Publicitat
Publicitat

DESOCUPACIÓ INVOLUNTÀRIA

57 persones cobren la prestació per desocupació

És una ajuda social que no és contributiva

Andorra no disposa d’una prestació d’atur contributiva, ja que històricament la falta de feina no ha estat un problema per al Principat. Però des de fa uns anys, cap al 2007, el nombre de desocupats va començar a incrementar, i amb l’arribada del govern socialdemòcrata de Jaume Bartumeu, el 2009, es va crear una prestació per desocupació involuntària.

La prestació andorrana, a diferència de la d’Espanya, no és contributiva, sinó una ajuda d’atenció social, és a dir, que el treballador no cotitza per gaudir posteriorment de la prestació en cas de necessitat, sinó que és l’Estat qui dota aquests ajuts des del pressupost anual. Només la poden obtenir les persones que compleixen determinats requisits, ja que es tracta d’una prestació per prevenir situacions de pobresa i d’exclusió social.

Requisits per rebre la prestació

Per rebre la prestació econòmica per desocupació involuntària és necessari complir uns requisits que es poden qualificar d’extraordinaris. El més important és haver treballat a Andorra un mínim de 3 anys en els darrers 5 anys, estar desocupat des de fa menys d’un any i portar inscrit al Servei d’Ocupació almenys 45 dies abans no es presenti la sol·licitud. Durant aquest període, el demandant no pot haver rebutjat cap oferta de treball i s’ha d’haver compromès a participar en les formacions i els itineraris actius d’inserció que s’estableixen des del Servei d’Ocupació. L’últim dels requisits és no superar el llindar econòmic de cohesió social, ja que es considera que si la persona té prou recursos per subsistir, no se li ha de donar aquesta ajuda.

El ministre de Justícia i Interior en funcions, Xavier Espot, reconeix que són molts els requisits que cal complir però creu que són “lògics i coherents”. El Parlament andorrà, durant la tramitació de la llei de serveis socials i sociosanitaris, es va plantejar, de la mà del Partit Socialdemòcrata, la idea de crear una branca de cotització per a l’atur, però la majoria parlamentària ho va refusar.

962 euros mensuals

La prestació existent es correspon al salari mínim interprofessional de 962 euros, tot i que aquesta xifra es pot veure reduïda quan s’excedeix del llindar econòmic de cohesió social, en funció dels ingressos d’un mateix i dels ingressos familiars. Així, tot i que la base siguin 962 euros, molts dels beneficiaris perceben una quantitat inferior.

Actualment hi ha al voltant de 600 persones en situació de recerca de feina, però només 57 perceben l’ajuda, ja que són les que compleixen amb els requisits establerts. Això suposa que de tots els desocupats, només el 9,5% tenen accés a aquesta prestació. Aquesta xifra, a més, ha evolucionat a la baixa, ja que al mes de gener del 2014 hi havia 88 beneficiaris de la prestació, i ara en són un total de 57.

La majoria de les persones que reben la prestació es concentren en el tram d’edat que va dels 40 als 59 anys, ja que sol ser un dels sectors més perjudicats.

La durada de la prestació està limitada a sis mesos, i per tant els aturats de llarga durada perden l’ajuda quan han superat el temps establert. Amb la voluntat de donar resposta al sector més perjudicat per l’atur de llarga durada, que són les persones més grans, es va aprovar una modificació el 2013 perquè els majors de 50 anys puguin prorrogar la prestació durant tres mesos més.

Aquest canvi es va produir per l’augment del nombre de persones que rebien la prestació entre els 40 i els 59 anys, que, a més, esgoten la seva durada màxima. També per la dificultat d’incorporar-se de nou al món de treball, i pel risc de caure en situacions de pobresa i exclusió social.