Un plató de cinema en procés de creixement

Andorra La VellaNick i 73 minutos, de Josep Pozo; Wolves, d’Àlvaro Rodríguez; la websèrie Apanyats, d’Hèctor Mas; el capítol pilot de la sèrie Impacto (segona temporadad’ Art de garatge ),d’Hèctor Romance, o Nieve negra, protagonitzada per Ricardo Darín i que va venir a rodar al país de la mà del productor Edu Ruano... Alguna cosa està passant a Andorra en matèria de cinema, i des del sector el consideren probablement el millor moment de la història quant a projectes i iniciatives al país, tot i que al mateix temps lamenten la manca d’indústria, de finançament i d’incentius fiscals.

El món cinematogràfic andorrà treballa per obrir-se pas i que es cregui en el sector audiovisual i en les possibilitats que pot aportar tant a nivell econòmic com turístic per trobar una posició en el mapa internacional. Un dels principals objectius dels productors és unir esforços per aconseguir un projecte conjunt que faci possible el creixement del sector, i paral·lelament el d’una indústria que pugui donar ingressos al país.

Acadèmia del Cinema

Una de les mesures més destacades ja ha començat a caminar. El director i productor Josep Pozo és un dels impulsors de l’Acadèmia del Cinema a Andorra, que s’espera posar en marxa de manera imminent amb un centenar de professionals del sector, gairebé un 10% del nombre d’acadèmics d’Espanya, que són 1.500, “una quantitat molt considerable”. A més, neix amb perspectiva de creixement i esperances d’arribar als 150 en un parell d’anys, ja que hi ha grans professionals establerts al país i andorrans que treballen a fora que podrien formar-ne part.

“A partir d’aquí es pot dinamitzar el sector des de diversos fronts”, entre els quals Pozo proposa la creació d’una film comission i d’un festival internacional de cinema amb l’objectiu a què condueix una sèrie de preguntes: “Què és més conegut, Andorra o Sitges? Andorra o Sant Sebastià? Andorra o Canes?” Pozo aposta per un festival internacional que pugui créixer, que esdevingui referent i que ajudi a posicionar el país en el món cultural.

Plató immillorable

Actualment el sector compta amb iniciatives com el Festival Audiovisual Ull-Nu, que donen una gran visibilitat però que “no són suficients”, segons els productors. És per això que Josep Pozo reivindica la necessitat de l’Acadèmia del Cinema per treballar amb l’objectiu d’aconseguir acords i convenis amb altres països, una tasca de comunicació dels projectes que es desenvolupen al Principat, i fins i tot confia que aquest organisme permeti que una pel·lícula andorrana pugui ser seleccionada per als Oscars, cosa que donaria un impuls comercial important a projectes concrets, però també més credibilitat al sector.

És indiscutible que a Andorra hi ha nombrosos paisatges ideals per convertir-se en platós de cine, però probablement similars als d’altres països. Per tant “fa falta una indústria”, segons el productor Edu Ruano, que ha aconseguit portar al país destacades produccions internacionals, com Nieve negra però també grans projectes publicitaris de marques com ara Porsche i Coca-Cola, tot i que lamenta que sigui amb comptagotes.

“És un país molt servicial i amb molts serveis per oferir”, diu convençut Ruano, que recorda que té un valor afegit amb una important infraestructura, que és la que va fer decantar l’equip dirigit per Martin Hodara per rodar al Principat. “Els altres països paguen perquè una producció vagi al seu territori, en canvi qui vol venir aquí a gravar ha de pagar”. Tot i això, s’ha mostrat molt optimista i creu que d’aquí deu anys Andorra podrà arribar a ser com és ara Malta o les Canàries, és a dir, “un petit estat estructurat amb una indústria que genera ingressos per al país”.

Avantatges i desavantatges

A part dels fantàstics paisatges i muntanyes, tothom coincideix a destacar que un dels principals reclams és l’accessibilitat per poder gravar al país, la facilitat d’aconseguir els permisos un cop dins i l’esperit de col·laboració que tenen els andorrans, potser a causa de l’experiència del país amb el turisme. “El nivell humà de l’equip d’Andorra és excepcional”, van destacar Ricardo Darín i Leonardo Sbaraglia durant la seva participació en un col·loqui que van fer al Principat aprofitant el rodatge de Nieve negra.

Tot i això, al Principat li queda molt camí per recórrer i moltes traves per solucionar. “Aquí no hi ha equips tècnics, els has de llogar de fora i et trobes amb problemes a la frontera”, ha explicat Hèctor Romance, director del capítol pilot d’ Impacto (segona temporada d’ Art de garatge ). És necessari un Quadern ATA (un document internacional que permet la importació temporal de béns sense pagar impostos) per poder passar material per la duana, o en cas contrari dipositar entre un 8% i un 10% del cost del material, que puja a milers d’euros, ja que es tracta de grans equips. Aquests diners després es retornen, però d’entrada ja es necessita disposar d’elevades quantitats.

També cal recórrer a contractar tècnics de fora perquè al país no se’n troben, i això suposa un cost d’uns 170 euros per treballador que s’han de pagar al Servei d’Immigració, segons ha explicat Ruano. Per tant, depenent del volum de l’equip de producció i els dies de rodatge pot incrementar considerablement els costos de la pel·lícula. De fet, Ruano ha explicat que a Nieve negra se li va encarir el pressupost al voltant d’un 20%. És per això que la majoria de productors que treballen al país intenten donar oportunitats als residents, tant per conèixer el sector com per donar oportunitats de treball, o directament treballar amb els recursos humans mínims.

També reclamen subvencions i incentius fiscals, de la mateixa manera que passa en altres països. Amb aquest problema s’ha trobat Isak Férriz per poder gravar Pyrene, que l’any passat va rebre una subvenció de 18.000 euros del ministeri de Cultura, Joventut i Esports però que a hores d’ara encara treballa per completar el finançament.

Optimisme

Es tracta de petits i grans problemes, molts dels quals es van solucionant de mica en mica, però n’hi ha d’altres que requereixen canvis legislatius. En aquest sentit, el sector està convençut que s’està vivint un moment cinematogràfic agradable, i que les diferents experiències que s’han viscut els darrers anys els estan servint per aprendre i els estan ajudant per tenir més inquietud i ganes d’unir els esforços de tots els professionals. Afirmen que és la manera d’aconseguir obrir els ulls dels diferents estaments. “Els resultats s’han de demostrar”, diu Ruano. Això ajudarà a convèncer d’allò en què el sector audiovisual andorrà tant creu.