Andorra, (de)pendent de Catalunya

Des d’avui proliferen els municipis catalans on s’apliquen restriccions per frenar rebrots

FRANCESC ALGUACIL / PAU ESPARCH / NÚRIA JUANICO

Andorra ha fet els deures que toquen ara i ha habilitat una infraestructura de detecció del virus amb una àmplia capacitat, però ha passat massa cursos sense asseure's davant el pupitre, i ara en paga les conseqüencies, derivades de dependre econòmicament de les visites d’un tercer. Un veí que ha d’adoptar mesures restrictives de mobilitat perquè veu com es disparen els rebrots. De fet, a l’espera que Govern doni avui dades actualitzades sobre el nombre de positius al país, i tenint la situació, de moment, controlada, tant la plana política com l’empresarial miren amb preocupació més enllà de la frontera del riu Runer.

Si durant aquestes dues darreres setmanes l’hostaleria ha vist amb il·lusió com creixia el número de reserves, i aquest mateix cap de setmana les avingudes comercials del centre semblaven, pel nombre de visitants, reviure temps anteriors a l’epidèmia, la situació a Catalunya ha començat a frenar expectatives. Ho explicava la presidenta d’Autèntics Hotels, Cristina Canut: “L’entrada de reserves s’ha calmat tant pel que fa al que queda de juliol com per a l’agost”. Canut ha indicat que una data on s’acostuma a fer el ple com la Mare de Déu d’Agost “encara hi ha disponibilitat”.

Una preocupació que s’estén per gairebé tot el país, si es té en compte que el turisme és la principal font d’ingressos, que més de la meitat dels 8 milions de visitants que entren anualment a Andorra ho fan per la frontera del riu Runer, i que el 41% dels assalariats del país treballen en el comerç (25%) o l’hoteleria (11%).

Catalunya amplia restriccions i municipis afectats
Amb una mitjana de detecció, des de mitjans de la setmana passada, de gairebé un miler de contagis per dia, Catalunya veu com les mesures de contenció que va decretar fa dues setmanes, amb els primers rebrots al Segrià, no han servit per aturar nombre de positius.

Per esvair dubtes sobre   les restriccions que s'apliquen a diversos municipis de Catalunya  per frenar els rebrots de covid-19, el Govern de la Generalitat va difondre ahir un document de quatre pàgines que concreta les mesures i que va suposar el cop d'efecte per als ajuntaments afectats.   En 25 preguntes i respostes, el Procicat va insistir que es prohibeixen les activitats culturals i l'obertura de gimnasos excepte si tenen autorització. També va recomanar reforçar el control a les platges i va demanar als consistoris que els bars no funcionin de nit. Són instruccions per a Barcelona, 12 ciutats més de l'àrea metropolitana i alguns municipis del Segrià i la Noguera que des de dissabte tenen en vigor limitacions. Però des d'avui s'hi afegeixen Sant Feliu de Llobregat, Figueres i Vilafant. Una suma que arriba als tres milions de població.

Barcelona va tornar a tancar ahir, com dissabte, els accessos a diverses platges, i a la Costa Brava si fa no fa el mateix: Palafrugell va clausurar de nou totes les seves platges per l'afluència de banyistes.  La recomanació de divendres de la Generalitat d'evitar moure's va tenir poc efecte a jutjar per les cues de vehicles que van sortir de l'àrea metropolitana per anar a les platges de les comarques gironines, de la Costa Daurada i als destins de muntanya. I  l'estira-i-arronsa entre els ajuntaments barcelonins i el Govern per l'aplicació de les restriccions va fer que el compliment de les mesures no fos efectiu. Però sembla que avui es podria notar un canvi, perquè, després de la publicació del document del Procicat, l'Ajuntament de Barcelona  va anunciar que aturava les activitats culturals i esportives a partir d'ara pendent de les excepcions que es puguin autoritzar.

La decisió de Barcelona va arribar per la fermesa de la Generalitat en dir que les activitats culturals i esportives estan prohibides i que només es poden fer si tenen el vistiplau del Procicat. Aquest va ser un dels aclariments   davant els interrogants dels ajuntaments, que també havien preguntat sobre els comerços i els mercats ambulants, les platges i l'opció de fixar uns horaris en la restauració i l'hostaleria. Les respostes van ser que la cita prèvia als comerços és una recomanació i que els mercats ambulants poden obrir. Pel que fa a les platges, el Govern va concretar que no se'n preveu el tancament permanent, però que es demana complir els aforaments per evitar aglomeracions i garantir les distàncies de seguretat. Dels bars, es va fer la petició als ajuntaments que no funcionin de nit -perquè no es permeten les activitats d'oci nocturn- i que estableixin un horari de tancament.

Barcelona vol excepcions

El punt que havia sigut més conflictiu, el de les activitats culturals i esportives, va ser el que es va traduir en una reacció de l'Ajuntament de Barcelona poca estona després que la Generalitat hagués difós el document de les mesures. L'alcaldessa, Ada Colau, va denunciar   la confusió generada per part del Govern  a l'hora de delimitar què es pot fer i què no i va assenyalar "que sembla incoherent mantenir terrasses o platges obertes i alhora prohibir espectacles o esports que compleixen la normativa sanitària". Però, després que el Procicat confirmés el tancament de les activitats culturals i esportives, en el mateix tuit Colau va dir: "A contracor, haurem d'aturar el Grec i els equipaments esportius no podran obrir", alhora que va reclamar excepcions "que són de sentit comú".