EL FINAL D’UNA PRESÓ AMB HISTÒRIA

Entre les “hòsties” de comissaria i la presó

Miquel Rosselló, exdirigent del PCE a Balears, és l’únic pres polític mallorquí que passà per la Model 

El varen detenir en un pis de l’Hospitalet per propaganda il·legal (“Era allò més normal en aquella època”) juntament amb quatre persones més. El traslladaren a comissaria i després a la Model, on va estar dos mesos. Era el maig de 1970. “La policia franquista no sabia investigar, tot el que aconseguia era utilitzant la violència: coces, cops de puny, galtades. De fet, els trasllats a la presó el fèiem cantant, eren una festa perquè deixàvem enrere les hòsties de la comissaria”. D’aquesta manera ho relata Miquel Rosselló, actual responsable de les fundacions ( think tanks ) de la coalició ecosobiranista MÉS i exmembre del PSUC i PCE (partit del qual va ser, anys més tard, secretari general). Quan els agents del règim varen detenir-lo, militava en un grup estudiantil d’extrema esquerra que proposava abolir la universitat perquè la considerava un instrument al servei del poder.

‘Terroristes’

“La policia sospitava que érem terroristes. De fet, sempre record una anècdota que ara fa gràcia. Un dels companys de pis sempre arribava tard a les reunions perquè quedava adormit. Aleshores li vàrem comprar un despertador gran, que tenia molts de cables. I els que ens detingueren pensaren que era un explosiu”.

Va esperar el judici a Catalunya i després a la seva Mallorca natal. Va ser condemnat a dos anys i mig de presó pel Tribunal de Orden Público. “Sempre presentàvem recurs davant el Tribunal Suprem amb l’esperança que Franco morís i ens amnistiassin”. Mentre esperava la sentència, en llibertat provisional, Rosselló continuava la seva activitat política (“Era una cosa curiosa, que ens diferenciava d’altres presos, com els d’ETA”).

Es va afiliar al PSUC i posteriorment al PCE. “Me’n varen convèncer dient-me que el PSUC volia fer la revolució només per a Espanya i el PCE per a tot el món”, diu.

Periple penitenciari

Quan es va confirmar la sentència, va ingressar al penal de Carabanchel (Madrid) i d’allà va anar a Jaén, i després a la Model novament per examinar-se, ja que no havia deixat d’estudiar... I després, una altra vegada a Jaén.

El periple va durar just un any. “No vaig complir ni la meitat de la condemna perquè el govern feixista indultà el principal encausat del cas Matesa (un dels escàndols polítics més greus del franquisme) i d’aquell indult ens en vàrem beneficiar tots”, conta.

Rosselló va tenir sort, ja que només uns dies després volava pels aires el cap del govern, Luis Carrero Blanco, i, en conseqüència, s’iniciava una etapa d’intensa persecució política i enduriment de les condicions penitenciàries.

La Model, de nou

Rosselló recorda el seu pas per Carabanchel, on va coincidir amb històrics comunistes com Nicolás Sartorius i Marcelino Camacho, i també per la Model. “Allà no separaven presos comuns i polítics. Ens organitzàvem per comunes, depenent del moviment o partit al qual pertanguessis”.

També recorda el primer dia que va entrar al centre penitenciari català. Miquel Rosselló explica que “quan vaig arribar al pati, només hi havia uns quants reclusos jugant a la pilota. Em va estranyar, perquè en teoria era el moment d’esbarjo. Se m’acostaren i em demanaren d’on sortia. Vaig respondre que de Mallorca. M’aclariren la pregunta: ‘No, home, no. De quin partit’ . Vaig dir que del PCE. Ells replicaren: ‘Benvingut, nosaltres som d’ETA. Els teus estan en una assemblea, ara sortiran”. Una anècdota més de les moltes que generava el postfranquisme.

Compromís

'De la foscor a l'esperança. Miquel rosselló, editorial Documenta

A De la foscor a l’esperança. Memòries d’un estudiant antifranquista, publicat el 2011, Miquel Rosselló relata aquells anys de lluita, detencions, judicis i empresonaments. Des d’una mirada en part innocent i molt combativa, el polític ens acosta a una etapa en la qual els estudis eren el que menys importava. Ell estudiava Econòmiques a la Universitat Central de Barcelona i, després de passar pel comitè de vaga estudiantil, es va afiliar al PSUC. Detencions, un any de presó, indult parcial, més lluita, més retencions... Ja amb l’arribada de la democràcia, i des de Comissions Obreres, el PCE i Esquerra Unida, Rosselló va continuar amb el seu compromís polític. En el darrer tram del primer Pacte de Progrés va ser conseller de Treball i ara dirigeix l’Ateneu Pere Mascaró, fusionat amb la Fundació Emili Darder en allò que es coneix com les fundacions de MÉS. Des d’allà elabora idees, organitza conferències i continua fent política.