Cultura 07/01/2020

Redescobrir Antoni Morell a través de la seva obra

Les llibreries recomanen algun dels seus llibres, clàssics de la literatura andorrana

Ara Andorra
3 min
L'escriptor Antoni Morell i l'excònsol de La Massana, David Baró, durant l'acte de canvi de nom de la biblioteca comunal. / DAVID BARÓ

Andorra la VellaLes llibreteres i llibreteres defineixen Antoni Morell, mort aquest diumenge arran d'una insuficiència cardíaca, com l'escriptor amb més trajectòria de la literatura andorrana. Els seus llibres han guanyat l'etiqueta de clàssics i agraden a tot tipus de públics interessats per la història d'Andorra. "Uns joves de Barcelona van venir a buscar el llibre de Boris I i, al cap d'una setmana, van tornar per un altre", explica la propietària de La Puça, Anna Riberaygua. Vendes que en els darrers anys han disminuït per la descatalogació d'algunes de les seves obres i a l'aturada que el mateix Morell va fer per centrar-se a dur a terme col·laboracions amb altres autors. Amb tot, "sempre es venen", afirma Riberaygua, "és la grandesa dels clàssics". L'ARA Andorra ha demanat a llibreters que escullin algun dels títols de la prolífica obra de l'escriptor d'Escàs.

‘Set lletanies de mort’

Portada de 'Set lletanies de mort'. / GRUP 62

El 18 d'octubre del 1943 l'Andorra rural prèvia a l'esclat del turisme vivia la darrera execució capital i així, amb la lectura de la condemna a la plaça Príncep Benlloch del fratricida Pere Areny a pena de mort, comença 'Set lletanies de mort'. Des de la llibreria La Puça recomanen la novel·la perquè és un llibre que "tracta un tema històric delicat de manera discreta i curosa". Morell desenvolupa els fets, des de la condemna fins a l'execució del fratricida Pere Areny, a través de set lletanies i amb la metàfora d'un rosari com a fil conductor. Precisament la fe en la religió, així com les creences populars de la vida als Pirineus, juguen un paper clau al llarg de la trama. 'Set lletanies de mort', publicada el 1981, va ser la primera incursió de Morell en el món de la novel·la de ficció.

'Boris I, rei d’Andorra'

Portada de Boris I, rei d'Andorra. / ANEM EDITORS

Durant uns anys va estar descatalogada i per al públic lector més jove la història pot semblar una mica esperpèntica, però això no vol dir que el Principat s'hagi oblidat de Boris d'Skossyeff o, com es va fer dir quan va aterrar el 1934, Boris I d'Andorra. Reconeguda com una de les obres fundacionals de la literatura andorrana, La Llibreria recomana 'Boris I, rei d'Andorra' perquè "és una història real d'Andorra", amb "alguns que es van deixar enredar" i "altres que van creure que era una enganyifa". Un dels episodis més interessants de la història del país en el darrer segle que des del mes d'abril passat pot tornar-se a comprar en català gràcies a l'edició de butxaca publicada per Anem Editors.

'Passaport sense noms'

Portada de 'Passaport sense nom'. / ANEM EDITORS

Son una vintena de retrats literaris de personatges del país publicats a l'antic setmanari Andorra 7 al 1979, inspirat en els 'Homenots' de Josep Pla. Als 25 passaports originals, amb Òscar Ribas, Julià Reig o el Mestre Orelleta, se li van sumar al 2017, amb la reedició de l'obra, altres noms com els de Lídia Armengol, Jaume Bartumeu, Sergi Mas, Enric Vila o Enric Palmitjavila. "Els personatges són com la vida mateixa", apunten des de la Biblioteca Pública de Govern, "però sense ser una història heràldica, sinó una personal". A més, el fet que la societat andorrana sigui tan propera fa que sigui fàcil reconèixer algun dels cognoms dels quals parla Morell.

stats