Entrevista amb MARTA PUJOL, cap de l'àrea de Política Lingüística

“Si aconseguim que els joves mantinguin el català en les converses amb castellanoparlants tindrem molt de guanyat”

Ser l'únic idioma oficial d'Andorra garanteix al català certa protecció, en comparació a la resta de territoris de parla catalana

Emergència lingüística. Aquesta és la situació del català, segons assegura un estudi recent difós aquesta setmana per l’entitat Plataforma per la Llengua. Només el 32,5% dels habitants d’arreu dels territoris de parla catalana empra aquest idioma habitualment, un fet que la converteix en una llengua "greument amenaçada", perquè si continua perdent parlants s'accelerarà la seva desaparició. És clar que el català és una llengua amenaçada en pràcticament tot el territori, però no tant a Andorra, perquè gaudeix de certa protecció, la que li dona ser l'única llengua oficial.

Anem amb els indicatius que fan percebre que al Principat no està tan malament la situació com a la resta de territoris de parla catalana. El darrer estudi presentat l'any passat, amb un treball de camp elaborat el 2018, a la pregunta quina és teva llengua pròpia? s'inverteix el percentatge d'ús i molta gent diu que és el català. De fet, el 46% de la població diu que la llengua catalana és la seva llengua pròpia i un 42,6% diu que és el castellà. Un altre indicatiu constatat és la transmissió generacional, i segons apunta la cap del servei de Política Lingüística d'Andorra, Marta Pujol, “hi ha molta més gent que parla català amb els fills que no pas amb els pares”.

Més dades que fan que Andorra no estigui, segons Pujol, en la “situació catastrofista” que assenyala Plataforma per la Llengua. Per exemple, el seu ús estès a l'administració i a la Justícia on, a diferència de Catalunya no conviu amb el castellà, a oficines bancàries, gestories, asseguradores i professions titulades com la medicina. En canvi, “hi ha feina a fer per revifar-ne l'ús a sectors on està més desfavorit” com a grans magatzems, transports públics, pubs i discoteques. Finalment, estarien en una situació intermèdia, bars i restaurants, petit comerç i perruqueries.

Més indicadors positius: els cursos per aprendre català estan plens i enguany, amb la pandèmia pel mig, hi ha 90 persones inscrites –el doble de les previstes– als cursos que l'àrea ha preparat de manera telemàtica.

Els joves el coneixen però no l'utilitzen

Un dels problemes detectat per Política Lingüística és el canvi d'idioma de la població catalanoparlant quan interaccionen amb castellanoparlants. El 75% dels que comencen en català canvien de llengua, i això és el què fa abaixar l'ús en certs contextos. Qui té més coneixements de català? Els catalanoparlants d'origen, els de nacionalitat andorrana i joves, sobretot amb estudis alts. I qui l'utilitza més? Doncs els col·lectius que millor coneixen l'idioma, excepte el dels joves. “Ens trobem dels 15 als 35 anys amb un indicador d'ús molt diluït. Si aconseguíssim que els joves mantinguessin l'idioma en les seves converses amb castellanoparlants tindríem molt de guanyat”, apunta Pujol, per afegir que “no s'ha de renunciar a la llengua pròpia”.

Una altra barrera que es troben a l'hora d'incidir en el col·lectiu de joves és que viuen en un entorn audiovisual i comunicatiu altament descatalanitzat. “Haurem de fer un esforç d'imaginació per arribar a ells”, explica Pujol. De fet, aquest esforç passa per potenciar l'activitat a les xarxes socials i a les plataformes d'internet. I de moment no els està anant malament. El vídeo amb el tema musical del grup Punkers Love the 80's presentat la setmana passada i que forma part de la darrera campanya de promoció de l'ús del català entre els joves du gairebé 3.000 visualitzacions a Instagram i més de 4.000 al seu canal de Youtube.

I un darrer apunt, que relaciona català i internet, i que vol fer de contrapunt a les males notícies sobre la salut del català difoses per la Plataforma per la Llengua. La VII Viquimarató de la Llengua Catalana, organitzada per la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat catalana i la Fundació Amical Wikimedia, que va tenir lloc la segona setmana de novembre, tenia la novetat que per primera vegada es comptava amb la implicació dels set territoris on es parla català: l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià. La #ViquiLlengua7x7 va assolir el repte de millorar o crear 50 articles de lingüistes en llengua catalana.

Recordem que, segons dades de la Viquipèdia, la versió de la Viquipèdia en català (o valencià), pel nombre total d'articles, a data d'agost de 2020, és la vintena de les edicions sota aquest paraigua, per davant de la sèrbia i per darrere de la persa, així com la cinquena edició en llengua romànica. No tot està perdut.