Un pas necessari cap a la transparència

Andorra la VellaSi els atemptats de l’11-S van fer que es comencessin a prendre mesures contra el finançament de les organitzacions terroristes a través de paradisos fiscals, la crisi econòmica ha contribuït a posar en marxa mecanismes per disposar d’informació financera de ciutadans i entitats amb comptes en països fora dels seus llocs de residència. Així, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va implantar, l’any 2009, l’intercanvi d’informació a la demanda i, posteriorment, vist la poca efectivitat, va optar per un sistema estàndard a escala mundial per a l’intercanvi automàtic d’informació fiscal, aprovat el 2014 i amb més de 100 països adherits.

“El món ha fet una acceleració molt gran en els últims cinc anys pel que fa a transparència i a cooperació fiscal”, assegura el ministre de Finances andorrà, Jordi Cinca. Però recorda que aquesta aspiració no és nova: ja des del 2005 existeix la normativa sobre la fiscalitat de l’estalvi, que obliga Andorra a fer una retenció sobre els interessos que generen els comptes de persones físiques residents a la Unió Europea i a transferir-la als seus països de residència. Si fins ara cada país es preocupava per ingressar el que li pertocava, ara es fa un pas més per perseguir els defraudadors de manera individualitzada.

Els països early adopters de l’intercanvi automàtic, principalment els membres de la UE, començaran a intercanviar informació l’any vinent, mentre que per als late adopters, entre els quals hi ha Andorra, Suïssa o Panamà, hi ha un any més de marge.

Terminis i excepcions

Així, en el cas d’Andorra, la primera tramesa de dades es farà el setembre del 2018 amb informació des del gener del 2017 per als comptes de persones físiques que superin el milió de dòlars. Per als comptes amb un import inferior, i per als de persones jurídiques amb més de 250.000 dòlars, es començarà a informar a partir del setembre del 2019 amb dades del 2018.

Tots els mecanismes es regulen mitjançant la llei d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal, que s’aprovarà l’1 de desembre i entrarà en vigor l’1 de gener. El text regula l’aplicació del conveni multilateral de l’OCDE i l’acord entre el Principat i la Unió Europea sobre intercanvi automàtic, i estableix una sèrie de comptes exclosos seguint els marges fixats per l’OCDE.

En aquest sentit, no s’haurà de trametre informació sobre els comptes de menys de 50.000 dòlars vinculats a contractes d’assegurances per a plans de pensions, així com per a altres productes d’estalvi amb finalitats assistencials, educatives o socials. També n’estaran exempts els comptes inactius de menys de mil dòlars, els destinats a gestionar les despeses d’un habitatge amb un saldo mitjà anual que no superi els 10.000 dòlars, i els comptes en què es dipositin títols de deute públic andorrà amb un saldo anual que no superi els 50.000 dòlars. Segons Cinca, l’objectiu de limitar els comptes subjectes a ser tramesos és “limitar i prioritzar” el volum de dades a intercanviar, i en cap cas oferir vies d’escapatòria per evitar la regularització.

L’arribada d’aquest nou escenari, conegut de fa anys, ha obligat els bancs a adaptar-se buscant noves línies de negoci com la internacionalització. Des de l’Associació de Bancs Andorrans (ABA) recorden que ja fa temps que es preparen per donar compliment a l’entrada en vigor de la normativa, adoptant tots els estàndards internacionals per poder jugar amb les mateixes regles del joc de la resta de places financeres mundials.

L’entrada en vigor de l’intercanvi automàtic està obligant els clients no regularitzats a declarar els seus comptes als seus països i, segons fonts del sector, això suposa pagar entre un 52% i un 56% del patrimoni en el cas d’Espanya, i entre un 20% i un 36% en el cas de França. Una altra opció pot ser traslladar els diners a una altra jurisdicció, tot i que Cinca recorda que es tracta d’un procés que no només està seguint Andorra, sinó tots els països que tenien places financeres amb un component offshore.

Des del sector bancari es reconeix que la nova situació ha suposat sortides de diners, però asseguren que els recursos gestionats es mantenen gràcies al negoci internacional dels bancs, la recuperació econòmica d’Andorra i l’arribada de nous residents passius amb grans patrimonis. Les últimes xifres fetes públiques pel sector mostren que el 2015 es va tancar amb un 2,3% més de recursos gestionats i un 8% menys de beneficis. Per a enguany, l’ABA anticipa que els baixos tipus d’interès i els costos per a l’adaptació al marc normatiu afectaran el compte de resultats.

Un “pas necessari”

Aquest procés de transparència compta amb el suport de tot l’arc parlamentari. Des del grup liberal, el principal grup de l’oposició, el conseller general Carles Naudi considera que la llei permetrà donar més seguretat jurídica a tots els inversors i dipositaris estrangers, i propiciarà que el sector s’especialitzi en el servei. En el mateix sentit, el conseller socialdemòcrata Gerard Alís ho veu com “un pas necessari i inevitable” del procés d’homologació i transparència. Per la seva banda, Víctor Naudi (SDP) recorda que “difícilment cap país en podrà quedar al marge”, de manera que “com més aviat es faci l’adaptació, més reforçada en sortirà la plaça, amb l’avantatge que suposa ser un país amb baixa tributació”. Finalment, des del grup de la majoria, el conseller general demòcrata Marc Ballestà afegeix que és també un pas necessari per millorar la traçabilitat dels diners i per lluitar contra el blanqueig de capitals. Ballestà conclou que la banca andorrana continuarà sent atractiva per la seva “estabilitat i seguretat” i per la qualitat del seu servei.