El calze i la patena de Núria també són refugiats
El Museu Diocesà inaugura una exposició de petit format amb dues peces del segle XIII que van patir l’exili durant la Guerra Civil espanyola
La Seu d'UrgellPeces artistiques de vuit segles d'història i la "dramàtica situació" que viu la població refugiada a l'actualitat tenen més relació del que molts poden pensar. El vincle ha estat traçat pel Museu Diocesà d'Urgell a través de dues peces de la seva col·lecció permanent: el calze i la patena del Santuari de Núria i una còpia de la Mare de Déu (l'original està a Núria). Dues peces que, a la seva manera, també van viure en primera persona un exili, ha remarcat el director del museu, mossèn Josep M. Mauri.
Són peces del segle XIII, del romànic tardà, a les quals se'ls ha volgut donar "una nova contextualització", ha explicat la delegada diocesana de Patrimoni, Clara Arbués. Una contextualització contemporània, emmarcada en el conflicte bèl·lic de la Guerra Civil espanyola. La nit del 22 de juliol del 1936 les peces van ser "amagades a la muntanya", van passar cap a França i "van acabar a Suïssa". En el cas de la Mare de Déu, va tornar al Santuari de Núria el 1941, mentre que el calze i la patena no ho van fer fins el 1982.
"Normalment en una exposició permanent d'un museu d'art s'explica el valor de la peça des d'un punt de vista històric i artístic", ha plantejat Arbués. En l'exposició de petit format, inaugurada aquest dijous, les obres s'han "descontextualitzat" per explicar un altre relat, el de l'exili. Així, i a banda de servir per homenatjar les víctimes dels actuals conflictes bèl·lics, és una manera també d'aconseguir que els museus "es converteixin en espais de debat" per parlar del present i del futur. No només del passat.
L'exposició es podrà veure durant el proper mes i s'ha inaugurat coincidint amb el Dia internacional dels museus, amb portes obertes per a tothom a la instal·lació. Mauri ha volgut destacar de les peces el seu alt valor històric, i que també són una "manifestació de la vida, de la civilització, de la identitat d'un poble". Quan es contemplen, "hem d’intentar veure l'esperit que els escultors i pintors del seu temps van voler transmetre als seus contemporanis", ha demanat.
