada del Pas de la Casa, fer accions sobre l’oferta d’aparcament, posar en funcionament una llançadora per unir els diferents punts del poble i embellir edificis. Es vol crear un recorregut comercial, controlar l’exposició de mercaderia al carrer o potenciar les zones per a vianants, de tal manera que l’experiència de compra sigui molt més agradable per al visitant. També es pretén desenvolupar activitats lúdiques, especialment els mesos de temporada baixa.

Comerç especialitzat i de proximitat a les parròquies

A la resta de parròquies i de zones comercials més enllà de la central o del Pas de la Casa es tenen en compte dos factors importants. D’una banda, que s’ha anat desenvolupant un comerç de proximitat més centrat en les persones que viuen en aquests nuclis i, de l’altra, que s’ha creat, a poc a poc, un comerç molt especialitzat en alguns punts, com per exemple els nuclis a peu de pistes. D’aquesta manera, des del ministeri de Turisme i Comerç s’assenyala el fet que a la Massana s’hagi originat tot un seguit de botigues al voltant de la bicicleta i que per exemple en altres parròquies, com pot ser Canillo, s’hagin creat nous negocis vinculats a l’esquí. També es refereixen al fet que a Santa Coloma hi hagi tot un seguit d’establiments relacionats amb el motor: cotxes i motos. Consideren que cal seguir aquest camí, de potenciar tant aquest comerç més especialitzat i com el de proximitat amb el consumidor nacional.

stats