El repte de salvaguardar les especificitats del país

Andorra La VellaLa mateixa Comissió Europea ja va assenyalar que l’acord d’associació tindria en compte les situacions particulars dels tres estats, però Europa vol unes regles del joc comunes per a tothom, i és aquí on caldrà treure totes les armes per aconseguir que es respectin les especificitats andorranes.

En primer lloc, l’objectiu és mantenir les limitacions en la circulació de persones a través de l’actual sistema de quotes d’immigració, com a mínim durant un període de temps subjecte a revisió. El ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, argumenta aquesta “línia vermella” assegurant que Andorra té les seves particularitats pel que fa a la configuració social i un model immigratori de residència efectiva llarga -a diferència de Liechtenstein o San Marino, on un percentatge important de treballadors són transfronterers-. Això comporta que el país hagi d’assumir una inversió pròpia en sistemes d’integració i d’atenció social i sanitària. Amb tot, Saboya puntualitza que “la voluntat no és tancar-se sinó tenir la capacitat de gestionar el flux d’immigrants i mantenir una identitat pròpia”.

El Govern confia que la Unió Europea pugui arribar a tenir en compte aquests arguments i es pugui preservar aquest aspecte, igual que amb Liechtenstein, sobre la base d’unes clàusules de salvaguarda i de revisió en el temps.

Mantenir l’acord duaner

L’altre gran escull és mantenir l’acord duaner, signat el 1990, que permet importar productes industrials amb les mateixes condicions que els països de la Unió Europea però que exclou els productes agrícoles. Des del Govern, Gilbert Saboya es mostra convençut que Europa respectarà l’acord duaner, ja que en l’únic precedent de participació d’estats tercers al mercat interior europeu, l’espai econòmic europeu, les disposicions sobre la lliure circulació de mercaderies només s’apliquen als productes dels capítols 25 a 97 del sistema harmonitzat i es deixen fora els productes agrícoles.

L’excap de Govern i actual president de la formació Socialdemocràcia i Progrés, Jaume Bartumeu, també ha assegurat que “la Comissió Europea mai ha posat aquest tema en qüestió”.

Lliure circulació

Pel que fa a la lliure circulació de serveis, Andorra ja disposa del dret d’establiment, però el punt més delicat serà la lliure prestació de serveis, en què es volen negociar períodes de transició per a determinats sectors. Un altre element sensible són els monopolis en l’àmbit de l’energia i les telecomunicacions, de manera que Saboya aposta per “negociar la millor manera d’assegurar aquest servei públic”.

Finalment, la llibertat de capitals és en gran part recollida en l’acord monetari, tot i que en matèria d’inversió estrangera la voluntat és disposar d’uns requisits de control perquè no hi hagi posicions dominants en la competència i es pugui mantenir, almenys de manera transitòria, el sistema d’autorització prèvia de les inversions.

Excepte algunes reticències, les forces de l’oposició són partidàries de l’acord però reclamen més participació en les negociacions.