Cultura insta els comuns a implicar-se en l'elaboració dels entorns de protecció

Riva confia que l'esfondrament de Sant Vicenç d'Enclar no interferirà en la candidatura de la Unesco

El ministeri de Cultura aposta per la interlocució directa i des del primer moment amb els comuns de les set parròquies per aplicar de la millor manera possible els entorns de protecció als Béns d'Interès Cultural (BIC) del territori. "És Cultura qui protegeix els béns", ha afirmat la ministra Sílvia Riva, però "això té una vinculació molt estreta amb l'ordenament del territori i les competències dels comuns en l'àmbit de l'urbanisme". En aquest sentit, Riva ha indicat que les trobades amb els cònsols es faran durant el mes de gener, deixant temps als que arriben al càrrec a posar-se al dia amb la situació. Un cop fetes les primeres entrevistes, seran els comuns qui decidiran si volen que el contacte es faci de manera individual o a través de la reunió de cònsols.

Durant la comissió legislativa d'Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports celebrada aquest dimecres, la ministra ha recordat que, tot i que la llei dels entorns de protecció equipari tots els BIC, cadascun té unes especificitats concretes com "la presència d'una carretera, d'una propietat o d'una finca". Per aquest motiu, des del ministeri es troben analitzant cadascuna de les situacions, tot tenint en compte que el reconeixement estigui inclòs als plans d'urbanisme de cada parròquia.

Sant Vicenç d’Enclar i la candidatura de la Unesco

Després de l'esfondrament del campanar de Sant Vicenç d'Enclar el 20 de desembre, Cultura treballa en la creació d'una comissió, que es reunirà el pròxim 16 de gener amb l'objectiu d'esclarir les causes de l'esfondrament i establir un procés de reflexió al tomb de la reconstrucció. Terminis que no afectaran la candidatura multinacional perquè la figura del coprincipat i els monuments que el representin esdevinguin Patrimoni Mundial de la Unesco. Riva estima que els procediments que ha de seguir una candidatura amb tres països implicats es dilataran en el temps, de manera que és molt probable que la reconstrucció ja estigui finalitzada en el moment de la presentació.

En aquest sentit, el director del departament de Patrimoni Cultural, Xavier Llovera, ha assegurat que les revisions al monument estan planificades cada tres anys. La darrera, feta al 2017, va posar sobre la taula alertes que "es van tenir en compte", ha afegit la ministra. Llovera ha reconegut que, junt amb el campanar de l'església de Santa Coloma, és un dels BIC més febles i per això les revisions es duen a terme de manera més continuada que altres monuments, que s'inspeccionen cada cinc anys. Tanmateix, Sílvia Riva ha afirmat que les diferents remodelacions dutes a terme en diferents anys fan difícil identificar una sola causa de l'esfondrament. En una primera valoració 'in situ', Llovera va identificar en l'erosió del granit que conforma el sòl de l'edificació com una possible causa que, junt amb el fort temporal, va propiciar l'esfondrament de la torre, datada en el segle VIII.

Vall del Madriu-Perafita-Claror

La nova legislatura també porta l'entrada del ministeri de Cultura, fins ara representat per la ministra al consell assessor, a la comissió de gestió de la vall del Madriu, actualment integrada pels cònsols majors d'Encamp, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. "La implicació del Govern es valora molt positivament", ha explicat Riva, seguint la línia de "coordinació entre administracions per donar una major resposta a la protecció del patrimoni".

En aquest sentit, Riva ha afirmat que la implicació de l'executiu no comportarà innovacions en el model de gestió de la vall. "S'han fet avenços des d'un inici on no hi havia res", ha explicat, "i, en aquest punt més madur, es poden dissenyar els punts en els quals pot col·laborar el Govern". La ministra de Cultura s'ha reunit recentment amb la directora del Pla de Gestió de la Vall, Susanna Simon, per exposar el parer del ministeri i la voluntat d'implicar-se en la promoció de l'indret.

La comissió legislativa ha servit per definir les principals línies d'actuació de l'executiu en l'àmbit cultural. Un dels estendards serà la reelaboració del relat de la història d'Andorra, que segons Riva es troba "en un punt molt incipient". Així, partint del que s'explica a les escoles a través de l'assignatura capitanejada pel ministeri i compartida a tots els sistemes educatius, un equip tècnic valorarà "què es pot conservar, posant-lo en valor i donant-li un nou encaix". Reestructuració que passaria per "remuntar-se més endarrere i amb més detall", tot incorporant les noves eines tecnològiques. El projecte anirà lligat a la creació del Museu Nacional, del qual s'haurà de buscar una ubicació.

Un altre dels punts al qual se li donarà més valor en aquesta legislatura és a la comunicació i a la promoció dels esdeveniments culturals. Per una banda, per afavorir que els ciutadans del Principat coneguin l'oferta actual i se la facin seva i, per l'altra, per afavorir l'arribada d'un turisme cultural interessant en aquest tipus d'esdeveniments. Tot això lligat amb una major implicació de la ciutadania i la col·laboració amb entitats privades.

Altres línies d'actuació marcades són la promoció de la llengua oficial, el suport a la tècnica de construcció de la pedra seca, l'elaboració del llibre blanc de la cultura o la conservació dels béns materials i immaterials. En l'àrea de Cultura, l'executiu destina uns 4,5 milions d'euros als tres departaments que els conformen i al lloguer i manteniment d'espais, mentre que aporta al voltant de 760.000 euros a fundacions i entitats públiques amb què col·labora.