Andorra vira cap a l'emissió de deute internacional

El ministre Jover anuncia l'objectiu perquè al 2022 el 74% del finançament provingui de l'estranger i que el deute bancari andorrà es rebaixi al 14%

Cal que l’Estat compti amb fonts de finançament diverses per “ser resilients”. “Diversificar les fonts de finançament és un dels elements principals per augmentar la resiliència i afrontar els reptes de futur”, així ho defensa el ministre de Finances, Eric Jover, i per aquest motiu a banda de les accions que s’estan fent per esdevenir membres del Fons Monetari Internacional (FMI), del Banc europeu d’inversions i l’adhesió al Banc de desenvolupament del Consell d’Europa, des de l’executiu també es treballa per fer emissions de deute internacionals. Aquesta possibilitat es podria materialitzar ja l’any que ve o al 2022, tal com ha explicat Jover, que ha afegit, però, que aquest any ja es farà “un primer pas intermig” i alguna de les emissions nacionals que s’han de renovar podrien comptar amb participació de “clients institucionals internacionals”.

Jover ha manifestat que les converses que ja s’han tingut amb aquests clients institucionals de fora d’Andorra han estat fructíferes ja que “han mostrat interès”, motiu pel qual des de l’executiu es confia que l’emissió que aquest any es pugui obrir a participació internacional tingui èxit. Ara bé, el percentatge d’aquesta participació encara no està definit i tampoc la data exacta. De totes maneres, el ministre de Finances ha recordat que a finals d’any caduquen dues emissions de deute i que una d’aquestes ja podria incloure aquesta obertura fora de les fronteres d’Andorra.

Pel que fa a les emissions purament internacionals, les ha situat l’any que ve o de cara al 2022, tot emfasitzant que el que caldrà és “reestructurar” les actuals, ja que per fer aquesta sortida als mercats internacionals caldria augmentar les quantitats d’aquestes emissions. En aquest sentit, ha explicat que hi ha inversors que no participen en les que són inferiors als 250 milions i les que ha fet Andorra fins ara estan lluny d’aquesta xifra. El fet que s’augmenti la quantitat, ha incidit Jover, no voldrà dir “que l’Estat s’endeuti més” sinó que hi hagi uns reestructuració d’aquestes emissions. També caldrà allargar el termini de venciment, en un principi podria estar en una forquilla d'entre els tres i els deu anys (incrementant d’aquesta manera la durada respecte de les que es fan de manera nacional) i es preveu que més endavant també tinguin una durada més enllà dels deu anys.

L'objectiu que es marca l'executiu és que al 2022 el 74% del finançament provingui de l'emissió de deute internacional i que el deute bancari andorrà es rebaixi al 14% i sent l'internacional del 8%.

El titular de Finances ha manifestat que ser membres de l’FMI és un element que serveix per “donar credibilitat” de cara a les emissions internacionals i ha reiterat que aquesta adhesió ha ajudat perquè en plena crisi agències de ràting com Standard & Poor’s hagin mantingut la qualificació. En aquest sentit, ha reiterat que això pot arribar a suposar un estalvi en despeses financeres d’entre quatre i set milions i mig, és a dir “diners que es podrien gastar en altre coses”.

El ministre ha fet aquestes manifestacions en el marc d’una trobada amb els mitjans de comunicació en què ha destacat que ja es treballa amb el Banc de desenvolupament europeu, del qual Andorra és membre des del 26 de maig, per poder materialitzar projectes concrets per als quals demanar finançament. També ha recordat el treball per formar part del Banc europeu d’inversió i ha incidit en els passos fets per a l’adhesió a l’FMI. Ha tornat a insistir en el baix cost que suposa formar-hi part, una quota de 4.338 euros a l’any i tenir bloquejats uns 266.500 euros, i ha emfasitzat els avantatges de ser-hi membres. També ha remarcat la importància que el Consell General avali aquesta adhesió (amb l’aprovació de la llei d’acompanyament i el conveni de l’FMI) abans del 17 d’octubre, de tal manera que Andorra no només esdevingui membre de l’organisme internacional sinó que també es pugui integrar en una circumscripció que permetrà, ha defensat, tenir més pes en les votacions, disposar de la infraestructura que l’FMI destina a les circumscripcions i que persones d’Andorra puguin integrar l’estructura de l’FMI. A més d’enfortir els lligams amb els països que formen part de la circumscripció, entre els quals Holanda, Bèlgica i Luxemburg, amb els quals es podrien desencallar els convenis per evitar la doble imposició.

Crèdits tous

D’altra banda, i fent referència a les ajudes que ha destinat l’Estat a les empreses, Jover ha concretat que es calcula una morositat del 18%, que ja ha avançat que “no es complirà” ja que s’estarà per sota. En aquest sentit, ha recordat que es donaran pròrrogues de sis mesos perquè les empreses puguin tornar els diners. L’objectiu, ha dit, és “no ofegar les empreses”. Quant al funcionament del programa de crèdits tous, ha recordat que el primer de 130 milions es va esgotar però que, en canvi, el segon té un “ritme d’evolució molt lent” i, per tant, no s’esgotaran els 100 milions disponibles. De fet, ha concretat que entre els dos programes calculen que hi haurà una utilització de 150 milions.