Els anys, la qualitat dels materials i el mal temps, darrere l'esfondrament de Sant Vicenç

Llovera confia que l'any que ve la torre pugui estar reconstruïda

L' antiguitat del monument (més de 1.200 anys); la pèrdua de la cohesió del morter interior; la fallida de la base en la banda sud-est i l'episodi de pluges i vent, són les causes que, segons els experts, van causar que el campanar de Sant Vicenç d'Enclar col·lapsés i caigués el mes de desembre passat. Així es desprèn de les anàlisis que s'han dut a terme i que s'han presentat aquest dijous. Ara el repte és fer una "reconstrucció" la més fidedigna possible, motiu pel qual de manera paral·lela ja es treballa en el concurs per a la selecció d'un equip que redacti el projecte de reconstrucció del campanar. El director de Patrimoni Cultural, Xavier Llovera, ha manifestat que la voluntat és que "durant l'any que ve es tingui campanar tret que sigui una cosa molt complexa" i amb la qual cosa es permeti encabir aquesta finalització amb la tramitació de la candidatura del coprincipat a patrimoni mundial, u procés que es pot allargar uns quants anys.

Dos dels experts que integren la comissió creada 'ad hoc', Olivier Poisson i José Luís González, han donat la seva opinió sobre les causes de l'esfondrament. Per a Poisson, va ser una " conjunció de factors". González, al seu torn, ha expressat el parer que ara les diferents causes s'haurien de tornar a plantejar i fins i tot fer una inspecció 'in situ' per acabar de "confirmar les diferents hipòtesis". En el que sí que ha estat clar és en el fet que difícilment es podria preveure el que ha acabat passant, ja que per exemple el fet que els morters estiguessin "molt degradats" era complex de detectar. En aquest sentit, Llovera ha completat el parer dels experts afegint que tot i que ara com ara és difícil assenyalar una causa com a més probable que una altra la "degradació dels morters és molt important"; així, ha detallat que s'ha pogut comprovar que hi havia "més terra que calç" i que això era "un càncer del propi monument" que sovint com la malaltia, pot costar de detectar.

Tal com s'ha esmentat, un cop analitzades les causes i havent identificat 441 pedres de la part caiguda s'encara al procés de reconstrucció que com ha comentat Poisson haurà de ser la més fidedigna possible si bé ha lamentat que "l'original ha desaparegut per sempre". De totes maneres, ha assenyalat que hi ha diferents tècniques avui en dia que permeten reconstruccions molt reals respecte del monument original. Llovera ha defensat que la intervenció de què va ser objecte el campanar el 2016 desconeixia els defectes en el morter que tenia l'edifici i, per tant, es van fer altres actuacions d'acord amb la informació que es tenia.

La ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, ha explicat que ara "mirant al futur" es treballa "en els següents passos, ja que del que es tracta és de la recuperació i de disposar de la millor informació per poder incorporar-la" al projecte de reconstrucció. De manera paral·lela, han explicat tant Riva com Llovera, es treballa amb el comú d'Andorra la Vella per l'adequació del roc d'Enclar de tal manera que es pugui crear un entorn "més ben adequat" i tenint en compte que Sant Vicenç és en el projecte de candidatura a patrimoni mundial del coprincipat un element clau.

Canvi de paradigma

González ha qualificat de "modèlica" la feina que ha fet el departament un cop el monument es va ensorrar i al seu torn el director de Patrimoni Cultural ha avançat que es vol analitzar "un canvi de paradigma" en l'anàlisi que es fa sobre l'estat dels monuments, ja que ha manifestat que hi ha "altres maneres" de conèixer l'estat dels edificis que es poden aplicar. De totes maneres, ha puntualitzat que cal tenir en compte els costos tan econòmics com sobre els monuments i ha afegit que la idea seria començar a aplicar aquest nou mètode a tots els campanars de torre romànics i després continuar amb els barrocs. Malgrat això, ha incidit que Sant Vicenç d'Enclar "s'ha cuidat i s'ha cuidat bastant".