Una cinquantena de persones s'han aplegat aquest divendres al vespre al Centre Cultural la Llacuna per commemorar els cent anys del naixement del poeta català Joan Vinyoli en un acte titulat 'Esperit de Vinyoli'. El ministeri de Cultura a través de la Biblioteca Nacional i el comú d'Andorra la Vella han estat els impulsors de l'acte, que ha comptat amb la participació d'Antoni Morell, el qual ha descrit l'obra i la tipologia física i psicològica del poeta; de Sílvia Comes i Sílvia Bel, les quals han ofert un concert recital amb seleccions de l'autor barceloní; i que s'ha clos amb una degustació de vi a càrrec de Casa Auvinyà.

Tot i, segons Morell, merèixer el reconeixement d'altres grans escriptors com Espriu, Foix, Riba o Carner, Joan Vinyoli era "un autodidacte amb certs complexos d'inferioritat davant aquests poetes consagrats". Morell ha descrit la poesia de Vinyoli com "perfectíssima, d'una minuciositat de la paraula, de molt treball, perquè la inspiració no existeix, és treball en recerca de la paraula perfecta", trets que s'han pogut apreciar en la selecció del recital de Comes i Bel.

Pel que fa a la vida privada de Vinyoli, que es va desenvolupar principalment a Barcelona i als estius a Santa Coloma de Farners i Begur, Morell l'ha resumit amb una anècdota: en marxar el seu fill cap a un viatge iniciàtic per l'Índia, Vinyoli li va dir "si trobes alguna cosa, digues-m'ho, perquè jo m'he passat tota la vida buscant i no he trobat res". Morell ha seleccionat la frase per definir el caràcter d'un poeta de poca rellevància popular, tot i que, ara, coincidint, a més, amb el 30è aniversari de la seva mort i aquesta commemoració dels cent anys del seu naixement a tots els països de llengua catalana, se'l torna a revisar.