El retrat de Martine Franck, l’última esposa d’Henri Cartier-Bresson, del seu home el 1972 a París resumeix perfectament qui era Cartier-Bresson. A la fotografia es mostra un home feliç, modern, inseparable de la seva Leica, asssegut d’una manera poc convencional i mirant a l’infinit com qui pinta una foto. Amb 64 anys, com apareix al retrat, el prestigiós fotògraf de l’Agència Magnum, ja havia recorregut mig món, documentat nombrosos esdeveniments mediàtics i passat des del surrealisme a la fotografia humanista sent sempre fidel al seu particular humor, domini de la geometria i composició i, sobretot, del ‘moment decisiu’.

L’exposició de la seva obra que s’ha estrenat aquest dijous al Museu del Tabac (Antiga Fàbrica Reig) a Sant Julià de Lòria, recull 53 fotografies icòniques que traslladen el visitant a aquests moments decisius. Són instantànies de l’Agència Magnum, que Cartier-Bresson va cofundar amb un model de cooperativa en què els fotògrafs eren els propietaris de la seva pròpia obra. Amb el lema ‘L’imaginaire d’après nature’ -títol també d’un llibre amb reflexions i records de l’artista– l’Aliança Andorrano-Francesa, la Representació del copríncep Francès, l’Ambaixada de França a Andorra i la Fundació Julià Reig han fet possible una exposició de l’obra d’un dels fotògrafs més influents de la història d’aquest mitjà.

L’última vegada que la comunitat francesa va col·laborar amb el Museu del Tabac va ser per a l’exposició d’un altre fotògraf francès, Robert Doisneau. Aquest dijous, el president de l’Aliança, Xavier Espot, ha destacat la celebració d’una altra exhibició així, i ha qualificat Cartier-Bresson com “una figura essencial de la fotografia el segle XX”. Precisament, la selecció de fotografies és perfecta per descobrir tota la riquesa d’algú que va tenir experiències tan diferents com la guerra civil a Espanya, els viatges a Rússia i a l’Àsia i els moments més intimistes al final de la seva carrera, sempre buscant el moviment i el moment exacte, perquè abans i després seria massa aviat o massa tard.

És, com va dir la premsa del moment d’ell, “l’ull del segle”, perquè no va deixar mai d’”explorar amb lucidesa moviments socials, polítics i artístics”. El recorregut per les seves fotografies és temàtic i cronològic, i demostra, a més, un fort compromís polític, proper al Partit Comunista. Així es pot veure a les fotografies de Mèxic, d’Espanya, d’Itàlia, de la França del Front Popular, però també a les d’Indonèsia, la Xina, el Japó o l’Índia, quan els fotògrafs de Magnum es van repartir la feina pel globus terraqüi.

L’exposició també mostra la qualitat de Cartier-Bresson en l’art del retrat, per exemple, o en moments íntims. Com ha explicat Emmanuelle Hascoet, la responsable d’exposicions de l’agència Magnum “la seva obra és el producte d’un conjunt de factors” en què es poden veure també les seves “aspiracions personals i nombroses trobades”. Després d’una vida dedicada als reportatges de qualitat, amb múltiples viatges a tots els racons del planeta i treballs per a les millors agències internacionals, s’allunya d'aquest món per centrar-se en els paisatges i el retrat, i així retornar als seus començaments artístics a través del món de la pintura.

Fotografiar és “ficar en un mateix punt de mira el cap, l’ull i el cor” deia Cartier-Bresson. La seva foto més icònica, la de l’Estació de Saint Lazare a la plaça d’Europa de París (1932) n’és un clar exemple, tot i que és l’única de les seves fotografies que va ser retocada, com demostra la manca de requadre en la impressió. En l’era del Photoshop, però, els seus jocs geomètrics i amb el focus, com en els exemples de València (1933), de Srinagar, al Caixmir, Índia (1948), o a Brie (1968) són veritables delícies per als amants de l’art. També la seva estima pels retrats col·lectius de masses, que són veritables testimonis històrics, com els de Rússia (1954).

En les seves instantànies –precisament el mot derivat d’’instant’ cobra més sentit que mai en la seva obra– sempre passa alguna cosa. Però no és només la tècnica, és la història de tot un mitjà, de la llibertat de premsa, de la guerra, del poble –com ho demostra quan en les coronacions decideix fotografiar la gent i no el coronat.

Henri Cartier-Bresson va morir el 2004 a Montjustin. Per sort, els seus negatius romanen a l’agència Magnum i a la Fundació Cartier-Bresson i les còpies de les seves fotografies es poden gaudir en exposicions com la del Museu del Tabac, que es pot visitar, de franc, fins al 17 d’abril.