'El circ de la Pilarín' ja es pot visitar al Museu del Tabac
La il·lustradora vigatana, Pilarín Bayés, exposa una selecció antològica de la mà de la Fundació Julià Reig
Sant Julià de LòriaDes d'aquest dijous i fins al 24 de maig es pot visitar a la sala d'exposicions del Museu del Tabac de Sant Julià de Lòria l'antologia de Pilarín Bayés, la il·lustradora vigatana que ha dedicat bona part de la seva llarga trajectòria professional -va néixer el 1941- als infants i a les obres divulgatives i de contes infantils. L'exposició -'el circ de la Pilarín', com s'ha volgut anunciar per evocar al món que tant ha gaudit il·lustrant Bayés- repassa les sis dècades d'obres de l'artista, que guarda una estreta relació amb la família Reig i la presidenta de la Fundació Julià Reig, Déborah Ribas Duró, patrocinadora de l'exposició, i que ha permès tornar a portar a Andorra l'artista, pocs mesos després de ser homenatjada, juntament amb Roser Duró, en la 38a Nit Literària. Bayés ha aprofitat per parlar dels nens, "el meu públic", i de la seva feina al servei del text. L'artista ha ofert un comentari pas a pas per les obres exposades i ha insistit en els bons valors que aporta l'art, com la "bona convivència", una disciplina que, com ha recordat Bayés, Subirats va qualificar de "l'eròtica de la història".
"Els il·lustradors som servidors d'un text, treballem perquè sigui comprensible i es faci més amè", ha explicat modestament Bayés. La il·lustradora gaudeix d'aquesta feina, i especialment pels nens, "perquè un nen, sense cap imatge se li fa molt dur, i més en els temps de la televisió", però també perquè "obrim el camí del gust estètic, que és el camí perquè un nen quan sigui gran apreciï l'art, que és una cosa que dóna gust a la vida" i, a més, per aconseguir "que els adults se'n recordin de quan eren nens". Així és com ha definit el seu sentiment davant una professió que ha cultivat des de la dècada dels 60.
Precisament d'aquella època són les primeres de les obres exposades al Museu del Tabac de Sant Julià de Lòria fins al 24 de maig, com el 'Romancero gitano', del 1962, un regal al seu futur marit Joan M. Sala, una obra amb moltes tintes i traços grans d'homenatge a García Lorca, o les 'Anècdotes de l'avi Cándido', el seu avi, o el seu primer llibre per a nens, a qui té un respecte imponent i vol tractar seriosament, més enllà del cinema de Disney, "que n'hi ha que són estupendes, però se'ls ha de donar coses també com a la gent gran".
Els anys 70 recullen l'"esplendor d'una època interessant", com l'ha qualificada Bayés, amb altres textos inspiradors, com els de la poeta Núria Albó, que la van portar a experimentar amb una tècnica que inclou una caixa de llums, i les festes i tradicions dels "catalanoparlants -andorrans, catalans, valencians, algueresos..." com les històries de Sant Jordi o la 'Història de Catalunya' del 1973. Després, els 80 introdueixen més colors, i més mides, per explicar més tradicions, com les dels Reis, les palmes de Pasqua, les revetlles o les 'Quatre estacions', de gran format, per explicar-les didàcticament als més petits.
La secció dels 90, recorda els Jocs Olímpics, "que van omplir-ho tot", els 500 anys del descobriment d'Amèrica, amb il·lustracions que mostren "barreges de cultures", però també un dels llibres més productius per a Bayés, 'La Alhambra contada a los niños', que es ven ininterrompudament i que, com la van advertir a Andalusia, "fes-te el càrrec que amb aquest llibre tens un olivar i cada any reculls els fruits". Juntament amb el llibre de Dalí, que ha venut més d'un milió d'exemplars, és el de més èxit.
L'exposició també presenta obres més fosques, perquè segons Bayés "un artista pateix molt i fruit d'una vida turmentada treu unes obres que impacten molt". Precisament, els anys 2000 mostren molta maduresa, amb les versions fidels dels contes clàssics, una obra venuda a la Xina, que és "una petita enciclopèdia, perquè els contes són l'educació sentimental dels nens". Però aquesta secció també inclou mapes, com els del Delta de l'Ebre o de Bruges, una de les seves ciutats favorites, a 'Bruges conteé aux enfants' i els interiors de llocs emblemàtics de Catalunya, com el Palau de la Música o el Monestir de Montserrat.
No podia faltar la 'Història del Museu del Tabac', del 2003, amb comentari inclòs: "a Andorra han estat molt espavilats de treballar el tabac, una planta tropical. Tampoc els seus darrers autoretrats, com a cantant d'òpera a 'Caps florits' i al circ, al seu particular circ, "un món molt bonic que els nens s'ho han mirat molt i ha sigut el millor premi".
L'obra de Bayés, colorida, detallista -tot i que ella nega ser tècnicament "gaire bona"- i amb un amor especial per la tinta xinesa de colors, es pot visitar des d'aquest dijous fins al 24 de maig al Museu del Tabac-Antiga fàbrica Reig al carrer doctor Palau de Sant Julià de Lòria, de dimarts a diumenge i gratuïtament.
