Andorra, a l'expectativa del pla de xoc europeu

El sector financer i empresarial del país celebra que la UE comenci a organitzar la recuperació econòmica després de la pandèmia

L’emergència sanitària ha demostrat la forta   dependència  que el país té amb els seus estats veïns. Ja no només per una qüestió de mobilitat -en una situació en la qual Andorra va quedar literalment atrapada entre dos territoris- sinó per la fragilitat de la seva economia, tan dependent dels turistes que travessen la   frontera  per totes dues bandes.

I precisament com el Principat anirà bé si   Europa  va bé, el sector financer i empresarial andorrà ha celebrat que els líders de la Unió Europea ( UE) hagin començat a dissenyar el pla de recuperació econòmica després de la pandèmia. La primera trobada es va produir el divendres passat, de manera telemàtica, i es basa en un pressupost comunitari per al període 2021-2027, dotat amb 1,1 bilions d'euros, que serviria de suport per emetre deute en els   mercats  de cara a finançar un fons de recuperació. Aquest tindria 750.000 milions d'euros que es distribuirien al seu torn als països membre: 500.000 milions es canalitzarien en forma de subvencions a fons perdut i 250.000 milions en forma de   préstecs.

L'objectiu és tancar el pacte al juliol perquè després l'Eurocambra doni el vistiplau i es concloguin els processos de ratificació nacionals aquest mateix any.

França, Espanya, Itàlia i  Portugal  són els més conformes amb la proposta de   Brussel·les, que recull les seves demandes d'emetre deute comú i donar prioritat a les subvencions per evitar que el seu deute públic es dispari.

I el pla de recuperació andorrà?

A falta d’un acord d’associació amb la UE que li permeti beneficiar-se d’aquests ajuts, Andorra ha hagut de buscar el seu propi camí. Com ha detallat el ministre de Finances,   Eric Jover, a llarg d’aquestes darreres setmanes, el pla econòmic de recuperació es basarà en afrontar el dèficit acumulat a través de les diverses línies de crèdit contractades a entitats com el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, del qual n’és membre recentment. A llarg termini, en revisar el sistema fiscal i posar èmfasi en la diversificació de l’economia. L’estratègia de “sobrecapitalització” que està seguint el   Govern  té l’objectiu d’aconseguir la confiança dels mercats per atraure inversió i reconeixement internacional.

A més, s’han buscat ingressos extraordinaris, com el fons de solidaritat, el compte de compensació creat per la llei de sostenibilitat de les finances públiques, i s’han fet servir les reserves de   FEDA  i   Andorra Telecom, a més de preveure una forta contenció de la despesa pública.