Josep R. Cerdà: “La cultura és un dret ciutadà, com ara la sanitat i l’educació”

Entrevista al director de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB)

Vehement, discutidor i hiperactiu a les xarxes socials, Josep Ramon Cerdà treballa, des de l’ Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), per promocionar la creació balear a l’exterior, per aconseguir que grans i mitjanes productores de fora vinguin a rodar sota el cel de les Illes o perquè els nostres artistes tinguin més eines per vendre més bé els seus productes, per exemple. Té clar que, sense una bona comunicació, la feina del polític queda a l’ombra. La seva formació com a dramaturg i director teatral i el seu ofici de professor l’ajuden en aquesta comesa.

Feis més feina que ningú o veneu la moto com ningú en aquest món de la política cultural?

És evident que la projecció exterior és més vistosa que gestionar la biblioteca de Can Sales o l’Arxiu del Regne de Mallorca. Però és cert que som molt actiu en la qüestió de comunicació. Jo m’implic de manera personal, entre altres raons perquè ja tenia un perfil molt actiu a les xarxes socials, per exemple.

Com serà el futur IEB?

Per començar, hi ha moltes possibilitats que passi a dir-se Institut de la Llengua i la Cultura, i utilitzarem l’acrònim ILLENC. L’organisme experimentarà una reestructuració de l’equip, que esperam que es pugui veure incrementat, i de les àrees, que bàsicament seran quatre: els cursos de català, el departament audiovisual, la projecció exterior i l’àrea acadèmica.

Tot plegat, per a quan?

Abans de final d’any. Volem que els canvis s’incloguin a la Llei d’acompanyament dels pressuposts de la comunitat autònoma.

I ja sabeu si en aquests pressuposts disposareu de més doblers que enguany per fer polítiques culturals?

Encara no. Hem fet les peticions i ara la consellera d’Hisenda les està estudiant. També estam pendents del que pugui passar a Madrid, ja que el govern espanyol haurà de marcar pautes financeres.

Què ha canviat des que Ruth Mateu és consellera?

Ruth Mateu és una persona amb una capacitat important de decisió i d’organització. Controla tots els temes i això fa que s’agilitin molt les coses i que les peticions dels distints departaments segueixin el seu curs. Ara tenim una consellera que marca directrius, que coneix la nostra feina i que la defensa en el Consell de Govern.

Esperança Camps no ho feia?

De vegades no teníem la sensació que hi hagués unes directrius clares.

Al poc temps de ser nomenada consellera, Ruth Mateu va anunciar un pla per a la cultura i sembla que no acaba de ser una realitat...

Per començar, aquest pla, que tindrà com a horitzó el 2020, ha de ser l’eina perquè les administracions i els sectors implicats defineixin quins han de ser els eixos en matèria de política cultural. Ha de ser un pla de mirada llarga que eviti allò que hem hagut de fer nosaltres, és a dir, començar de zero recollint els enderrocs. Per això no convé fer-lo amb presses ni sense saber els doblers que hi haurà per executar-lo. Tot i així, estarà enllestit abans de final d’any. Dit això, m’agradaria destacar que tot el que s’està fent en política cultural no és fruit de la improvisació. Les línies d’actuació estaven en el programa de MÉS i en els Acords pel Canvi, i s’estan complint fil per randa. A més, el consens amb els distints sectors culturals s’està treballant des del primer dia.

Entre el turisme, el finançament, les polítiques mediambientals... la cultura sembla que té poc espai en les preocupacions d’aquest Govern...

No hi estic d’acord. Crec que al Govern li preocupa la cultura, però és cert que això s’ha de reflectir en els pressuposts. A més, quan parlam de cercar alternatives al monocultiu turístic, la cultura és un dels sectors econòmics, juntament amb les noves tecnologies, que pot servir per diversificar l’economia.

Us queixàveu a principi de legislatura que el Govern anterior funcionava de manera clientelar amb els sectors culturals. Això s’ha pogut revertir?

Els canvis sempre costen, però hem aconseguit establir dinàmiques basades en convocatòries obertes i de subvencions transparents.

En què ha millorat l’Illes Balears Film Comission sota la direcció d’Àngela Bosch?

Les notícies que es publicaven abans sobre la Film Comission eren absolutament negatives, totes relacionades amb queixes del sector. Ara el sector treballa conjuntament amb la institució, però encara falten més incentius perquè les empreses vulguin treballar a les Illes, competint amb altres localitzacions que fan feina per atreure rodatges.

Quins incentius?

El marge legal o fiscal que tenim és reduït perquè no som un estat, com ara Malta, per exemple. Per aquest motiu, hem d’optar per la mateixa via que Catalunya, és a dir, les subvencions a les produccions que es plantegin rodar aquí.

Quines seran les pròximes produccions que es rodaran aquí?

Durant els pròxims mesos hi aterraran cinc grans projectes de llargmetratges. Estam pendents només de la firma entre les productores i l’Administració.

Els polítics no consumeixen cultura.

Hi ha moltes maneres de consumir cultura. Hem d’entendre que vivim moments de canvis profunds tant en el consum com en la producció culturals.

Què és cultura en aquests moments de canvis?

La cultura és un dret dels ciutadans, com la sanitat i l’educació, i aquí és on entra en joc el paper de les administracions, que han de garantir aquest dret. I també és indústria i un pilar de l’educació.