Homenatge a la dona a través de 28 quadres

El museu Carmen Thyssen Andorra estrena ‘Femina feminae. Les muses i la col·leccionista. De Piazzetta a Delaunay’, una mostra “més profunda, més madura” que les anteriors

 ‘Femina feminae. Les muses i la col·leccionista. De Piazzetta a Delaunay’. Aquesta és la nova proposta del museu Carmen Thyssen Andorra, que es podrà veure des d’aquest dimecres i fins al 10 de setembre de l’any que ve. Es tracta de la tercera exposició de llarg termini que es presenta i que demostra que el museu “creix, madura i es consolida”, tal com ha posat en relleu el director artístic i comissari de la mostra, Guillermo Cervera. D’aquesta manera, ha destacat que la nova proposta és “més profunda, més madura” i vol ser un homenatge a la dona tant com a musa i com a pintora, i també a la col·leccionista Carmen Thyssen. De fet, les 28 obres que conformen la mostra formen part de la seva col·lecció i ella mateixa ha tingut una “participació molt activa” en la tria.

L’espai del museu ha estat dividit per a aquesta mostra de manera diferent respecte a les anteriors de tal manera que es creen “diferents històries”. En la primera part es pot trobar, entre d’altres, ‘Pastora nua ajaguda’ de Berthe Morisot, una pintora, “de les més importants que ha tingut la història de l’art, i que va ser també musa", tal com ha explicat Cervera; les banyistes de Max Pechstein o obres de Joaquim Sunyer i Pere Pruna. Altra de les obres rellevants d’aquest espai és ‘Banyistes: dos nus en un paisatge exòtic’, una tela puntillista de Jean Metzinger. D’aquí es passa al “moviment”, a la ‘belle époque’, al modernisme, a l'art déco i l'impressionisme americà, amb autors com Francesc Miralles o Ettore Tito, amb una escena quotidiana de Venècia, però que surt dels “cànons estàndards”. Entre els artistes americans trobem Childe Hassam, Frederick Carl Frieseke i Reginald Marsh enfrontats “cara a cara” amb ‘Escena de platja’ de Winslow Homer, una obra que es presenta amb altra meitat del quadre perquè l’espectador pugui veure com era abans que l’artista la retallés. Entremig hi ha retrats, un de Diego Rivera, ‘Retrat d’una dona’, i dos de Conrad Felixmüller: ‘Retrat d’Elfriede Hausmann’ i ‘Retrat d’una jove escocesa’; i, també, ‘Retrat d’una jove de perfil’, de Giovanni Battista Piazzetta. Es tracta de tres artistes d’èpoques molt diferents però que “representen la sensibilitat del retrat, buscant la part més humanista i romàntica”. L’espectador podrà trobar en aquest espai una “sorpresa” ja que l’obra de Felixmüller està pintada pels dos costats de la tela, una més expressionista i l’altra més cubista. Aquesta darrera està encarada cap a les últimes tendències de l’exposició, on es troba una de les obres principals de la mostra ‘La gran portuguesa’ de Robert Delaunay, que està acompanyada per ‘Bust femení’ de Wilfredo Lam i ‘Dona amb papallona’ d’Eduardo Úrculo i també com a “vigies” hi ha ‘Thank you’ de Richard Lindner, ‘Monica asseguda amb les cames creuades’ de Tom Wesselmann i Julian Opie amb ‘Aniela.9’.

En les pantalles interactives, i com a novetats, l’espectador podrà veure detalls sobre la restauració de les obres, una informació que gairebé mai es dona però que el museu vol mostrar. Cervera ha destacat que fins i tot aquest aspecte podria ser el fruit d’una futura exposició. També, i a l’entrada, el visitant podrà trobar catàlegs en quatre idiomes que podrà consultar sense haver-los d’adquirir, en una voluntat del museu que l’espectador pugui aprofitar encara més l’experiència de visitar la mostra. A més a més, es faran tallers educatius i altres activitats paral·leles.