Publicitat
Publicitat

Les fires pirinenques també es reinventen

L'oferta de fires de tardor a tot el Pirineu és molt variada

La Fira de Sant Ermengol de la Seu d’Urgell és la més antiga de la península Ibèrica, segons l’historiador Albert Villaró, que ha constatat que data del 1048. Com totes les fires dels pobles pirinencs, es tractava d’un esdeveniment dedicat al bestiar que també tenia un vessant social per a pagesos i comerciants.

Després d’un intent de reconvertir-la en una fira de mostres als anys 60 i 70 -que no va quallar per la forta competència de la fira andorrana i de les altres del seu entorn-, avui dia és una fira especialitzada en formatges artesans del Pirineu. Va ser el formatger Salvador Maura el responsable de recuperar la repercussió de la fira el 1995 dins de la Fira de Sant Ermengol, i ara aplega una quarantena de formatgers que donen a conèixer els seus productes i participen en un concurs per premiar els millors.

La diada del formatge

La Fira de Sant Ermengol aplega globalment 500 empreses en 3.500 metres lineals de parades al carrer i 700 metres quadrats d’expositors als pavellons esportius. Pel que fa al vessant francès, la de la Guingueta d’Ix té una certa importància comercial, sobretot pel que fa als menjars artesanals, amb més de 300 expositors i una fira d’atraccions per als infants. És una trobada de gran ressò a la Cerdanya i el Capcir, amb una tradició de segles, que es remunta a la firma del Tractat dels Pirineus el 1672.

Les fires de bestiar al Pirineu

Pel que fa a les fires de bestiar pròpiament dites, la de Salàs de Pallars, la de Sant Andreu a Organyà, la de Puigcerdà i la d’Oliana són les de més repercussió de l’àmbit geogràfic més pròxim a Andorra, al Pirineu català. Totes són competidores en el sector tradicional de l’andorrana, i són freqüents les visites de professionals del sector a una o altra, tot i que cap té la importància comercial de la fira de mostres d’Andorra.

La de Salàs o la d’Organyà encara són molt rellevants pel que fa al bestiar de peu rodó, i la de Puigcerdà per al cavall hispà-bretó, mentre que la d’Andorra la Vella se centra en el boví, tot i que hi ha una voluntat de recuperar la importància de l’oví, també per al manteniment de les muntanyes, com explica el president de l’Associació de Pagesos i Ramaders del Principat d’Andorra, Xavier Coma. La fira de peu rodó de Salàs era, de fet, la més important de Catalunya als anys 60 i, com les altres, va desaparèixer amb la mecanització del camp, que pràcticament va suposar el final de l’ús d’aquests animals professionalment. Ara el poble celebra una diada de “rememoració de la fira” que, com la de Canillo, proposa una immersió en la vida tradicional d’aquests indrets. A més aposta pel vessant gastronòmic, igual que la Seu d’Urgell, i proposa un concurs de ratafia de nous, que celebra enguany la seva sisena edició.

De fet, la gastronomia és el recurs actual de moltes fires. Oliana centra la seva Fira de Tots Sants en els productors locals i, a més a més, reuneix artesans i ramaders en diversos carrers del municipi.

 

Dates per no perdre's ni una fira al Pirineu

XLI Fira Ramadera de Bellver de Cerdanya

10, 11 i 12 d’octubre

Fira de Santa Teresa d’Esterri d’Àneu

17 i 18 d’octubre

Fira de la Guingueta d’Ix

17 i 18 d’octubre

Fira del Bestiar i d’Artesania de Canillo

18 d’octubre

Fira de Sant Ermengol de la Seu d’Urgell

18 i 19 d’octubre

Fira d’Andorra la Vella

23, 24 i 25 d’octubre

XXXVII Fira Concurs del Bestiar d’Andorra

27 d’octubre

Fira de Tots Sants d’Oliana

1 de novembre

Fira de Puigcerdà i XXXIV Concurs de Cavalls

1 i 2 de novembre

XI Diada de rememoració de la Fira de Salàs de Pallars

7 i 8 de novembre

Fira de Sant Andreu d’Organyà

28 i 29 de novembre