Pere Ferrer i en Verga coincideixen en la ficció

PalmaPere Ferrer, l’home que sens dubte en deu saber més de Joan March Ordines, en Verga, no s’ha pogut estar de publicar la seva primera novel·la negra: Qui diu que l’historiador és mort? Ferrer es va doctorar en Història per la Universitat de les Illes Balears amb una tesi que és el resultat d’una investigació sobre els orígens de la fortuna de qui fou un dels deu homes més rics del món, Joan March. De la tesi, n’han sorgit nombroses publicacions i algunes investigacions posteriors.

L’inici de la tesi és el punt de partida d’aquesta novel·la, que transcorre en el període de la Transició, en una societat “construïda i marcada per la violència, en la qual -com escriu l’autor- sovintejaven les bregues entre els més petits”. “Hi havia tantes pedres pel camí que servien d’arma llançadora en els enfrontaments entre diferents grups rivals, de distintes barriades”, detalla. Era una societat en què “l’adoctrinament que exercien les religioses, professores i les mares es convertia en una barrera mental infranquejable perquè les al·lotes es deixassin tocar els pits”. Era aquella Mallorca on des de nines s’havia inculcat una estricta moralitat cristiana perquè no cometessin cap pecat moral, amb l’amenaça que si ho feien anirien cap dret a l’infern, i on la Guerra Civil encara era molt present.

És en aquest món on es mou l’historiador Pere Ferrer. Ell n’és el protagonista i es diu Arnau, i fa la tesi doctoral sobre en Verga, a qui anomena Albert; el batia amb el mateix nom que va emprar el periodista republicà Manuel Domínguez Benavides a El último pirata del Mediterráneo, per poder eludir la censura. L’historiador es recrea en les estratègies que va usar per accedir a l’arxiu de Duanes i consultar documentació sobre el personatge central de la investigació, el traficant Albert, “un home calcat als descrits per l’escriptor francès Voltaire: aquells que creuen que els doblers ho són tot, solen fer de tot pels doblers”.

Al llibre hi ha una persecució i un triangle amorós entre Arnau, l’historiador; Caterina, la becària, i Glòria, la directora de tesi.

Diu que s’ha inspirat en Duel (El diablo sobre ruedas), un film de suspens dirigit per Steven Spielberg. A Pere Ferrer no l’han perseguit, encara que la família March sí que es va mostrar preocupada: “Llorenç Capellà va aconseguir la tesi doctoral i se la va endur a can Verga; no sabien si era un llibre elogiós o crític. A mi no em varen dir mai res”, recorda. “Jo crec que no era conscient del perill, del que em podia passar, no va ser una qüestió de valentia, va ser una qüestió de passió per investigar en Verga”, sentencia.

L’autor parla i sense adonar-se’n Joan March ocupa el seu discurs. “Ens hem de centrar en la novel·la”, hi insisteix. “El que més va molestar de la tesi varen ser les relacions adúlteres de la dona de March amb Garau. La resta, tot el que havia fet, ho donaven per bo”.