Cultura 20/10/2015

Les vitrines d'una nació

Experts i professionals coincideixen en la importància i la responsabilitat que tenen els museus a l'hora de forjar la identitat d'un país

G.ll.t.
3 min
La xerrada i la taula rodona s'han fet a la Farga Rossell / G.LL.T.

La Massana"Els museus són les vitrines d'una nació". Així ha definit el rol d'aquests equipaments el professor d'antropologia social i museologia de la Universitat de Barcelona, Xavier Roigé, durant la conferència i taula rodona 'Museus, identitat i comunitat en temps de crisi', que s'ha celebrat aquest dimarts a la tarda a la Farga Rossell. En l'acte, organitzat pel comitè andorrà de l'ICOM (el Consell Internacional dels Museus), en col·laboració amb el Govern, professionals i experts han debatut al voltant de la funció dels museus en la societat i de les eines per apropar-los al públic local.

Un dels aspectes més destacats durant la vetllada ha estat el paper i la responsabilitat que tenen els museus a l'hora de mostrar la identitat d'un país. En aquest sentit, Roigé ha posat de manifest la capacitat que tenen aquests equipaments de transmetre "una imatge real" d'aquesta identitat i de "poder dir als de fora com som".

Tot i això, també ha destacat algunes de les contradiccions, i en el cas d'Andorra ha posat com a exemple el fet que els museus etnogràfics mostren una realitat que pràcticament ja no existeix, i que "xoca" amb el que acaba veient el visitant "quant passeja per l'avinguda Carlemany".

Definir com s'explica el país

És per això que Roigé ha destacat la importància de definir bé què és el que es vol transmetre a través d'aquests museus, alhora que ha posat de manifest que és "tremendament complex plasmar la identitat d'un país" en un equipament així.

D'altra banda, com a exemple de la rellevància i la responsabilitat que tenen aquests equipaments, Roigé s'ha referit al lema que defineix els objectius del Museu Nacional d'Austràlia: "explorar el passat, il·luminar el present i imaginar el futur".

Roigé també ha posat de manifest que ja fa uns quants anys que el nombre de turistes que visiten els museus està creixent en detriment dels "autòctons", que cada cop coneixen menys els seus equipaments.

En aquest sentit, una de les participants en la taula rodona que s'ha celebrat posteriorment, Alexandra Molné, ha posat de manifest la importància que té el fet que la gent del país conegui els seus museus, ja que aquests són fonamentals a l'hora de construir i enfortir la identitat nacional.

Molné, que és professora de la Universitat d'Andorra i recentment ha estat doctorada amb una tesi sobre la identitat nacional, ha remarcat que "com més coneixements té la gent de la seva nació, més s'hi identifica". En aquest sentit, ha posat en valor el fet que "la identitat cultural és també una forma de transmetre aquestes creences, valors i coneixements que tenim sobre la nostra nació".

Precisament per tal d'aconseguir que la societat andorrana conegui més aquest patrimoni, i això ajudi a consolidar aquesta identitat nacional, Molné ha destacat la necessitat de dur a terme algunes accions, com ara posar més facilitats perquè alguns dies les famílies puguin visitar gratuïtament els elements patrimonials del país, o bé fomentar entre els estudiants el curs de guia cultural, "perquè el coneguin, s'hi apuntin i puguin transmetre aquest patrimoni".

La necessitat d'un museu nacional

En aquest punt, Molné també ha volgut destacar que l'existència d'un museu nacional a Andorra "ens aniria bé, perquè justament seria el que explicaria com és la identitat nacional andorrana d'una forma diferent de com l'hem entès fins ara, ja que abans portava implícits una sèrie de valors que formen part d'una història que va canviant dia a dia".

"La societat va canviant i ara és molt més diversa, amb identitats molt més plurals, i aquest museu nacional hauria de reproduir aquesta societat i cultura que hi ha avui en dia, que és contemporània, moderna, diversa i heterogènia", ha afegit.

A la taula rodona, a la qual s'ha debatut sobre aquesta i altres qüestions, també hi han pres part el professor, historiador i escriptor Joan Peruga i la membre de l'ICOM, Maria Àngels Ruf.

stats