El Brent es contagia dels EUA i cau a mínims dels últims divuit anys

El barril de petroli de referència a Europa cau per sota dels 20 dòlars

El Brent, el petroli de referència a Europa, no ha arribat a preus negatius, com sí ho va fer dilluns el West Texas Intermediate, de referència als Estats Units,  que va assolir un preu negatiu de 37,60 dòlars el barril. Es a dir, els inversors no havien de pagar pel petroli, sinó que cobraven per endur-se'l. Però el mercat europeu sí que s'ha contagiat aquest dimarts, i el barril de Brent des de primera hora ha anat perdent valor en el mercat. Des dels 25,57 dòlars el barril a què va tancar el dilluns ha caigut per sota dels 20 dòlars –prop d'un 23% de descens– i ha assolit uns preus que no es veien des de fa 18 anys.

Les causes de la baixada del preu del petroli cal buscar-les en la demanda, que s'ha desplomat amb el confinament de mig món. Amb una gran part de línies aèries sense operar i el transport que ha baixat a mínims, el consum de combustibles s'ha ensorrat i, malgrat que  els països productors de l’OPEP i Rússia van acordar retallar la producció en 10 milions de barrils diaris,  es calcula que la demanda ha caigut el doble. I les perspectives no són de recuperació, segons l'Agència Internacional de l'Energia, que ja va advertir que aquest abril es tornaria al consum que hi havia l'any 1995 i calculava que el descens de mitjana aquest any serà de 9,3 milions de barrils diaris.

Però a la baixada de la demanda s'hi han de sumar dos factors que han fet caure més el preu del petroli. D'una banda, la manca de capacitat d'emmagatzemar estocs. I de l'altra, el funcionament del mercats financers. Sobre el primer aspecte, Gerard Paulides, director financer de Royal Vopak NV, la primera empresa privada d'emmagatzematge de petroli al món i amb seu a Rotterdam, explicava a Bloomberg que no hi ha dipòsits al món per guardar el petroli. Els productors americans estan buscant on guardar el petroli, encara que sigui en vaixells. De fet, el preu de llogar un d'aquests petroliers s'ha triplicat respecte a fa un any, segons explicava el Wall Street Journal.

El factor del funcionament dels mercats de primeres matèries també va influir en la caiguda dels preus als Estats Units. En arribar a la fi dels contractes de maig, els operadors tenien dues opcions: quedar-se el petroli, sense poder emmagatzemar-lo i a uns preus baixos, o tancar el contracte i vendre futurs. Com que molts van fer això últim a la vegada, els preus es van posar en negatiu, cosa que pot tornar a passar, segons explica Alejandro Alcaraz, professor de finances d’Eada.

La caiguda del preu del petroli té, a més, altres repercussions en els mercats financers. Les petrolieres ja estaven perdent valor abans de la pandèmia i la caiguda s'ha aguditzat. Però les petrolieres ponderen molt en els índex borsaris –l’Íbex-35 a Espanya– i per això les borses de tot el món aprofundeixen els seus números vermells. La pèrdua de valor de les accions de les petrolieres deixa la porta oberta a possibles opes hostils, explica Alcaraz. Ja hi ha hagut moviments. L'Aràbia Saudita, un dels principals productors mundials de petroli, ha aprofitat per guanyar pes en el mercat. A través del seu fons sobirà, Public Investment Fund (PIF), el règim dels Saud ha aprofitat aquest abaratiment de les companyies a la borsa per comprar accions. El fons saudita ha comprat fins a 1.000 milions de dòlars de les petrolieres Royal Dutch Shell, Total, Eni i Equinor, segons va avançar la setmana passada el Wall Street Journal. No obstant, la petroliera que és propietat del regne saudita, Aramco, que va començar la seva aventura a la borsa només fa uns mesos, va perdre ahir un 2% a la Borsa de Riad. I els inversors també s'han fixat en l'espanyola Repsol. Ahir es va saber que el fons Citadel ha superat un 1% del capital de la petroliera que presideix Antoni Brufau, amb un paquet d'accions valorat en uns 120 milions d'euros i que converteix aquest fons en el quart accionista de l'empresa.

Efectes col·laterals

Però la caiguda del preu del petroli pot tenir altres efectes sobre els mercats energètics. D'una banda, un petroli barat va en contra del desenvolupament de les energies renovables. "Amb el petroli tan barat les energies alternatives perden atractiu", indica el professor d'Eada.

A més, el preu barat del petroli converteix en ruïnós el negoci del fracking, que va portar els Estats Units a convertir-se en el primer productor del món. Per això, el president dels EUA, Donald Trump, ha anunciat –sense concretar– un pla de rescat per al sector del petroli i el gas del país. Trump ha ordenat comprar 75 milions de barrils per incorporar-los a les reserves estratègiques, que per primer cop en molt temps estan al màxim de la seva capacitat.

Les claus d'una caiguda històrica del preu del petroli

Un món parat

El covid-19 ha paralitzat pràcticament el món. Les aerolínies han deixat els avions a terra i el transport s'ha reduït a mínims històrics, amb la qual cosa el consum de carburants ha caigut en picat. A més, en molts llocs la indústria també ha parat o està treballant molt per sota de la capacitat habitual. En caure la demanda hi ha un excés d'oferta, cosa que ha fet desplomar el preu del barril de petroli en els mercats.

Magatzems plens

Els operadors del mercat podrien comprar petroli ara a preu barat, guardar-lo i esperar a vendre'l quan el preu pugi. Però el problema és que els magatzems de petroli de tot el món estan al màxim de la seva capacitat. Això encara ha fet desplomar més el preu del petroli perquè no es poden fer compres especulatives. Una prova de la necessitat de trobar espai per guardar petroli és que el preu del lloguer de vaixells s'ha triplicat.

El paper dels mercats

El mercat del petroli es mou amb opcions de futur. El problema que es va evidenciar dilluns als Estats Units és que en arribar el termini del mes de maig, els operadors no van optar per complir el contracte i quedar-se el petroli, perquè el preu és molt baix i no hi ha on emmagatzemar-lo, amb la qual cosa el que van fer va ser tancar el contracte i vendre opcions de futur. L'oferta d'aquests futurs va ser tan gran que els preus van entrar en xifres negatives i es van acostar als -37 dòlars el barril, explica el professor Alejandro Alcaraz. És a dir, si un operador del mercat optava per complir el contracte i quedar-se el petroli, en lloc de pagar-lo hauria cobrat.

Les conseqüències

El preu de les accions de les companyies petrolieres s'ha desplomat, cosa que posa aquestes companyies en el punt de mira dels inversors. A més, pel seu gran pes, arrosseguen la majoria dels índex borsaris a les pèrdues. L'abaratiment del petroli té un altre efecte als Estats Units: el negoci del fracking deixa de ser rendible i moltes companyies poden tenir problemes. Per això Donald Trump ha promès un pla de rescat.