Publicitat
Publicitat

GEOCERCA

La recerca del tresor del segle XXI

Més de sis milions de persones busquen amagatalls per tot el món, també a Andorra

Quan Robert Louis Estevenson va publicar L’illa del tresor, el 1883, segurament no imaginava que l’afició de buscar tresors en llocs amagats acabaria esdevenint un fenomen mundial amb el nom de Geocaching. La geocerca té avui 2.650.724 geoamagatalls i més de sis milions d’usuaris a tot al món -almenys a la web geocaching.com, la referència dins d’aquest món-. No obstant això, hi ha comunitats i plataformes alternatives lliures diferents de l’oficial, com Opencaching.

Per a qui encara no la conegui, la geocerca, que va néixer a un grup de notícies en línia l’any 2000, ens fa sentir com Jim Hawkins salpant cap a l’illa del tresor. El procés és ben senzill: triem una plataforma, busquem un geoamagatall que ens agradi, el marquem al mapa, apuntem la pista secreta per si ens cal una petita ajuda in situ i, amb una mica de sort -i un mòbil amb GPS-, el trobarem. Ara bé, per sort no hi ha la figura del pirata John Silver, tot i que sí que hi ha allò que en la comunitat es coneix com muggles, en homenatge a aquells que no tenen sang bruixa a l’univers de Harry Potter. És a dir, persones que no coneixen aquest món i ens claven els ulls quan estem buscant amagatalls.

L’objectiu de la geocerca bàsicament és passar-s’ho bé, carpe diem. Gaudir del camí i no de la meta -el tresor-, tot i que hi ha amagatalls que mereixen tot el reconeixement a les ments imaginatives dels seus creadors i, de vegades, algun improperi per la dificultat de l’indret. N’hi ha de tot tipus, de més petits i de més grans, a llocs espectaculars i també dins les ciutats, però tots regalen una petita història per explicar o un paisatge memorable.

Geoamagatalls per tot arreu

A Andorra hi ha 151 amagatalls oficials, però segurament el total fins i tot és més gran. A Catalunya n’hi ha 14.283, així és que si estàs llegint això, és probable que en tinguis un ben a prop d’allà on siguis.

L’espectacularitat de les muntanyes del Pirineu, les ermites romàniques, les vies ferrades, els llacs i els pobles antics són llocs que es presten especialment a amagar tresors. Tal vegada per això l’activitat triomfa entre els turistes i, sobretot, famílies, que aprofiten l’excusa perquè els més petits coneguin el patrimoni natural i cultural del territori.

Utilitat turística o comercial

Encara lluny de l’ús comercial que se’n fa als EUA, per exemple a Andorra algunes entitats han detectat la utilitat divulgativa i turística del que en principi va néixer com un passatemps privat. El Comú de la Massana té sis geoamagatalls al circuit interpretatiu del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa. D’altra banda, el Comú d’Ordino proposa la cerca dels Sis Tresors d’Ordino, amb dos nivells: els tresors iniciatius i els més ben guardats. Qui els trobi té premi a l’Oficina de Turisme parroquial.

Des que van amagar el 2013, una cinquantena de persones han demanat el premi per haver aconseguit trobar els amagatalls. Des del departament de Turisme reconeixen que no fan gaire publicitat -més enllà de la informació que donen els hotels i les oficines d’informació- però que és una proposta senzilla de mantenir i que aporta activitats alternatives a l’oferta de la parròquia.

Una altra entitat del Principat, el Centre Andorra Sostenible, també ha explorat les possibilitats de la geocercaamb un amagatall a la vall d’Incles, un indret de gran valor patrimonial. Reconeixen que, tot i no ser el primer de la llista, hi ha un projecte per fer-ne més i donar-los a conèixer millor. Els responsables del centre mediambiental creuen que pot tenir una aplicació de “sensibilització i difusió de bones pràctiques mediambientals” i que pot servir per descobrir el patrimoni més enllà d’una acció lúdica, “més enllà de la recerca del tresor”.

Geocercadors experts

El pas natural després de conèixer el món de la geocerca i haver trobat els primers amagatalls és convertir-se en amagador. Per exemple el Dani Buyo n’ha amagat uns quants a Andorra i a Catalunya. Va conèixer aquest món fa 15 anys, quan tothom anava amb el GPS de muntanya i encara no hi havia tot el ventall d’aplicacions per a mòbil que hi ha ara. Recorda com abans es feia tot de manera manual, prenent notes, coordenades...

Però en el fons no deixa de ser una activitat per conèixer llocs. Buyo reconeix que “no és una activitat extrema”, tot i que la mort d’un jove alemany de 21 anys que va caure amb mala sort mentre buscava un amagatall va sacsejar la comunitat el 2011. Malgrat això, com explica Buyo, “és una oportunitat per mostrar indrets que t’agraden i compartir-los amb altra gent”. A més, el component més interessant és el “repte” que et suposa trobar segons què. De fet, aquest amagador qualifica l’activitat com “una gimcana global” que apel·la al nostre esperit infantil de trobar tresors. Ell n’ha trobat a l’Argentina, el Kazakhstan, Turquia, Malta, el Marroc, etc.

La geocerca també ha rebut crítiques perquè alguns consideren que “embruta” el medi -de fet s’ha prohibit a alguns parcs-, però la recerca del tresor del segle XXI ho té tot: superació, que s’experimenta en trobar la fita; bellesa, dels paratges naturals, d’amagatalls impossibles, del patrimoni cultural, i tecnologia. Per debutar, n’hi ha prou amb una cerca ràpida de la paraula a les botigues d’aplis més habituals.

Etiquetes