Dalí interpreta la Divina Comèdia de Dante al CAEE
Es tracta d'una exposició "excepcional" que reuneix la col·lecció sencera i que mostra una vessant més íntima del pintor de Figueres
El Centre d'Art d'Escaldes Engordany acull fins al 27 de setembre l'exposició 'Dalí. La Divina Comèdia' que mostra el viatge de l'artista català pels cants que formen el pas per l'infern, el purgatori i el paradís. En total es mostren un centenar de làmines que formen una col·lecció que tan sols s'ha pogut veure abans completa en una exposició al Museu de la Passió de Valladolid, el que suposa una oportunitat "excepcional" per als visitants, com ha explicat la comissària de la mostra, Rosa Perales.
Salvador Dalí té accés el 1951 a l'obra de Dante i decideix reproduir-la amb aquarel·les, sempre sota la seva visió surrealista. Inicia aleshores el recorregut per l'infern, el purgatori i el paradís. Cada part està composta per 33 cants, excepte la primera que en té 34.
Posteriorment, aquestes aquarel·les es reprodueixen en 300 làmines gravades i signades per l'autor amb l'ajuda de dos grans gravadors francesos. La tècnica era delicada ja que es juxtaposaven els colors fins a aconseguir els tons desitjats pel pintor de Figueres.
L'exposició del CAEE recull les 100 làmines completes que expliquen el viatge de Dante començant per l'infern on Dalí no vol representar el món físic sinó que es basa en l'abstracció per acabar exposant el món mental. Mostra els mals de la naturalesa humana amb mites clàssics i els pecats capitals per concloure amb la seva recreació de Llucifer a qui dóna forma de faune grec, segons ha explicat la comissària de l'exposició 'Dalí. La Divina Comèdia', Rosa Perales.
La segona etapa és el purgatori que per a Dalí és el paradís terrenal, "on conviuen les coses bones i dolentes de l'ésser humà", ha indicat Perales. "Reflecteix l'home turmentat, pendent dels seus somnis i la por a la dona", ha afegit. Al cap i a la fi, els tres elements essencials del pintor: la religió, el sexe i el subconscient.
Per últim, el paradís és la part més abstracta. Per a Salvador Dalí, aquest està "en tots els planetes i cada planeta representa la bondat del paradís", segons Perales. És la culminació del viatge i inclou la seva estimada Gala com a projecció de la puresa i personalitzada també en la figura de Beatriu.
Al final, Dante i el propi Dalí arriben a l'Empiri, "on tot és abstracció i elements mentals", ha manifestat la comissària.
La col·lecció es va crear en un moment "crucial" de la vida de Dalí i a més de suposar una reflexió personal sobre l'evolució interior de l'ésser humà, implica la redempció de Dalí, la trobada amb ell mateix i amb la religió. A més, Perales ha destacat que "es veu una part intimista de Dalí, menys habitual" en la qual qui conegui alguna cosa de l'artista "sempre veurà reflectit el gran Dalí en aquestes peces".
