Cultura 14/12/2020

La Plataforma per la Llengua qualifica "d'emergència lingüística" la situació del català

Aquests darrers quinze anys, la llengua oficial ha perdut mig milió de parlants habituals i només l’usen de manera prioritària el 32% dels que el saben parlar

Ara Andorra
2 min
Estudiants al nou centre de català d'Escaldes-Engordany / M. F. (ANA)

Andorra la VellaEmergència lingüística. Aquesta és la situació del català, segons assegura la Plataforma per la Llengua aquest dilluns en un comunicat. Si mirem les xifres, només el 32,5% dels habitants d’arreu dels territoris de parla catalana empra el català habitualment, un fet que la converteix en una llengua "greument amenaçada", perquè si els parlants disminueixen la llengua "es perd". A més, aquests darrers quinze anys, la llengua oficial ha perdut mig milió de parlants habituals. "Si no fem res per aturar aquesta regressió, el català s’extingirà perquè, tot i que s’aprengui a l'escola, la gent no el farà servir", asseguren.

En el cas d'Andorra, les xifres no són tan dolentes, ja que, segons una informació publicada aquest diumenge per El Punt Avui, el país només ha perdut un 1,9% de parlants habituals en els darrers quinze anys, i esdevé el territori de parla catalana amb xifres més bones, tot i que la Franja de Ponent (Aragó) continua sent la zona on més percentatge de catalanoparlants habituals hi ha, però, al mateix temps, és on més han baixat. A Andorra, els parlants habituals de català són el 45,6% de la població.

La Plataforma per la Llengua alerta que quan una llengua arriba al llindar del 30% de parlants habituals –respecte al total d’habitants del territori–, ells mateixos són conscients de la dificultat de trobar persones amb qui poden parlar la llengua, i això fa que tendeixin a deixar d’utilitzar-la de manera espontània en l’esfera pública –per exemple, amb persones desconegudes, de qui dubten si la parlaran o no. Aquesta situació d’inseguretat dels parlants, explica l'entitat, genera una espiral encara més gran de disminució de l'ús social de la llengua, perquè acaba causant que alguns que són competents en la llengua minoritzada s’acostumin a no parlar-la fins i tot amb d’altres de competents, perquè ja han adquirit l’hàbit d’abandonar-la. "Arribats en aquest punt, revertir-ne la situació esdevé molt complicat i cal ésser conscients que el català s’aproxima perillosament a aquest llindar, motiu pel qual calen mesures dràstiques i urgents" per fer front a aquesta emergència.

L’entitat considera que les principals causes que han portat a l’emergència lingüística són la deixadesa i marginació del català per part de les administracions públiques, la pèrdua de consciència lingüística dels parlants i el fet que el jovent d’avui viu en un entorn audiovisual i comunicatiu altament descatalanitzat.

També pot donar una idea d’aquest retrocés en el jovent l’estudi de l'ONG de la llengua sobre l’ús del català als patis de les escoles i instituts de les zones urbanes de Catalunya, on a secundària només el 14% de les converses són en català. A més, recentment s'ha sabut que només el 19% dels joves de la ciutat de Barcelona parla habitualment en català. A Eivissa i Formentera es viu una situació del tot "crítica": només el 2,9% dels joves parla habitualment en català. La llengua majoritària entre companys d’estudi és el castellà, i només el 30,6% del jovent d’entre 15 i 24 anys de les Illes Balears utilitza el català de forma majoritària per parlar amb els companys d’estudi.

stats