Publicitat
Publicitat

ANDORRA A L’ESTIU

Una afició que es resisteix a desaparèixer

La pesca és una disciplina amb un fort arrelament aAndorra i continua atraient turisme

Tarda de dissabte al llac d’Engolasters. Parelles, famílies i grups d’amics aprofiten el bon temps de la primavera per descansar i passar-s’ho bé asseguts a l’herba del voltant. Molts d’ells contemplen el grapat de pescadors que passen la tarda intentant que piqui alguna truita. A Andorra són molts els llacs i els rius on es pot dur a terme aquesta pràctica. El llac d’Engolasters, per la seva proximitat i la facilitat d’accés, és un dels llocs que congrega més practicants.

Dècades enrere el Pirineu en general va esdevenir el paradís del pescador. Indrets com Martinet, el Pont de Bar o el riu de Bescaran atreien pescadors d’arreu de Catalunya i també de França, on aquesta pràctica sempre hi ha tingut un gran arrelament. Andorra no va quedar al marge i els rius i llacs del Principat es van convertir en un important punt d’atracció.

Amb el pas dels anys aquesta pràctica ha anat a menys a la majoria del Pirineu, i Andorra tampoc ha sigut una excepció. Tot i això, al Principat s’hi ha mantingut un cert gruix de practicants que fins i tot ha aconseguit esquivar la greu crisi econòmica iniciada el 2008.

Tal com explica el president de la Federació Andorrana de Caça i Pesca (FACIP), Òscar Torres, aquesta crisi va fer que molts residents espanyols i portuguesos aficionats a la pesca marxessin del país i, per tant, deixessin de fer-hi aquesta pràctica. Així doncs, si anys enrere el Principat havia arribat a tenir més de 3.000 federats, ara la xifra ha caigut fins als 2.500. L’aspecte positiu, remarca Torres, és que si bé és cert que fins al 2010 la caiguda va ser constant, d’aleshores ençà el nombre de practicants s’ha estabilitzat. El relleu generacional sovint és complicat, però no són pocs els infants i joves que han anat seguint l’afició iniciada pels seus pares i avis.

Els practicants d’aquesta disciplina, explica Torres, continuen sent els residents espanyols i portuguesos. Els francesos també tenen una presència important als llacs i rius andorrans, tot i que en menor quantitat. N’hi ha tant de residents com d’estrangers vinguts de regions pròximes al Principat. “L’ampli ventall de llacs i rius que els ofereix Andorra els suposa un gran atractiu”, resumeix Torres.

Experiències de pescadors

Un d’aquests pescadors és el Bruno, un resident francès del Pas de la Casa que mentre pesca a Engolasters explica que, tot i que l’hivern li agrada molt perquè pot “gaudir amb l’esquí”, prefereix l’estiu: “Aprecio molt el que ofereix Andorra, ja que em permet pescar i fer senderisme”.

Precisament el Principat li facilita força el fet de conjugar aquestes dues grans passions, ja que “hi ha molts llacs d’alçada i després de fer una bona caminada pots practicar la pesca”. En aquest sentit no es conforma només amb el llac d’Engolasters i a l’estiu també fa excursions fins a Pessons o Juclà.

Uns metres més enllà d’on pesca el Bruno hi ha el Guillem i el Jean-Claude, nét i avi. L’infant, que encara no ha fet els 11 anys, explica que li agrada molt pescar a Engolasters: “Hi puc trobar truites molt maques”. Actualment viu amb el seu pare a França i sovint quan vénen a Andorra a visitar els avis aprofiten per pujar a Engolasters a practicar aquesta disciplina, a la qual ja fa més d’un any que el Guillem s’hi ha aficionat força. Mentre el Guillem pesca, el José, un resident gallec, guarda al cove una truita que acaba de treure del llac. Explica que li agrada molt pescar i que, de fet, hi dedica dos o tres dies a la setmana.

El llac d’Engolasters també és el seu lloc preferit per fer-ho, especialment les setmanes de primavera en què els rius encara van massa plens. Quan els cabals baixen opta per anar al riu d’Os, a Sant Julià de Lòria, on assegura que també es pesca molt bé. Més entrat l’estiu també li agrada pujar fins als estanys de Tristaina.

La truita és l’únic animal que es pot pescar en aigües andorranes i n’hi ha de tres classes: l’autòctona és la que s’anomena fario, però també n’hi ha del tipus salmó de font i d’arc iris.

Pel que fa a les zones de pesca que tenen més tirada actualment al Principat, Torres menciona principalment el llac d’Engolasters i el riu Gran Valira, al seu pas per la parròquia de Sant Julià de Lòria. Pel que fa a la modalitat, assegura que cada vegada hi ha més trams de pesca sense mort, que és la pràctica que ha crescut més en els últims anys.

Els estanys d’alta muntanya també representen un gran atractiu, tot i que lògicament requereixen un esforç molt superior. Explica Torres que la recompensa és que els pescadors hi troben truites autòctones, que són “molt més maques”. En canvi, a llocs com Engolasters no n’hi ha d’autòctones i aproximadament cada tres setmanes s’hi fan repoblacions.

El que s’està promovent ara des del Govern és que la repoblació de les aigües del país es pugui fer des d’Andorra mateix. Així, la piscifactoria de les Salines, a Ordino, és la que proveeix de truites la immensa majoria de llacs i rius del Principat.

Per conscienciar, també s’han impulsat cursos de pesca sostenible perquè els infants, acompanyats dels seus pares, assumeixin des de ben petits uns bons hàbits en aquesta matèria.