Els ‘Intèrprets de Casa’ també s’apunten al Narciso Yepes

OrdinoEl concert matinal de cambra d’aquesta edició del Festival Narciso Yepes Ordino i Fundació Crèdit Andorrà ha tingut com a instrument protagonista el clarinet de Carles Pertegaz. Músics de l’ONCA i altres músics del país han proposat un repertori amb dues parts diferenciades: el 'Quintet amb clarinet' de Mozart i una part de trio amb dues obres, de Milhaud i Menotti. El nombrós públic que omplia la nau central de l’església d’Ordino ha dedicat una llarga ovació als músics, que han defensat el repertori amb molt èxit. Les cordes de Alexandre Arajol, Francesc Planella, Elias Porter i Jordi Claret han acompanyat Pertegaz en la primera part del programa, mentre que a la segona han deixat l’escenari al davant de l’altar pel piano de cua de Míriam Manubens, que ha compartit les obres en trio amb Arajol i Pertegaz.

El quintet que ha obert el concert és l’únic que va escriure Mozart amb aquesta formació en la seva vida. Pertegaz ha insisitit en la seva importància quan ha explicat al públic l’origen de la peça, que és fruit de l’amistat entre Wolfgang Amadeus Mozart i Anton Stadler, un “gran clarinetista vienés”, com l’ha qualificat el violista Porter. Després d’aquesta obra Mozart va escriure també per a Stadler el concert de clarinet que, de fet, mostra trets en comú amb aquest quintet. Porter ha explicat, a més, que en l’època en que es va escriure el quintet (el 1789) hi havia diferents escoles que anaven desenvolupant el clarinet i, de fet, l’instrument que tocava Stadler tenia una construcció diferent als actuals. Això no ha impedit, però, que Pertegaz ompli amb el seu so melòdic la nau central de l’església d’Ordino, i hagi rebut una llarga ovació del públic en acabar, acompanyat reeixidament per Arajol i Planella als violins, Porter a la viola i Claret al violoncel.

En la segona part el clarinet ha compartit més el protagonisme amb el violí d’Alexandre Arajol i el piano de Míriam Manubens. Junts han interpretat la 'Suite per a violí, clarinet i piano' de Darius Milhaud i el 'Trio per a violí, clarinet i piano' de Gian Carlo Menotti, una peça molt més moderna, del 1996. El primer és un trio molt clàssic, mentre que el segon és “una descoberta”, segons ha detallat Míriam Manubens, qui també ha destacat el “contrast” de l’obra, el liricisme d’algun dels seus moviments, o les parts més virtuoses i de lluiment. Manubens ha afegit, a més, una dada curiosa: la primera obra acaba d’una manera molt “penjada” mentre que la segona comença amb una nota que “resol” la cadència inconclusa de la part anterior.

“Buscàvem el contrastast”, amb obres més clàssiques, com la de Mozart, ha explicat la pianista, i d’altres amb, fins i tot, influències jazzístiques, com la de Milhaud, escrita després de tornar d’Amèrica. “Com més la tocàvem més ens agradava”, ha afegit Manubens.

En la roda de premsa prèvia al concert els músics també han mostrat la seva satisfacció per poder portar un repertori com aquest a Ordino i han celebrat que els intèrprets de casa puguin tocar al país i que el públic nacional ho vegi per també fer “pedagogia” i mostrar als alumnes “que ells també poden tenir aquesta oportunitat”, com ha declarat Manubens. Arajol, per la seva banda, ha assegurat que “per nosaltres és un gran privilegi poder tocar al festival amb companys que hem estudiat junts i ara estem dedicant-nos professionalment a la música”.