Sant Marc i Santa Eulàlia d'Encamp, els dos nous entorns de protecció de monuments

Andorra la VellaPreservar el patrimoni i delimitar uns entorns de protecció perquè els monuments es puguin conservar en bon estat. Aquest és un dels objectius que marca la Llei del patrimoni cultural d'Andorra, aprovada el 2014, i ho fa establint dues zones de protecció per aquests espais. La primera estableix uns criteris i intervencions en el monument i en el seu entorn que són d'obligat compliment i la segona per criteris de recomanacions als comuns.

Per tal d'avançar en els criteris d'obligat compliment, el Govern porta temps delimitant els entorns de protecció dels monuments. Els següents que el ministeri de Cultura preveu establir de forma definitiva, abans que acabi el 2018 i donant compliment a la llei són: l'església de Sant Marc i Santa Maria i l'església de Santa Eulàlia d'Encamp. Així ho ha apuntat en una resposta per escrit a demandes del conseller general liberal, Ferran Costa. Els dos darrers entorns en ser publicats han estat el santuari de Meritxell, l'any passat, i el de l'església de Sant Serni de Llorts, enguany.

Sense comptar aquests dos últims, actualment hi ha un total hi ha onze entorns de protecció definitius que corresponen a tretze monuments o zones arqueològiques i un paisatge cultural, el de la vall del Madriu-Perafita Claror. L'executiu recorda que aquesta feina de protecció dels entorns té “una complexitat administrativa ja que només el període d'al·legacions és de nou mesos i això allarga necessàriament tot el procés”. A més, s'al·lega que el darrer trimestre del 2018 es durà a terme un acord de col·laboració amb el Col·legi Oficial d'Arquitectes destinat a la revisió del procediment per facilitar el treball de redacció d'entorns de protecció. “Enguany s'ha prioritzat la formació i un cop finalitzada es reprendrà la redacció d'entorns de protecció”. En aquest sentit, el ministeri preveu, de cara al 2019, una inversió de 250.000 euros per a “quatre o com a màxim cinc entorns” per continuar amb la feina de limitacions.

El nomenclàtor i la polèmica

També arran d'una pregunta de Costa, la ministra de Cultura Olga Gelabert dona plena vigència al nomenclàtor publicat el 2010 i apunta que no ha considerat “necessari ni convenient tornar a revisar la feina feta”. Cal recordar que actualment hi ha alguns comuns que fan cas omís al nomenclàtor oficial aprovat fa vuit anys i escriuen seguint les pautes no oficials. Per exemple, oficialment, Canòlic s'escriu sense hac, Aubinyà amb be alta o Juclà sense erra.

Tot i considerar vàlid el document del 2010, la ministra accepta que poden quedar “alguns serrells per tancar” i per això apunta que caldria que la presidència de la Comissió de Toponímia iniciés els tràmits per a la renovació dels representants i actualitzés el nomenclàtor amb les noves incorporacions i modificacions dels darrers dos anys. La renovació de la comissió, per a la ministra, no és urgent però sí que apunta que estaria bé que es reunís cada cert temps per exa