Prova pilot per explicar la història dels molins fariners

El comú d'Ordino vol crear una ruta per recordar una tasca que es va fer fins al s. XVIII

Una vintena de persones relacionades amb el món de la cultura i el patrimoni andorrà han estat les primeres a fer una ruta per la vintena de molins fariners que es van assentar a la llera del Valira d'Orient. Un camí amb el qual el comú d'Ordino vol tornar a posar sobre la taula un model de producció que va estar en funcionament fins al segle XVIII. Amb la visita d'aquest dilluns, que ha anat des de l'església de Santa Bàrbara fins a la Cortinada, es busca comprovar si rutes guiades com aquesta poden entrar al catàleg turístic de la parròquia per a què els visitants, però també aquelles persones interessades en la història de l' Andorra rural, puguin conèixer de quina manera es treballava el blat amb l'ajuda de la força del riu.

Segons la cap de Turisme de la parròquia, Cristina Ariño, la iniciativa va sorgir arran de la investigació feta per l'historiador i escultor de la pedra seca, Ton Naudí, sobre les moles farineres. "A l'època existien cases de pagès bastant riques que tenien les seves pròpies moles", ha explicat Ariño, fet que explicaria la gran quantitat d'instal·lacions des del poble d'Ordino fins al Serrat. Naudí, junt amb la guia de muntanya Gemma Adellach, han explicat als assistents tot el que s'amaga darrere d'uns edificis, molts dels quals arriben derruïts als nostres temps.

Amb la majoria de prats dedicats al cultiu del blat, a les moles es produïa un producte destinat al consum humà. Tanmateix, durant l'hivern aquest cereal es barrejava amb herba per poder donar menjar al bestiar. "Era una de les maneres de subsistir al Pirineu", ha afegit Ariño.