Com eren els antics andorrans?

Un estudi en què participen universitat i empreses determina l'aspecte dels tres individus de la Feixa del Moro

Un estudi liderat per la Universitat Complutense de Madrid sobre els tres individus trobats a la Feixa del Moro (Juberri) ha aconseguit descriure l’ aparença que tindrien. Cal recordar que aquesta necròpoli del Neolític (datada entre el 3975 i el 3790 abans de Crist) és una de les més importants del nord-est de la península ibèrica. Les dades obtingudes fins ara determinen una elevada probabilitat que es tractés d’una família biològica, la qual cosa serviria per reforçar la hipòtesi del costum d’enterraments familiars en aquest període.

Els tres individus tindrien els ulls marrons, el cabell castany per a la dona adulta i el nounat i castany vermellós fosc per a l’home adult. Per primera vegada un equip multidisciplinari ha obtingut dades genètiques fenotípiques en mostres tan antigues del Neolític a la península ibèrica. Cal recordar, a més, que les dades publicades a 'Journal of Archaeological Science' suggereixen que es tracta de l’enterrament familiar de pare, mare i fill.

“Aquestes troballes permeten conèixer millor les societats neolítiques i el seu patró d’enterrament. Saber si era més o menys freqüent enterrar individus genèticament relacionats junts o separats, fent-nos qüestionar si el concepte de família ja existia en aquestes comunitats i quin significat podria tenir”, destaca la investigadora del grup de genètica forense i genètica de poblacions de la Universitat Complutense de Madrid Cláudia Gomes.

A més del parentiu biològic, el registre arqueològic situa l'enterrament en una habitació. Els artefactes i la cura mostrats durant el ritual funerari apunten també a una probable família biològica neolítica. "Seria el concepte de família el conjunt de pares i els seus descendents? O era el clan, i pot o no incloure a descendents? O es referirien a tota la comunitat?", es pregunta Gomes. Per a això, afegeix, seria important trobar altres jaciments amb restes humanes en les regions properes a la de l'estudi per verificar-ho, encara que de moment es desconeixen.

Per dur a terme l'estudi, que va començar al 2017, es va utilitzar la metodologia comuna en genètica forense, donat l'estat crític en què es trobaven les mostres, per la seva antiguitat i la seva conservació. "La metodologia forense és l'única que ens assegura ambients (laboratoris) estèrils, evitant contaminacions externes. Hem analitzat tant informació nuclear, com de DNA mitocondrial ", explica la investigadora de la Complutense.

En el treball han participat diferents universitats i les empreses ReGiraRocs i Genome4care.