Publicitat
Publicitat

ALLOTJAMENT ALTERNATIU

La major concentració de refugis del Pirineu

Hi ha una trentena de refugis lliures, tres de guardats i un quart en procés

L’esport a l’aire lliure és una de les modes que més han arrelat en els últims anys. Cada cop més la gent surt a la muntanya, ja sigui a córrer, a caminar o a passejar. És una pràctica molt saludable i de baix cost. Andorra està fent un gran esforç per oferir una àmplia oferta de turisme de muntanya. Últimament arriben al Principat més turistes buscant alguna cosa més que esquí i compres, i així ho estan notant els refugis, els allotjaments rurals i els càmpings.

Destinació de natura

El territori andorrà és eminentment muntanyós i està format per valls i cims que ronden els 3.000 metres d’altitud, com ara el pic del Comapedrosa, amb 2.942 metres, el cim més alt d’Andorra, o el pic de l’Estanyó, de 2.916 metres. Una bona opció per conèixer l’altra cara d’Andorra és seguint les rutes de senderisme que ofereix el territori. Aquesta oferta és accessible per a tothom, ja que el país disposa d’una trentena de refugis de muntanya que permeten parar a descansar en qualsevol moment del recorregut, sense estar obligat a fer una gran quantitat de quilòmetres.

Xarxa de refugis

Per extensió, la xarxa de refugis d’Andorra és possiblement una de les més extenses del Pirineu, tal com assegura el director de Nous Productes d’Andorra Turisme, Enric Torres, que afegeix que “s’està fent un gran esforç per millorar l’acollida dels turistes i les instal·lacions dels refugis”.

Actualment hi ha en marxa tres refugis guardats i un altre que està en procés de convertir-se en el quart i donar així la possibilitat de fer el tomb a tot el país amb quatre o cinc dies pernoctant en aquests allotjaments. Més de 3.300 persones van fer nit als refugis guardats l’any 2014, un allotjament mantingut per un guarda i que té un preu pel servei de llits, mantes, dutxes, bar, etc.

Pel que fa als refugis lliures, Patrimoni Natural fa el manteniment de les instal·lacions i els excursionistes poden resguardar-s’hi de manera gratuïta portant tot el material necessari.

Comapedrosa, el primer guardat

El refugi guardat del Comapedrosa fa més de vint anys que està en funcionament. Presenta una capacitat per a 48 persones i està obert des de juny fins al setembre, tot i que la resta de l’any disposa d’una part lliure per a unes deu persones. Està situat als peus del pic més alt d’Andorra, el Comapedrosa, i molt a prop de l’estany de les Truites. Es troba al llarg del recorregut del GR-11, el GRP i l’HRP (Alta Ruta Pirinenca). La guarda d’aquest refugi, Margaret Baró, es confessa una “amant de la naturalesa” i recomana aquest allotjament a tots els que vulguin gaudir “d’un entorn espectacular”.

Juclà, el refugi de Canillo

No arriba als deu anys des que Roger Ferrer i David Naudí, pisters durant l’hivern, van decidir emprendre aquesta aventura i convertir-se en els guardes del refugi de Juclà, situat a la vall d’Incles. Aquestes instal·lacions són per a 45 persones i estan obertes de juny a setembre, tot i que la resta de l’any hi ha una sala comuna i un dormitori de nou places, a més d’un refugi lateral per a dues persones. S’hi pot arribar des del fons de la vall d’Incles aproximadament amb una hora i mitja d’ascens.

Sorteny, el més accessible

El refugi guardat de la Borda de Sorteny és el més actual i el més accessible, ja que en 30 minuts s’hi pot arribar des de l’aparcament del Parc Natural de la Vall de Sorteny. És l’únic que obre a l’hivern, tot i que amb un horari més limitat.

Aquest refugi, amb una capacitat per a unes 50 persones, és al camí de gran recorregut GR País, al GR Transfronterer de les Tres Nacions, i al traçat de l’Alta Ruta Pirinenca. La titularitat, com els altres equipaments guardats, és del Govern i la gestió és comunal -en aquest cas, a càrrec del Comú d‘Ordino, que l’ha donat en concessió a Nerea Barrenechea i Carme Botargues.

Manteniment

A l’inici de la temporada, els refugis de Juclà i del Comapedrosa desplacen els operaris amb helicòpter per posar a punt tots els serveis imprescindibles, com ara la xarxa d’aigua, la de gas, el circuit elèctric i la revisió de la teulada. La seva situació fa necessària una revisió exhaustiva. En canvi, la ubicació del refugi de Sorteny faciliten el seu manteniment.

L’èxit de l’esport de muntanya

Tal com coincideixen els responsables dels refugis guardats, és evident que l’afició per l’esport a l’aire lliure s’ha anat multiplicant. Baró assegura que fa vint anys els excursionistes passaven amb comptagotes, “els inicis van ser molt durs, avui trobes molta gent a la muntanya”. La temporada anterior el refugi de Juclà va acollir gent de més de setze nacionalitats diferents. “Augmentem el nombre de clients de manera suau però tenim la sensació que cada cop surt més gent”, indica David Naudí.

També Nerea Barrenechea, una de les responsables del refugi de Sorteny, considera que “hi ha un boom important de gent que quan pensa en vacances també pensa en la muntanya”.

“Viu i deixa viure”

Els refugis tenen poques normes de funcionament, l’únic que s’exigeix és respecte cap a la resta d’excursionistes. Les actituds dels excursionistes són diferents, ja que hi ha nacionalitats amb més “cultura muntanyenca” que d’altres. Segons els responsables dels refugis, la gent que arriba de les capitals té més dificultats per entendre la diferència entre refugi i hotel. Els refugis reben clients de tota mena, des de famílies que visiten la zona per gaudir de les vistes i dels parcs naturals fins a gent més professional. “Allà tothom és igual, tots som iguals, fem el mateix camí, mengem el mateix i tenim les mateixes normes”, assegura Ferrer.

Andorra presenta una àmplia oferta d’allotjaments per a tot tipus de turistes i de preferències. A més de la tradicional xarxa hotelera -es compten uns 250 hotels-, també hi ha sis allotjaments rurals -quatre cases i dues bordes-, quatre albergs, onze hostals, vuit càmpings i una zona d’acampada.

La llei d’allotjaments turístics es va modificar el 2012 per regular els establiments rurals, que es van dividir en dos tipus: les cases rurals, que han d’estar situades dins un nucli de població, i les bordes rurals, aïllades dins un entorn natural o en una explotació agrícola o ramadera. De moment, sis establiments s’han adaptat a la nova llei.

En els últims anys s’ha notat un augment considerable dels turistes que opten per aquest tipus d’allotjament, ja sigui pel canvi de tendència cap a un turisme rural i de muntanya o bé per la recerca d’opcions més econòmiques.