Publicitat
Publicitat

AVANTÍTOL

Un cas no gaire freqüent al món

El poble alturgellenc d’Os de Civís és un exemple de periclavament

Os de Civís és el que es coneix tècnicament com a periclavament; és a dir, és un territori sense discontinuïtat física -ja sigui de forma terrestre o aquàtica- amb la resta de territori del seu Estat, però al qual només s’hi pot accedir travessant un altre país. És cert que, en el cas del poble alturgellenc, a l’estiu s’hi pot arribar a través de pistes forestals sense trepitjar territori andorrà, però l’accés natural -i el que s’utilitza de manera habitual-és el que segueix la vall d’Os -o d’Aós- fins a Aixovall, a Sant Julià de Lòria.

Quan la gent anava a peu, la situació d’aïllament no era tan marcada a Os de Civís, ja que el pas per la muntanya que comunica el poble amb Civís era més freqüent i, d’aquesta manera, no calia seguir la vall d’Os fins a territori andorrà per després baixar cap a la Seu d’Urgell. De fet, el pas cap al Pallars també era possible i fins i tot freqüent a través d’aquestes muntanyes.

Amb l’arribada de les primeres neus, però, aquesta opció s’esvaïa, ja que la comunicació amb la resta de territori alturgellenc s’ha de fer pel coll de Conflent, a 2.150 metres d’altitud, i això, evidentment, impossibilita o fa extremadament complicat el pas tant de persones com de vehicles.

El president de l’EMD d’Os de Civís, Jordi Betriu, apunta que a l’estiu, per arribar a la Seu d’Urgell “cal comptar almenys una hora i mitja”, seguint la ruta de la muntanya. Una opció molt més llarga que els poc més de trenta minuts que es triguen passant per Sant Julià, sempre que no hi hagi retencions a la carretera.

Altres periclavaments al món

El d’Os de Civís és un cas no gaire freqüent al món. A la frontera entre els Estats Units i el Canadà, però, hi ha dos casos més: el de Point Roberts, un municipi de l’Estat de Washington al qual només s’hi pot accedir per via terrestre des de territori canadenc, i el de Nortwest Angle, un altre territori dels Estats Units al qual tampoc s’hi pot accedir directament sense passar pel Canadà. En tots dos casos estan units als EUA a través de llacs però no pas per via terrestre.

A l’altra punta del continent hi ha el cas de la regió xilena de Magallanes, a la qual només s’hi pot accedir per via terrestre des de territori argentí. Uns milers de quilòmetres més al nord hi trobem la província de Manco Kapac, que pertany a Bolívia però a la qual només es pot arribar per terra ferma des del Perú.

A Europa també hi ha algun exemple de periclavament, a banda del d’Os de Civís. És el cas del poble austríac de Jungholz, unit al seu país únicament pel cim d’una muntanya i al qual només s’hi pot accedir des d’Alemanya. De fet, durant molts anys va formar part de la unió duanera alemanya. Un altre exemple és el de la regió holandesa de Terneuzen, a la qual només s’hi pot accedir per via terrestre a través de Bèlgica.